Resultats de la cerca

En el vessant d’arquitecte, des del 1968 fins a la jubilació fou catedràtic de càlcul d’estructures de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona i realitzà projectes associat amb Carles Buxadé i Ribot Obres conjuntes són la cúpula d’un mercat a Vitòria premi Europeu d’Estructures Metàlliques i la rehabilitació de la fàbrica Aymerich de Terrassa com a seu del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya Així mateix, pertangué a l’equip guanyador del concurs per a l’estadi i l’anella olímpica de Montjuïc S’inicià com a poeta en llengua castellana Cantos para la coral…

Vida i obra Estudià a l’escola d’arquitectura de València i treballa d’arquitecte a l’Ajuntament d’Elx Des del 1989, és professor a la Universitat d’Alacant Ha publicat diversos treballs de la seva especialitat, sempre referits a l’àmbit del Baix Vinalopó o del País Valencià Guia d’arquitectura d’Elx 1978, Qüestions territorials al País Valencià 1979,  L’arquitectura popular dels horts de palmeres d’Elx 1980 i Les palmeres del migjorn valencià 1994 en són una bona mostra Com a poeta és notable per la rica sensualitat d’expressió, evocadora, a voltes, de tota la comunitat mediterrània, com en…

Exercí professionalment com a arquitecte Fou el darrer president de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya 1936 Fou numerari de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, i corresponent d’altres En arquitectura tendí al mòdul formal clàssic, vivificat pel seny popular i pel personal vigor intuïtiu És autor, a Barcelona, de la cripta de l’església de Pompeia, del convent dels caputxins de Sarrià i d’alguns collegis majors Publicà diversos volums monogràfics sobre arquitectura L’honor i l’alegria de l’ofici 1934, L’arquitecte i l’home inseparables 1936 i la coneguda obra, molt utilitzada, Com he…

Treballà a Amsterdam amb Pieter de Keyser, i a Londres amb Inigo Jones, amb el qual collaborà en la construcció de Whitehall Féu també nombrosos monuments de caràcter funerari, entre els quals destaquen el del poeta John Donne catedral de Saint Paul, Londres i les tombes de Tanfield Burford i de Francis Verel Westminster

La seva família pertanyia a una nissaga de banquers que, a l’època del seu naixement, travessava un període de dificultats A tretze anys entrà al taller de Domenico Ghirlandaio, a Florència, amb qui sembla que collaborà en els frescs de l’església de Santa Maria Novella Desenvolupà, però, la seva activitat principalment dins el camp de l’escultura estudià els clàssics, conegué l’obra dels Pollaiuolo i els gravats de M Schongauer El 1489 ingressà a lèscola de San Marco, institució regentada pels Mèdici que disposava d’una important collecció d’estàtues romanes, on rebé una àmplia formació…

Fins ara ha publicat cinc llibres que constitueixen un cicle poètic homogeni i coherent que acosta aquesta obra als registres de la poesia metafísica, en què cada títol, a més, té un referent en els principals components de la vida aire, terra/fang, foc, aigua i èter, alguns ja assenyalats en el títol En el primer, Mirall de miratges 1987, es descobreix la potencialitat de la paraula com a instrument d’experimentació A Helena, amada 1993, s’estableix un viatge als orígens de la civilització amb un espai-temps concret que s’identifica amb Grècia Foc humit 1996 mostra la història d…

Estudià arquitectura a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona 1971, on és professor titular des del 1980, i es doctorà el 1995 Com a arquitecte treballa en collaboració amb Francesc Hereu 1974-2000 i des del 2004 en el seu estudi d’arquitectura i ha publicat  Arquitectes en el paisatge 1999,  El orden frágil de la arquitectura 2001, premi especial de doctorat 1996 i premi Archítesis 2000,  Invitació a l’arquitectura 2002,  Girona Anatomia de la ciutat històrica 2003,  Forma y consistencia 2007 i  Entre tècnica i enigma 2015 Entre altres distincions, ha estat guardonat amb el…

Exercí d’arquitecte, tasca que compaginà amb la dedicació al món de les lletres Com a arquitecte fou especialista en arquitectura legal Deixà publicacions sobre la marina del Masnou Maresme, d’on fou arquitecte municipal, i sobre les Ordinacions d’En Santacília Fou premiat als Jocs Florals de Barcelona 1912 i en altres certàmens de caràcter local 1911, 1918 A la collecció “Lectura Popular” agrupà les seves poesies, de ressonàncies modernistes Les seves obres més destacades són  Roses místiques 1974 i Les cançons del meu molí 1976 També feu traduccions de Musset, Heine, Tagore,…

Titulat en arquitectura l’any 1942, des del 1952 fou redactor en cap de la revista Architecture Dels seus projectes, sobris i funcionals, sobresurt la casa de l’escriptor Paul Boon i altres domicilis particulars La seva poesia, molt estructurada, ofereix una visió total de la societat i del món actual, i interpreta esdeveniments o fets històrics de gran ressonància política Debutà el 1951 amb el recull Hoog water ‘Marea alta’, i obtingué un gran ressò amb  Dood hout ‘Fusta morta’, 1955 Obres posteriors són  Open einde ‘Final obert’, 1967 i, sobretot, Zelfverbranding ‘Cremar-se’, 1971, sobre…

El 1952 s’establí a Sicília, on fundà el Borgo di Dio, per a orfes, a Trappeto Destacà per la seva promoció del desenvolupament social, les accions de protesta no violenta i les denúncies contra les activitats de la màfia El 1958 rebé el premi Lenin de la pau per les seves activitats socials i pacifistes, de base catòlica Obres seves són Inchiesta a Palermo 1957, que li proporcionà el premi Viareggio 1958, Una politica per la piena occupazione 1958, Spreco 1960, Inventare il futuro 1972, Nuova bozza di Manifesto 1989, Nessi tra esperienza, etica e politica 1993, etc En poesia destaquen …