Resultats de la cerca

Ha realitzat diversos pavellons poliesportius Torroella de Montgrí, Palafrugell, GEiEG de Girona Interessat pels temes de rehabilitació del patrimoni arquitectònic, ha intervingut al castell de Bellcaire d’Empordà, en la redacció del Pla Especial del Barri Vell de Girona, i en la basílica del monestir de Montserrat

Fins el 1984 treballà amb JMBotey i LlCuspinera, amb el qual manté la collaboració Junts feren l’edifici 1985 del Museu de Granollers i el condicionament del pavelló Ave Maria de la Maternitat de Barcelona premi FAD Ha collaborat amb el Servei de Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona i ha intervingut en la redacció de projectes i catàlegs i en l’arranjament d’exposicions i museus Museu Nacional d’Art de Catalunya

Format a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona 1970 Fins l’any 1984 treballà associat amb JM Botey i A Bosch Actualment manté la seva collaboració amb aquest darrer Obra conjunta és l’edifici del Museu de Granollers i la remodelació del pavelló Ave Maria de la Maternitat de Barcelona premi FAD Preocupats per la problemàtica derivada de la conservació del patrimoni arquitectònic, han collaborat amb el Servei de Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona i han intervingut en la redacció de projectes i catàlegs i en l’arranjament d’exposicions i museus…

Fou un dels fundadors de l’Associació de la Joventut Catalana 1922, i fundà i presidí la Societat d’Artistes Independents Rossellonesos 1936 Fou secretari de redacció de “Le Coq Catalan” 1927-39 i ha collaborat en diversos periòdics i en la revista “Tramontane” Ha publicat els reculls de poesia Lumière d’Olivier i Romances foraines , i és mantenidor dels Jocs Florals de la Ginesta d’Or Cofundador de la companyia teatral Les Tréteaux Membre del partit socialista des del 1936, ajudà els republicans durant la Guerra Civil Espanyola estigué en relació amb Malraux Participà en la…

Format a l’Escola de Barcelona, treballa en collaboració amb Albert Viaplana i Veà, amb el qual ha reconvertit l’antic convent de Santa Mònica de Barcelona en el Centre d’Art Santa Mònica 1985-89, i part de l’antiga casa de la Caritat de Barcelona en el Centre de Cultura Contemporània 1993, premi FAD Han projectat, també a Barcelona, l’Hotel Hilton 1990-93, la plaça dels Països Catalans en dues fases 1981-83 i 1990 i la Rambla de Mar 1994 Com a teòric i crític, ha publicat Arquitecturas Catalanas 1977, Nacionalisme i modernitat en l’arquitectura catalana contemporània 1980 i Arquitectura de…

Format a Stuttgart, s’installà, fugint dels nazis, a Eivissa 1933, on realitzà algunes de les primeres obres racionalistes dels Països Catalans Collaborà amb Raoul Haussmann i el GATCPAC en la redacció d’un número d' AC que revalorà l’arquitectura popular eivissenca Després de la guerra civil de 1936-39 s’installà a Califòrnia i es naturalitzà nord-americà 1944 Ultra la seva activitat com a arquitecte, es relacionà amb la indústria del cinema d’animació Durant la dècada dels cinquanta reprengué els contactes amb Eivissa, si bé mantingué una constant presència internacional…

Installat a França a 18 anys, estudià a Roma i a París —amb Auguste Perret, a l’École Spéciale d’Architecture— Encara estudiant, ja era redactor de la revista L’Architecture d’Aujourd’hui , de la qual arribà a cap de redacció Fou fundador de les Réunions Internacionales des Architectes, d’on sorgí la UIA Unió Internacional dels Arquitectes, de la qual fou secretari general, i més tard president honorari Acabada la Segona Guerra Mundial, tingué cura de l’urbanisme de diverses ciutats Arles, Tarascó, Le Mans L’any 1934 féu una casa prefabricada totalment metàllica El 1954 començà,…

Germà de Jaume Simó i Bofarull Titulat a l’École Spéciale d’Architecture, de París, on obtingué, encara, el grau d’arquitecte salubrista A Barcelona, foren obres seves el Cinema Kursaal, el Pathé i l’edifici que ocupava el Banc de Catalunya, a la Rambla A Reus construí el casal del Centre de Lectura 1917-21, el de l’Institut de Puericultura 1923-24 i l’estadi del Reus Esportiu A Salou projectà l’USSA, un establiment de banys 1929, i collaborà en els primers estudis d’urbanització del nucli d’estiueig Els últims anys es dedicà a projectes de decoració i participà en el de rehabilitació del…

L’any 1878 presentà al senat un projecte de llei per a la reforma interior de les grans poblacions Intervingué en la redacció de la llei d’expropiació forçosa del 1879 El mateix any presentà a l’ajuntament de Barcelona un pla de Reforma Interior de la ciutat que afectava bona part del barri antic i que fou aprovat el 1881 El pla, que tenia un pressupost de 177959907 pessetes i representava l’expropiació de 1990 cases particulars, trobà una forta oposició, fins que el govern en confirmà l’aprovació el 1889 Mort Baixeras, el 1894 l’ajuntament comprà els drets d’autor i la…

Acabada la carrera d’arquitectura, s’installà a Banyoles, on participà en la redacció del pla general d’urbanisme banyolí 1983 Feu diversos estudis per a la protecció de la regió de l’estany de Banyoles, on intervingué en els projectes de les installacions olímpiques de rem Preocupat per temes de patrimoni arquitectònic, especialment a Banyoles i a Girona, també formà part de l’equip que redactà el Pla Especial del Barri Vell gironí Fou professor de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura i president del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles CECB El 2017, l’Ajuntament de…