Resultats de la cerca
Es mostren 76 resultats
Can Marquès

Façana de la masia de Can Marquès, al terme de Canovelles, documentada ja al segle XIV
© Diego Sola
Masia
Masia del municipi de Canovelles (Vallès Oriental).
De façana orientada cap a migdia i coberta a doble vessant perpendicular, posseeix un pati tancat al davant L’accés a la casa és a través d’un arc de mig punt dovellat A la primera planta hi destaca la finestra central d’arc conopial Documentada des del segle XIV, fou un destacat centre d’activitat econòmica baixmedieval molt vinculat a l’àrea d’influència del terme parroquial de Santa Justa de Lliçà d’Amunt Els seus estadants, els Marquès, pagesos emfiteutes, engrandiren els seus dominis i arribaren a tenir en règim emfitèutic el casal d’Olivet , casa forta principal de Canovelles a l’edat…
Can Llibre

Aspecte de la masia de Can Llibre
© Alberto González Rovira
Can Catà de Dalt

Ca l’Amar de la Torre
Alberto González Rovira
Can Sagrera

Vista de Can Sagrera
© Alberto González Rovira
Masia
Antiga masia (segle XVIII) del municipi d’Arenys de Munt (Maresme).
Situada al NW del poble d’Arenys, ha donat nom a la urbanització que l’envolta La masoveria data del 1773, si bé es reformà el 1887-88 segons data del safareig, 1887 i adoptà formes de l’arquitectura historicista neoromànic i neoclàssic amb detalls decoratius modernistes Prop del mas hi ha una sínia amb coberta de pavelló
mas de Rosselles
Masia
Antic mas del municipi de Piera (Anoia) esmentat als censos del segle XIV.
Seïllà
Masia
Antic poble
Masia i antic poble del municipi de Finestret (Conflent), a 700 m alt, al S del terme, esmentat al segle XIV.
Cal Codina de la Quadra
Masia
Gran mas del segle XVII, del municipi dels Prats de Rei (Anoia), amb notables estances i amb volta als seus baixos.
Vers l’any 1714, fou construïda al costat una capella dedicada a sant Antoni, que comunica directament amb la casa mitjançant un petit pont de pedra que surt del primer pis, en la qual s’enterraven els hereus del mas
Vilalba
Masia
Masia i antiga quadra del municipi de la Roca del Vallès (Vallès Oriental), al límit amb el de Cardedeu.
El lloc és citat ja el 986 al segle XII n'eren senyors els Vilalba L’actual edifici, de grans proporcions, és del segle XVII, però hom ha trobat vestigis d’època romànica i gòtica En canvi, no romanen restes de l’antiga església de Sant Vicenç, que al segle XI tenia ja el privilegi de poder-s’hi fer testaments sacramentals Fou adquirida pel monestir de Montserrat, que la posseí fins a la desamortització del segle XIX
el Noguer de Segueró

El Noguer de Segueró
Jordi Domènech i Arnau (CC BY-SA 2.0)
Masia
Gran masia del municipi de Beuda (Garrotxa), situada al vessant meridional del massís del Mont, prop de la parròquia de Segueró.
Pairalia de la família Noguer, documentada des del 1203, adquirí una gran importància econòmica a través d’enllaços successius i de l’explotació del gran patrimoni des de la fi del segle XVI L’actual casal, amb la façana esgrafiada, és obra de mitjan segle XVIII El cognom es mantingué fins al segle XIX, que la casa passà, per matrimoni, als Olives de Lledó i als Vayreda d’Olot
Golonor
Masia
Masia i antiga quadra del municipi dels Plans de Sió (Segarra), a l’esquerra del Sió, aigua amunt de Sisteró.
El mas, del segle XIX, té una església dedicada a Sant Salvador, dependent de Pelagalls En època medieval el topònim Golonor designava un antic castell, ben documentat des del segle XI
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina