Resultats de la cerca

Fill d’entallador, ofici que aprengué del seu pare a Sevilla, on residí des de vers 1612-15, cap al 1617 marxà al Perú Amb obrador propi a Lima ja el 1619, li foren encarregades importants obres a la catedral d’aquesta ciutat, com ara el sagrari i la custòdia 1623, el cadirat de cent places 1623, extraordinària mostra del barroc americà, la tribuna i la trona 1627, l’acabament 1650 de la façana i la portalada del Perdón, iniciada, entre d’altres, per Juan Martínez de Arrona en 1626-36, a més de la restauració de la font de la Plaza Mayor Fou mestre major de l’art de l’…

Es formà a l’Escola de Barcelona Després de collaborar, breument, amb Gaudí en les obres de la Pedrera, s’establí a Melilla 1909, on executà tota la seva obra A la primera etapa efectuà una àmplia obra de tipus modernista, amb marcada influència decorativa francesa edifici Tortosa, casa del xamfrà de la Plaza de España, Telegrama del Rif i edifici La Reconquista Passà després per una etapa de forta influència noucentista, amb obres d’una gran perfecció Cámara de Comercio i Teatro Victoria Seguí una època racionalista, que, després de la guerra civil, donà pas a un eclecticisme…

Bé que format dins l’historicisme dels falsos estils regionalistes —obtingué el títol el 1913—, els seus nombrosos viatges el posaren en contacte amb l’arquitectura d’avantguarda europea Si en el Palacio de la Música 1926, a Madrid, i en l’edifici de Correus 1927, a Bilbao, superat l’eclecticisme de les primeres obres, mostra una estructuració de tipus art-déco, en els habitatges del Parque Metropolitano madrileny 1929 s’apropa al vocabulari racionalista, i es torna a mostrar classicista a la casa de la Plaza de la Independencia 1931, també a Madrid El 1932 realitzà, al barri d’…

Josep de Xoriguera Barcelona s XVII exercí de tallista a Catalunya El seu fill Josep Simó Xoriguera i Elies dit el Vell Barcelona — Madrid 1682, escultor, fillastre de Josep Ratés i Dalmau, anà amb aquest a Madrid per ajudar-lo en l’execució del retaule desaparegut de l’església de Montserrat 1674 Es casà a Madrid, on s’establí i castellanitzà el seu nom Churriguera Inicià allí una dinastia d’artistes bàsica dins l’art barroc castellà El més famós dels seus fills és l’arquitecte i escultor José Benito Xoriguera , que donà lloc al xoriguerisme Un altre fill, Joaquín Xoriguera o Churriguera…

Fill de pare canadenc i de mare peruana, el 1940 inicià estudis d’enginyeria civil, que interrompé en ser mobilitzat Acabada la Segona Guerra Mundial continuà els estudis a la universitat de Pennsylvània, que canvià per l’arquitectura, i es graduà el 1948 Posteriorment anà a Chicago on, amb Ludwig Mies van der Rohe com a mentor, treballà per a l’equip Holabird, Root & Burgee fins el 1951, que s’incorporà a Skidmore, Owings & Merrill SOM, on esdevingué un pioner de l’arquitectura high-tech i convertí Chicago en el centre de la seva activitat professional, i contribuí a definir la…

Deixeble de KMeakawa, n'aprengué els postulats de Le Corbusier, que conformen la seva obra Participà activament en la darrera etapa dels CIAM i s’incorporà al grup Metabolisme, d’una gran repercussió per l’adscripció de l’arquitectura japonesa al moviment internacional A les primeres obres —com el Pavelló de la Indústria i el Comerç de l’exposició de Kobe 1950— encara mostrava una rigidesa excessiva, que superà a l’ajuntament de Tòquio 1953-57 El Centre de la Pau de Hiroshima 1949-56, l’ajuntament de Kagawa 1954-58 i el Centre de Premsa i Ràdio de Yamanashi 1967 són algunes de les seves obres…

Vida i obra Estudià a l’escola d’arquitectura de València i treballa d’arquitecte a l’ajuntament d’Elx Des del 1989, és professor a la Universitat d’Alacant Ha publicat diversos treballs de la seva especialitat, sempre referits a l’àmbit del Baix Vinalopó o del País Valencià Guia d’arquitectura d’Elx 1978, Qüestions territorials al País Valencià 1979,  L’arquitectura popular dels horts de palmeres d’Elx 1980 i Les palmeres del migjorn valencià 1994 en són una bona mostra Com a poeta és notable per la rica sensualitat d’expressió, evocadora, a voltes, de tota la comunitat…

Educat en una família de quàquers, fou objector de consciència en ser cridat a files a la Segona Guerra Mundial Estudià a la Universitat de Princeton, on es graduà Fou deixeble de LI Kahn i E Saarinen 1950-58 En retornar d’Europa, s’incorporà a la Universitat de Princeton, on impartí la docència Habitualment, treballà associat amb John Rauch i Denise Scott Brown, amb qui es casà el 1967 En escrits com Complexity and Contradiction in Architecture 1966 o Learning from Las Vegas 1972 plantejaren la validesa d’una arquitectura no basada en solucions universals sinó particulars, i fent ressaltar…

Fill i net, respectivament, dels arquitectes Manuel de Solà-Morales i de Rosselló  i Joan Rubió i Bellver , estigué estretament vinculat a l’ Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona , en la qual exercí de professor i catedràtic d’urbanisme, i del 1994 al 1998 en fou director Deixeble de Ludovico Quaroni a Roma i Josep Lluís Sert a Harvard Fou el fundador 1968 i director del Laboratori d’Urbanisme de Barcelona Professor a les universitats de Cambridge, Harvard, Delft, Xile, Mèxic, Venècia i Lovaina de la qual fou investit doctor honoris causa el 2004 Fou fundador 1979 i primer…

Format com a arquitecte a l’ETSAB, en fou expulsat el 1957 per les seves activitats polítiques Completà la seva formació a la Universitat de Ginebra i, en tornar a l’Estat espanyol, el títol no li fou reconegut malgrat exercir com a arquitecte Amb un equip d’arquitectes, dissenyadors, economistes, sociòlegs i intellectuals, entre els quals hi havia l’escriptor JA Goytisolo i el filòsof Xavier Rubert de Ventós, creà el Taller d’Arquitectura Barcelona, 1961, grup que tingué una considerable incidència en la renovació de l’arquitectura i l’urbanisme els anys seixanta i…