Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Victor Baltard
Arquitectura
Arquitecte francès.
Emprà estructures de ferro, tant per a fer un estil historicista església de Saint-Augustin, París, 1860-67 com per a crear un model funcional de mercat Halles Centrales, París 1853-58, que fou seguit per arquitectes de tot arreu, entre ells el català Antoni Rovira i Trias
Pierre Lescot
Arquitectura
Arquitecte francès.
Treballà en collaboració amb Jean Goujon des del 1544 fins al 1564 El 1546 Francesc I els encarregà el nou Louvre Lescot, que en fou arquitecte fins que morí, hi construí l’escala d’Enric II, la Sala de les Cariàtides i la façana sud-oest del Pati Quadrat posteriorment el seu estil fou seguit per al conjunt construït al voltant d’aquest pati Veritable erudit, fou introductor del classicisme renaixentista en l’arquitectura francesa
Novembergruppe
Arquitectura
Grup d’arquitectes expressionistes alemany posseïdors d’una imaginació fantàstica que, a la fi de la Primera Guerra Mundial, s’organitzaren amb la intenció de reconstruir Alemanya després del desastre.
Vinculats activament al procés revolucionari alemany del 1918 i seguint l’exemple soviètic del 1917, intentaren de fer una arquitectura al servei del poble i no pas de l’especulació El fundador fou BTaut, seguit per HPoelzig, PBehrens, HScharoun i d’altres La durada del grup fou curta, perquè aviat es plantejà el racionalisme arquitectònic rigorós de WGropius, de FLlWright i de Mies van der Rohe, al principi també vinculats al grup
membrana
Arquitectura
Cadascuna de les estructures corbes i molt fines, construïdes amb materials resistents a la tracció i a la compressió, que treballen amb esforços normals, repartits amb regularitat.
El 1922 els enginyers alemanys Walter Banesfeld i Franz Dischinger en feren, a Jena, els primers experiments, construïren tot seguit nombrosos exemples i en formularen la teoria, el 1927 Els arquitectes i els enginyers que han sobresortit en la creació d’aquest tipus constructiu són Bernard Lafaille el primer que aconseguí gruixos de 6cm cobrint grans llums Eugène Freyssinet mercat de Reims, 1928-29, Eduardo Torroja paravent de la tribuna de l’hipòdrom de la Zarzuela, a Madrid, 1935, Félix Candela restaurant Los Manantiales, a Xochimilco, Mèxic, 1958, Pier Luigi Nervi Palazzetto…
Joan Torras i Guardiola

Joan Torras i Guardiola
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Fill d’uns forners de Sabadell Estudià arquitectura a Llotja Barcelona i a Madrid, i obtingué el títol el 1854 Fou professor de materials de construcció a l’Escola d’Agrimensors 1855, catedràtic de mecànica a la de Mestres d’Obres 1859 i de resistència de materials a la Provincial d’Arquitectura des del 1875 Fou també acadèmic de Sant Jordi des del 1855 El 1868 dirigí la construcció d’un bloc d’edificis a l’illa 51 de l’Eixample ronda de Sant Pere-Trafalgar-Girona-passeig de Sant Joan El 1878 fundà els tallers Torras, Ferreria i Construccions i tot seguit feu un pont sobre l’…
Karl Friedrich Schinkel
Arquitectura
Pintura
Arquitecte i pintor alemany.
Fou alumne de David i de Friedrich Gilly a l’Acadèmia de Berlín Féu llargues estades a Itàlia i a París Installat a Berlín, es dedicà en un primer moment a la pintura i tot seguit a l’arquitectura Membre 1811 i professor 1820 de l’Acadèmia, el 1839 fou nomenat director de les construccions regionals Inicialment la seva obra s’inscriu dintre el neogoticisme sobresurt en aquest moment el monument a la reina Lluïsa 1810 i la Friedrich Werdersche Kirche 1825-30, però s’imposà com a arquitecte neoclàssic amb obres com Neue Wache 1816-18, a Unter den Linden, Altes Museum 1823-28,…
Ernest Corominas i Vigneaux
Matemàtiques
Arquitectura
Matemàtic i arquitecte.
Fill de l’escriptor i economista Pere Corominas i germà del filòleg Joan Coromines, es formà a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en matemàtiques 1936 també hi inicià estudis d’arquitectura, que completà més endavant Es doctorà en matemàtiques a París després d’haver pres part en la Guerra Civil Espanyola El 1940 passà a Xile i tot seguit es traslladà a l’Argentina A la ciutat de Mendoza, fou professor de matemàtiques a la Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat de Cuyo 1941-46 i encarregat de la càtedra d’Estadística Posteriorment, treballà a l’Institut de…
Nicholas Grimshaw
Arquitectura
Arquitecte anglès.
Es graduà a l’Architectural Association de Londres el 1965 Representant del high-tech britànic, obtingué el Premi Mies van der Rohe per la terminal del tren Eurostar a l’estació de Waterloo 1988-93, el seu projecte més ambiciós La inspiració en les formes de la indústria nàutica i aeronàutica, amb els seus elements lleugers i tensats, i el predomini de l’acer i el vidre caracteritza un extens seguit d’obres realitzades a Anglaterra, que van des dels projectes industrials —les fàbriques Herman Miller a Bath 1976 i BMW a Bracknell 1980 o els tallers d’impressió del Financial Times…
Josep Gudiol i Ricart

Josep Gudiol i Ricard
© Fototeca.cat
Art
Arquitectura
Arquitecte i historiador de l’art.
Arquitecte titulat a Barcelona el 1934 Nebot i deixeble de Josep Gudiol i Cunill S’inicià com a arqueòleg amb Pere Bosch i Gimpera Estudià història de l’art als EUA amb WS Cook i ChR Post i, a Nova York, organitzà la fototeca espanyola de la Frick Library 1931-32 En els primers anys feu gravat a l’aiguafort El 1936 publicà Els vidres catalans i el 1938 Història de la pintura gòtica a Catalunya Durant la Guerra Civil fou comissari de la Generalitat per al salvament del patrimoni artístic Retornat als EUA 1939, hi exercí com a professor de la Universitat de Toledo Ohio i de l’Institute of…
volta

Perfil de l’arc generador, estructura bàsica i exemple constructiu de tres tipus de volta: a dalt, cilíndrica o de mig punt (a l’esquerra) i per aresta gòtica (a la dreta); a baix, escarsera
© Fototeca.cat
Arquitectura
Estructura arquitectònica corbada que cobreix un espai, forma un sostre, sosté una graderia, etc., conformada amb elements que recolzen mútuament i exerceixen una pressió exterior suportada per parets, pilars, etc.
En la seva forma simple , la volta és generada pel moviment directriu d’un arc Segons el perfil d’aquest arc, en resulta una volta cilíndrica o de mig punt , o de canó seguit , o de tartana si l’arc és de mig punt, apuntada o ogival , o en punta d’ametlla si és apuntat, escarsera o escassana , o rebaixada si és escarcer, d’ansa-paner si és carpanell, peraltada si és peraltat, parabòlica si és parabòlic, rampant o d’escala si és rampant, etc Segons el moviment directriu de l’arc en l’espai, es genera una volta recta quan el moviment directriu és perpendicular al seu pla, inclinada o…