Resultats de la cerca

Per encàrrec de l’Institut d’Estudis Catalans estudià l’església de Sant Joan les Fonts 1915 i el pont romànic de Besalú 1917 Ha publicat diversos treballs, com Arquitectura popular Notes referents a masies deBianya, Castellar de la Muntanya i Valldebac 1919, Antigüetats de Tona 1932, Els costums d’En Santacília 1936, i plans i mapes de la Garrotxa Restaurà i acabà la façana de l’església de Santa Maria del Tura 1929

Visqué a Vic fins el 1889, que la seva família es traslladà a Barcelona, on estudià a l’escola d’arquitectura 1898-1906 i acabà la carrera amb Rafael Masó , amb qui mantingué una intensa relació durant tota la seva vida professional Quant a concepció de la forma i tractament dels materials dins l’arquitectura catalana, el seu punt de partença fou Antoni Gaudí , a la influència del qual en el fons sempre fou fidel, tot i que el seu món formal hi estigui en contraposició En les seves obres es pot apreciar una influència medieval, especialment romànica, així com una altra de procedent de l’…

Fill de Josep Domènech i Estapà El 1917 fou nomenat arquitecte del ministeri d’instrucció pública, des d’on realitzà escoles a Badalona, Argentona, Igualada, Esparreguera, etc Unes altres obres seves a Barcelona són els magatzems El Águila, la Caixa Mútua Popular de Barcelona i l’església de Santa Tereseta Fou arquitecte municipal de Sant Celoni, on realitzà la casa de la vila, l’ateneu i l’escorxador Publicà La casa 1923, ABC del propietario 1925 i La finca urbana 1928 Fou professor de l’Escola d’Arts i Oficis Artístics de Barcelona

Exercí d’arquitecte, tasca que compaginà amb la dedicació al món de les lletres Com a arquitecte fou especialista en arquitectura legal Deixà publicacions sobre la marina del Masnou Maresme, d’on fou arquitecte municipal, i sobre les Ordinacions d’En Santacília Fou premiat als Jocs Florals de Barcelona 1912 i en altres certàmens de caràcter local 1911, 1918 A la collecció “Lectura Popular” agrupà les seves poesies, de ressonàncies modernistes Les seves obres més destacades són  Roses místiques 1974 i Les cançons del meu molí 1976 També feu traduccions de Musset, Heine, Tagore,…

Treballà a Solsona i a altres llocs abans de tornar a Cervera Treballà en l’altar de Sant Isidre de l’església major de Cervera 1639 Planejà i construí la Paeria o Casa de la Ciutat 1680-83, d’un barroc sobri i massís, en què sobresurten les figures de mig cos que a manera de mènsules sostenen les balconades de la façana i que són mostres d’un curiós expressionisme popular el cos esquerre de l’edifici, idèntic als altres dos, és obra setcentista de Jaume Padró Féu altres obres a Cervera, com la creu de terme de les Orenetes El seu fill Francesc Puig i Miró collaborà sovint amb ell i continuà…

Format a Stuttgart, s’installà, fugint dels nazis, a Eivissa 1933, on realitzà algunes de les primeres obres racionalistes dels Països Catalans Collaborà amb Raoul Haussmann i el GATCPAC en la redacció d’un número d' AC que revalorà l’arquitectura popular eivissenca Després de la guerra civil de 1936-39 s’installà a Califòrnia i es naturalitzà nord-americà 1944 Ultra la seva activitat com a arquitecte, es relacionà amb la indústria del cinema d’animació Durant la dècada dels cinquanta reprengué els contactes amb Eivissa, si bé mantingué una constant presència internacional…

És llicenciat en arquitectura per la Universitat de València Començà la seva trajectòria política com a regidor del PP a l’Ajuntament d’Alacant el 1987 Més tard fou escollit diputat a les Corts Valencianes per Alacant a les eleccions del 1991, el 1995 i el 1999 El 1995, després de l’ascens del Partit Popular al Consell amb la presidència d’Eduardo Zaplana, Ripoll esdevingué un dels seus principals collaboradors, ocupant les carteres de conseller d’Administració Pública, conseller de la Presidència i, finalment, vicepresident del Consell del 1999 al 2003 El 2006 fou escollit…

Diverses circumstàncies han afavorit que des de les darreres dècades del segle XX i les primeres del segle XXI que els arquitectes concedissin una creixent importància a l’arquitectura vernacla En primer lloc la crítica a la globalització de l’arquitectura de l’estil internacional afavorí una represa de les identitats locals, que es reivindicà amb força ja no solament des de l’àmbit antropològic o etnogràfic Així, per exemple, el 1964 el MoMA de Nova York celebrà l’exposició Arquitectura sense Arquitectes, que serví per revaloritzar la construcció popular D’altra banda, la…

Exercí professionalment com a arquitecte Fou el darrer president de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya 1936 Fou numerari de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, i corresponent d’altres En arquitectura tendí al mòdul formal clàssic, vivificat pel seny popular i pel personal vigor intuïtiu És autor, a Barcelona, de la cripta de l’església de Pompeia, del convent dels caputxins de Sarrià i d’alguns collegis majors Publicà diversos volums monogràfics sobre arquitectura L’honor i l’alegria de l’ofici 1934, L’arquitecte i l’home inseparables 1936 i la coneguda obra, molt utilitzada, Com he…

Graduat a la Universitat Tècnica de Budapest l’any 1959, des d’aquest any formà part de diversos equips d’arquitectes El 1981 cofundà l’estudi MAKONA, del qual n'esdevingué el cap a partir del 1991 Exercí també la docència a la Universitat Tècnica de Budapest des de l’any 1981 i fou fundador 1992 i president fins a la mort de l’Acadèmia de les Arts Hongaresa  Influït per l' antroposofia de Rudolf Steiner , l’obra de Frank Lloyd Wright i d' Antoni Gaudí , entre d’altres, i també per l’art popular hongarès, fou un destacat exponent de l’arquitectura orgànica Els seus edificis són…