Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Fernando García Mercadal
Arquitectura
Arquitecte.
Féu, a Saragossa, el monument anomenat Rincón de Goya 1927 —que inclou una sala d’exposicions i una biblioteca—, una de les primeres obres del racionalisme a la península Ibèrica Representant espanyol del CIRPAC Frankfurt, 1929 Brusselles, 1930, tingué un paper important en la divulgació de l’arquitectura nova a Espanya i en la creació del GATEPAC 1930 Clarament racionalista en la seva primera època, en les obres posteriors es reflecteix un gust pel monumentalisme, fruit de la seva època de formació a Itàlia, i una certa tendència a l’eclecticisme
Julio Cano Lasso
Arquitectura
Arquitecte castellà.
La síntesi efectuada entre valors racionalistes i valors tradicionals es reflecteix en una arquitectura de volums contundents i materials autòctons Aquests trets destaquen en la seva casa estudi a la Florida 1958-59 ampliada el 1965, en la fàbrica de maó vist, utilitzada en diversos projectes com la Central de Comunicacions de Buitrago 1966-67, la central telefònica Madrid-Concepción 1969-72 i els habitatges del carrer Basílica, a Madrid 1966-74, entre d’altres, i en la puresa geomètrica d’obres com la Universitat Laboral d’Almeria 1973-74
orientació
Arquitectura
Religió
Actitud religiosa consistent a pregar en direcció a l’eixida del sol o bé de cara a algun santuari important.
Aquesta actitud condicionà la construcció dels temples Així les sinagogues jueves estan orientades en direcció a Jerusalem i les mesquites musulmanes en direcció a la Meca El costum grecoromà condicionà l’antiga pregària cristiana en direcció a sol ixent, així com l’arquitectura de les esglésies normalment orientades de forma que llur eix longitudinal vagi de ponent a llevant i el seu absis miri en direcció a l’orient, simbolitzant així l’orientació vers Crist ressuscitat, veritable sol Aquesta ideologia es reflecteix en la decoració dels absis, sovint amb Crist o la creu escatològica damunt…
Charles Francis Annesley Voysey
Arquitectura
Disseny i arts gràfiques
Arquitecte i dissenyador anglès.
Deixeble d’APugin i JRuskin, és considerat un dels representants típics del Modernisme anglès, que influí a tot Europa, entre el 1890 i el 1910, a través dels dissenys de papers pintats i de teixits, on manifesta influències d’Arthur HMackmurdo i de William Morris Això no obstant, en els dissenys de mobles accentua una notable simplificació Els seus habitatges al camp ofereixen, com a característiques cobertes remarcables, murs considerables, a més de grans xemeneies The Pastures 1901, a Rutland, n'és el prototip, que reflecteix alhora l’ambigüitat del seu autor, fruit del moment de …
Henri Ciriani
Arquitectura
Arquitecte peruà, naturalitzat francès el 1976.
Després de construir més de 200 edificis d’habitatges i diversos equipaments per al govern peruà, el 1964 es traslladà a França, on desenvolupà una intensa activitat en el camp de l’habitatge social Amb el conjunt d’habitatges socials a Marne-la-Vallée 1975-80 adquirí el reconeixement internacional, així com amb els de Saint-Denis 1978-82, Evry 1981-86 o Lognes 1982-86 La seva obra reflecteix el vessant humanístic del moviment modern habitatges a Charcot 1987-91 i a Bercy 1991-94, ambdós a París, guarderia a Saint-Denis 1978-83, centre comunitari realitzat de Lognes 1986-87,…
Antoni de Moragas i Gallissà
Arquitectura
Doctor arquitecte, nebot d’Antoni M.Gallissà.
Es titulà el 1941 Com a arquitecte experimentà l’enorme necessitat de renovació de l’arquitectura catalana a la postguerra, i la seva obra vària inicial reflecteix aquests sentiments Hotel Park 1950, reforma del cinema Fèmina de Barcelona 1951, Casa dels Braus 1962, totes a Barcelona, i diverses cases de veïns Fou membre fundador del Grup R La seva formació tècnica, tant com la seva profunda preocupació humanística i les seves qualitats creatives i d’organització, el mogueren a impulsar iniciatives i activitats en nombrosos camps Inquiet i amb vocació política —limitada pel…
Erik Gunnar Asplund
Arquitectura
Arquitecte suec.
Estudià a l’escola tècnica i a l’Acadèmia d’Arts d’Estocolm Indiferent al funcionalisme europeu, féu una arquitectura romàntica, d’arrels clàssiques No obstant això, a l’exposició d’Estocolm del 1930, Asplund, amb el seu pavelló, esmicolà el llenguatge figuratiu estès per Europa pel racionalisme, independitzant-se de la seva volumetria, de la seva estereotomia cubista i de la ideologia mecànica i mecanicista La seva influència a tot Europa fou immensa, sobretot a Anglaterra La seva arquitectura és una invitació a la modèstia i a l’antiretòrica Les obres més importants del seu període romàntic…
Balkrishna Doshi

Balkrishna Doshi
Sanyam Bahga (CC BY-SA 3.0)
Arquitectura
Arquitecte indi.
Graduat el 1950 a la Sir JJ School of Art de Bombai 1950, el 1990 fou nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Pennsilvània Collaborà amb Le Corbusier en alguns projectes, entre els quals hi ha la planificació i construcció de la ciutat de Chandīgarh , i també amb Louis I Kahn, en l’Indian Institute of Management, Bengaluru 1977-92, entre d’altres El 1956 s’establí amb despatx propi, Vastu Shilpa, a Ahmadabad Director de l’Escola d’Arquitectura de l’Índia 1962-72 i fundador i director de l’Escola de Planificació i Arquitectura d’Ahmadabad 1966-2012, els seus edificis tenen una…
Albert Garcia i Espuche
Historiografia
Arquitectura
Historiador i arquitecte.
Malgrat obtenir la titulació d’arquitecte, exercí poc temps aquesta professió i s’orientà aviat envers l’estudi de la història Doctorat per l’Escola d’Arquitectura el 1987, la seva tesi Barcelona a principis del segle XVIII La Ciutadella i els canvis en l’estructura urbana ja reflecteix, de fet, aquesta inquietud Els seus estudis se centren sobretot en l’anàlisi de la societat, l’economia i la cultura de la Barcelona preindustrial, situades en el context de Catalunya, en què combina les fonts de caràcter general com el cadastre amb una investigació exhaustiva de la documentació…
claustre
claustre gòtic del monestir de Pedralbes (Barcelona)
© Fototeca.cat
Arquitectura
Recinte, normalment quadrat, voltat de murs amb galeries cobertes i obertes vers el pati, que serveix de centre i comunicació a les principals dependències de l’edifici on es troba.
Aquests solen ésser els monestirs, catedrals, universitats i similars Els grans monestirs de l’edat mitjana tenien un claustre prop de l’entrada occidental del temple, amb comunicació amb aquest, aula capitular, sagristia, refetor, dormitori, calefactori i presons, i un altre a llevant, més petit que l’anterior i retirat darrere l’absis, reservat a l’abat i als dignitaris, pròxim a la biblioteca, sala de copistes, infermeria i cementiri Usualment les galeries eren només a la planta baixa i construïdes amb una gran simplicitat, amb columnes i voltes de pedra, però algun cop tenien embigat de…