Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Club Twirling Amposta

Membres del Club Twirling Amposta
Federació Catalana de Twirling
Gimnàstica
Club de twirling d’Amposta.
Fundat el 1991, nasqué com a grup de majorets impulsat per Núria Pla Guanyà tres títols d’Espanya consecutius i aconseguí la vuitena posició per equips en un Campionat del Món El 2011 tenia unes 40 esportistes, d’entre les quals destacaren les in-ternacionals Eva Marco, Andrea Morales i Blinera Sahitolli, aquesta darrera campiona del món júnior l’any 2010
Àngel Escuin Segarra
Gimnàstica
Jugador, professor i jutge de twirling.
Considerat un dels principals jugadors de twirling de Catalunya, ha participat en torneigs de l’àmbit local i internacional Com a entrenador, ha format part de la selecció catalana
Joan Lluís de Montcada
Historiografia
Història del dret
Jurista i historiador.
Fill natural del castellà d’Amposta Lluís de Montcada i de Gralla i net del primer marquès d’Aitona Francesc I de Montcada i de Cardona Es doctorà a Barcelona en drets Essent encara laic fou nomenat degà de la catedral de Vic 1639 s’ordenà de prevere i el 1645 obtingué una canongia a la mateixa catedral Actuà sovint com a jurista i ambaixador del capítol prop del governador de Catalunya Pèire de Marca 1648 i, més tard, prop de Joan Josep d’Àustria 1653 És autor d’uns Annales Cathaloniae en quatre volums, en llatí, on seguí Zurita i altres historiadors aragonesos i castellans, i d’un notable…
carreratge
Història del dret
Als Països Catalans, als segles XIV i XV, dret segons el qual una població subjecta a baronia passava a formar part («carrer i cos») d’una població reial i n’adquiria el veïnatge i el dret als seus privilegis.
Calia que la població que el demanava es redimís primerament del senyor, i pactés amb la població que l’acollia per a un temps determinat el preu que hauria de pagar, l’obligació de prendre part en hosts i cavalcades, la franquesa en mercats i el dret d’ésser defensada, fins en forma de sometent, dels greuges soferts De vegades era el rei qui atorgava aquest dret per privilegi de vegades era el mateix senyor que s’hi emparava juntament amb els vassalls però sovint eren els veïns els qui ho demanaven nominalment Diverses poblacions, no sempre pròximes, foren considerades carrers de poblacions…
Federació Esportiva Catalana de Twirling
Gimnàstica
Organisme rector del twirling a Catalunya.
Fou fundada el 2004 recollint el testimoni de la Unió Catalana Esportiva de Clubs de Twirling, entitat precursora constituïda el 1999 Amb seu a Amposta, l’any 2011 comptava amb 22 clubs associats Ha organitzat competicions internacionals com el Campionat d’Europa de Twirling a l’Hospitalet de Llobregat 1994, la Copa d’Europa de Clubs a Reus 1999 –on diversos equips catalans obtingueren medalles d’argent i bronze– i el Campionat del Món a Badalona 2003, on la selecció de Catalunya va competir per primera vegada, encara com a membre provisional de la federació internacional La…
twirling

Equip del Club Twirling La Vie al Campionat d’Europa de twirling del 2013
© CLUB TWIRLING LA VIE
Gimnàstica
Esport consistent a fer, amb acompanyament musical, exercicis propis de la dansa i de la gimnàstica rítmica, fent figures amb un o diversos bastons.
És una evolució de les majorets, que fan girar i moure un o diversos bastons per mitjà dels braços, les mans i els dits, alhora que executen moviments corporals que evidencien destresa, fluïdesa i velocitat Aquests exercicis es fan de la forma més harmoniosa i estètica possible, i quan es tracta d’actuacions conjuntes, cal fer-los de forma coor-dinada i sincronitzada amb la resta dels components de l’equip L’expressivitat i el moviment del cos ha de demostrar força, flexibilitat i bellesa, sempre en coordinació amb la manipulació del bastó, que és una vareta d’acer de 50 o 70 cm de longitud,…
gimnàstica rítmica

Júlia Usón, gimnasta especialitzada en gimnàstica rítmica, efectuant una coreografia amb cinta
Federació Catalana de Gimnàstica / TMWORKSHOP2011
Gimnàstica
Modalitat de gimnàstica femenina de competició que consisteix en l’execució d’una coreografia, acompanyada de música, que combina elements de gimnàstica, ballet i dansa amb diferents aparells manuals.
Es realitzen cinc rutines diferents segons el tipus d’aparell manual utilitzat cèrcol, cinta, corda, maces i pilota Existeix un sisè exercici sense aparells manuals conegut com mans lliures, que es compon d’elements de mans lliures, circumduccions, girs, salts, passos, balanceigs, equilibris i flexions Es competeix en modalitat individual o en conjunts de cinc o sis gimnastes Les rutines individuals duren entre 75 i 90 segons, i les de conjunt, entre 120 i 150 segons La valoració dels jutges, d’un màxim de 30 punts, té en compte la tècnica, l’expressió i la composició de la rutina Tots els…