Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Club Twirling Amposta

Membres del Club Twirling Amposta
Federació Catalana de Twirling
Gimnàstica
Club de twirling d’Amposta.
Fundat el 1991, nasqué com a grup de majorets impulsat per Núria Pla Guanyà tres títols d’Espanya consecutius i aconseguí la vuitena posició per equips en un Campionat del Món El 2011 tenia unes 40 esportistes, d’entre les quals destacaren les in-ternacionals Eva Marco, Andrea Morales i Blinera Sahitolli, aquesta darrera campiona del món júnior l’any 2010
Àngel Escuin Segarra
Gimnàstica
Jugador, professor i jutge de twirling.
Considerat un dels principals jugadors de twirling de Catalunya, ha participat en torneigs de l’àmbit local i internacional Com a entrenador, ha format part de la selecció catalana
Federació Esportiva Catalana de Twirling
Gimnàstica
Organisme rector del twirling a Catalunya.
Fou fundada el 2004 recollint el testimoni de la Unió Catalana Esportiva de Clubs de Twirling, entitat precursora constituïda el 1999 Amb seu a Amposta, l’any 2011 comptava amb 22 clubs associats Ha organitzat competicions internacionals com el Campionat d’Europa de Twirling a l’Hospitalet de Llobregat 1994, la Copa d’Europa de Clubs a Reus 1999 –on diversos equips catalans obtingueren medalles d’argent i bronze– i el Campionat del Món a Badalona 2003, on la selecció de Catalunya va competir per primera vegada, encara com a membre provisional de la federació internacional La condició de…
twirling

Equip del Club Twirling La Vie al Campionat d’Europa de twirling del 2013
© CLUB TWIRLING LA VIE
Gimnàstica
Esport consistent a fer, amb acompanyament musical, exercicis propis de la dansa i de la gimnàstica rítmica, fent figures amb un o diversos bastons.
És una evolució de les majorets, que fan girar i moure un o diversos bastons per mitjà dels braços, les mans i els dits, alhora que executen moviments corporals que evidencien destresa, fluïdesa i velocitat Aquests exercicis es fan de la forma més harmoniosa i estètica possible, i quan es tracta d’actuacions conjuntes, cal fer-los de forma coor-dinada i sincronitzada amb la resta dels components de l’equip L’expressivitat i el moviment del cos ha de demostrar força, flexibilitat i bellesa, sempre en coordinació amb la manipulació del bastó, que és una vareta d’acer de 50 o 70 cm de longitud,…
futbol sala
Jugadors i tècnics del FC Barcelona celebrant la Lliga 2011-12, la segona de la seva història
Arxiu LNFS
Futbol sala
Esport de pilota practicat entre dos equips de cinc jugadors (quatre de camp i un porter) en una pista rectangular de 40 × 20 m amb l’objectiu de marcar gols a la porteria contrària.
Els partits tenen una durada de 40 minuts, dividits en dues parts També és conegut com futsal Història del futbol sala El futbol sala s’originà a l’Uruguai a l’octubre del 1930 La Copa del Món de futbol celebrada al país al juliol del mateix any havia provocat un gran interès pel futbol entre els joves Juan Carlos Ceriani Gravier, professor de l’Associació Cristiana de Joves YMCA de Montevideo, adaptà la pràctica del futbol a les pistes de basquetbol de l’entitat, bo i creant així el futbol sala Configurà les regles del joc prenent com a base diferents esports Del futbol, se’n reproduí el…
gimnàstica rítmica

Júlia Usón, gimnasta especialitzada en gimnàstica rítmica, efectuant una coreografia amb cinta
Federació Catalana de Gimnàstica / TMWORKSHOP2011
Gimnàstica
Modalitat de gimnàstica femenina de competició que consisteix en l’execució d’una coreografia, acompanyada de música, que combina elements de gimnàstica, ballet i dansa amb diferents aparells manuals.
Es realitzen cinc rutines diferents segons el tipus d’aparell manual utilitzat cèrcol, cinta, corda, maces i pilota Existeix un sisè exercici sense aparells manuals conegut com mans lliures, que es compon d’elements de mans lliures, circumduccions, girs, salts, passos, balanceigs, equilibris i flexions Es competeix en modalitat individual o en conjunts de cinc o sis gimnastes Les rutines individuals duren entre 75 i 90 segons, i les de conjunt, entre 120 i 150 segons La valoració dels jutges, d’un màxim de 30 punts, té en compte la tècnica, l’expressió i la composició de la rutina Tots els…