Resultats de la cerca

Actualment és aplicat a qualsevol transformació en la qual un element augmenta el seu nombre d’oxidació Són també considerades com a oxidacions moltes reaccions de la química orgànica en les quals no es produeix una pèrdua formal d’electrons, però sí un desplaçament d’aquests dins la molècula, com ara l’halogenació d’un doble enllaç electronegativitat Atès que l’oxidació representa una pèrdua d’electrons i que aquests han d’ésser guanyats per un altre element oxidant, tota oxidació va acompanyada d’una reducció oxidoreducció

Posteriorment, aquest concepte s’estengué a tots aquells processos de combinació d’un element o compost amb l’hidrogen En l’actualitat, la reducció inclou qualsevol procés en el qual el nombre d’oxidació d’un element disminueix a causa del guany d’un o més electrons Hom també considera reduccions moltes reaccions de la química orgànica en les quals no es produeix un guany formal d’electrons, però sí un desplaçament d’aquests dins la molècula, com és ara la hidrogenòlisi d’un derivat hidrogenat electronegativitat Atès que el procés de reducció representa un guany d’electrons i que aquests han…

En aquest darrer cas no hi ha emissió apreciable de llum ni de calor Ja els grecs havien considerat la combustió com un procés de desintegració en el qual el combustible perd els elements ignis Per a Aristòtil, consistia en la separació del foc del cos que es cremava Aquesta interpretació durà fins l’any 1630, que Jean Rey féu notar l’augment de pes experimentat pel plom o l’estany calcinats en un vas obert L’any 1674, Mayow destrià en l’aire una matèria idònia i una altra d’impròpia per a mantenir les combustions Tot i que aquestes experiències assenyalaren el camí cap a una correcta…

S’inicià en l’escalada al Club Excursionista de Gràcia CEG i formà part del Grup Especial d’Escalada GEDE, la secció d’escalada d’aquest club També fou membre del Grup d’Alta Muntanya GAM i del Centre Acadèmic d’Escalada CADE, grups d’escalada del Club Muntanyenc Barcelonès CMB i del Centre Excursionista de Catalunya CEC, respectivament A Montserrat protagonitzà primeres ascensions femenines a roques com ara el Timbaler del Bruc, el Queixal, el Ninet, la roca de la Maranya, l’agulla del Pas del Príncep, el Taxi o el Tub, entre els anys 1946 i 1948, acompanyada dels seus germans,…

Amb la finalitat que es produeixi una transferència de matèria, d’energia o d’ambdues coses alhora d’una fase a l’altra, i així obtenir una separació dels components de la mescla alimentadora en dues o més fraccions, acompanyada a vegades d’una transformació química d’aquests components Per a obtenir un rendiment màxim en l’operació, hom ha de donar un temps de pas per l’aparell suficient perquè es produeixi l’esgotament de la transferència, i també cal assegurar un contacte íntim i complet entre les dues fases És per això que hom dóna a la columna la forma alta i estreta, la qual és proveïda…

Hom coneix uns dos milers de barbiturats, però només una cinquantena són emprats en medicina Depressors del sistema nerviós central, hom els empra com a hipnòtics, puix que actuen sobre el centre cerebral de la son, bé que poden ésser d’una manera gradual sedatius, hipnòtics o anestèsics generals, en augmentar la dosi o variar la via d’administració Tenen una reduïda acció analgèsica i antipirètica Llur efecte hipnòtic és degut a la indiferència que produeixen envers els estímuls externs, i causen una sensació de somnolència que va acompanyada d’un lleuger abaixament del metabolisme basal, a…

Els més coneguts són els halogenurs de benzil i els derivats halogenats de l’acetofenona

Industrialment tenen interès la destillació seca de l’hulla o coquització i la destillació seca de la fusta Aquesta darrera consisteix en un procés de carbonització en el qual hom aprofita els gasos i vapors despresos La composició d’aquests productes depèn bàsicament de la classe de fusta que hom destilla Els productes gasosos monòxid i diòxid de carboni, hidrogen, metà i altres hidrocarburs més pesants són emprats com a combustible per a iniciar la reacció, la qual s’automanté en arribar a una certa temperatura Dels condensats obtinguts hom separa l’àcid pirolignós mescla d’àcid acètic,…

L’alquimista H Brand fou el primer d’obtenir-lo Hamburg, 1669, a partir de l’orina Tot i ésser relativament poc abundant en la natura l’escorça terrestre en conté un 0,1%, té una importància considerable en els regnes animal i vegetal ocorre, en les roques, en l’estat de fosfats metàllics, el més abundós dels quals és el fosfat tricàlcic Ca 3 PO 4 2 o fosforita, que constitueix jaciments importants al nord d’Àfrica i als EUA Florida En el procediment clàssic de preparació industrial del fòsfor, derivat del de Scheele, el fosfat tricàlcic és tractat amb àcid sulfúric, i l’àcid fosfòric…