Resultats de la cerca

L’any 1987 el seu entorn fou adequat per construir un circuit Circuit Verd per a realitzar entrenaments i curses de motos, i el 1989 es féu una primera remodelació del mas per a construir una torre de control L’any 2003, la casa fou adaptada com a escola de pilots

Es tria en funció del problema que cal resoldre quan es necessita una resposta ràpida i adaptada a l’entorn, es prenen com a model els organismes vius i es parla d' arquitectura de control reactiva En canvi, si el més important és la capacitat d’elecció entre diferents respostes possibles, el model és la presa de decisions humana i es parla d' arquitectura de control deliberativa Per aprofitar els avantatges d’aquests dos sistemes també es creen arquitectures de control híbrides , compostes per una zona de control de tipus reactiu i una altra de tipus deliberatiu

Bé que la seva constitució és essencialment la mateixa que la d’un ascensor, cal esmentar algunes diferències existents entre ells, com ara la supressió dels mecanismes destinats a augmentar la comoditat dels passatgers, una estructura més simple sovint la cabina o la gàbia no té portes o bé consisteix en una simple plataforma i generalment adaptada a una funció específica com el cas de les plataformes basculadores, etc La majoria dels muntacàrregues són moguts per un motor elèctric, però en alguns casos hom recorre a la tracció manual per a càrregues petites o a la hidràulica…

Aquest terme fou utilitzat per primer cop per L Torres Quevedo, el qual classificà els elements que componien els sistemes automàtics en òrgans d’acció, òrgans de mesura, òrgans de govern i òrgans de transmissió Cal distingir entre automàtica teòrica i aplicada La primera consisteix en l’estudi matemàtic del comportament dels sistemes automàtics, mentre que la segona tracta dels problemes pràctics de l’automatització L’automàtica, doncs, presenta lligams de relació amb les matemàtiques, la teoria de la informació, la informàtica i l’enginyeria Els sistemes automàtics presenten de forma més o…

Els taps ordinaris de les ampolles i de les garrafes solen ésser de suro natural o d’aglomerat de suro, la porositat dels quals permet de comprimir-los, especialment si el tapament és efectuat a màquina, i d’assegurar-ne un ajust perfecte a la boca o al coll del recipient que hom tapa i, fins i tot, hermètic per als gasos que desprenen alguns líquids, com és ara el xampany Els taps de suro són substituïts, com més va més, en els casos en què hom els recobreix amb una càpsula, per taps de matèria plàstica Alguns flascons emprats en farmàcia, en perfumeria i en la indústria química són proveïts…