Resultats de la cerca

Representant de la tendència classicista del segon manierisme És autor de La fama 1597, escultura de bronze, i del jubé 1600-05, de Saint-Étienne-du-Mont, a París

Treballà en collaboració amb Jean Goujon des del 1544 fins al 1564 El 1546 Francesc I els encarregà el nou Louvre Lescot, que en fou arquitecte fins que morí, hi construí l’escala d’Enric II, la Sala de les Cariàtides i la façana sud-oest del Pati Quadrat posteriorment el seu estil fou seguit per al conjunt construït al voltant d’aquest pati Veritable erudit, fou introductor del classicisme renaixentista en l’arquitectura francesa

Installat a França a 18 anys, estudià a Roma i a París —amb Auguste Perret, a l’École Spéciale d’Architecture— Encara estudiant, ja era redactor de la revista L’Architecture d’Aujourd’hui , de la qual arribà a cap de redacció Fou fundador de les Réunions Internacionales des Architectes, d’on sorgí la UIA Unió Internacional dels Arquitectes, de la qual fou secretari general, i més tard president honorari Acabada la Segona Guerra Mundial, tingué cura de l’urbanisme de diverses ciutats Arles, Tarascó, Le Mans L’any 1934 féu una casa prefabricada totalment metàllica El 1954 començà, juntament amb…

Ha desenvolupat tota la seva carrera professional al costat de Jacques Herzog Des de l’època d’estudiants d’arquitectura fins a l’actualitat, amb l’extensió dels seus projectes arreu del món, han dut a terme una tasca projectual en la qual l’ús de noves tecnologies els ha permès experimentar amb l’eloqüència conceptual de l’arquitectura Entre les seves obres destaquen la casa Koechlin a Basilea 1993-94, les oficines de Ricola a Laufen 1997-97 —ambdues a Suïssa—, els cellers Dominus a Yountville a Califòrnia 1995-98, el museu Küppersmühle a Duisburg 1997-98 i la biblioteca per a l’Escola…

El 1806 li fou encarregada la transformació de l’església de la Madeleine, de París començada el 1764, durant l’època de Lluís XVI en temple de la Glòria Hi treballà fins a la mort, i la convertí en un temple de creu llatina, amb cúpula a l’interior, però amb frontó a la façana i pòrtics amb columnes, a la manera dels temples grecs

Amb CPercier, fou arquitecte oficial de Napoleó I i director de l’estil Imperi, no solament en arquitectura, sinó també en mobiliari i en decoració Ambdós feren nombroses restauracions per a les principals residències reials antigues Entre les seves construccions originals es destaquen l’arc de triomf del Carrousel 1806-10 i el projecte de la Rue de Rivoli 1805 El 1814 Percier es retirà i Fontaine treballà sol per a Lluís XVIII projecte de la Capella Expiatòria, 1816-20 i per a Lluís Felip d’Orleans galeria d’Orleans al Palais-Royal, 1829

GWashington li encarregà el projecte de la capital dels EUA 1791, que no fou posat en pràctica, però que influí la construcció definitiva de la ciutat

Treballà primer, des de molt jove, per a Jules Hardouin-Mansart Obres personals seves són l’Hôtel de Charolais 1700-04, el Palais Bourbon 1722 i l’Hôtel de Lassay 1722-24 El seu fill, Jean Cailleteau  1690 — 1755, conegut com Lassurance o Lassurance el jove , també arquitecte, treballà per a madame de Pompadour, per a la qual restaurà l’Hôtel d’Évreux actual Elisi

Autora d’una cèlebre chaise-longue conjuntament amb Le Corbusier, amb qui collaborà posteriorment en l’elaboració d’un mòdul de cuina a la Unitat d’Habitació de Marsella Amb Jean Prouvé i Pierre Blanchon projectà prototips d’habitatges prefabricats i, en solitari, les oficines d’Air France a Tòquio i París, entre d’altres

Director de les obres de Notre-Dame de París, és l’autor de les façanes del creuer i qui afegí les capelles laterals de la nau des del 1258 Féu escultures com l' Histoire de Théophile , signada i datada 1250, per al portal nord de la catedral Fou pare o oncle de Pierre de Chelles