Resultats de la cerca
Es mostren 94 resultats
bifenil policlorat
Química
Nom genèric que es dóna a la família dels isòmers parcialment o totalment clorats del bifenil.
La majoria són líquids incolors, volàtils i poc solubles en aigua No condueixen l’electricitat i els més clorats no es degraden amb facilitat en l’ambient A temperatures elevades i en presència d’aire formen dioxines i furans En humans, la seva incorporació a través de l’alimentació consum de peix pot causar intoxicacions agudes no gaire importants, però exposicions repetides a petites quantitats poden provocar afeccions hepàtiques, neurològiques i, fins i tot, bronquitis cròniques Són possibles carcinògens i actualment el seu ús és prohibit o molt restringit en molts països A causa de la…
escandi
Química
Element metàl·lic pertanyent al grup III B de la taula periòdica, de color gris clar i valència 3.
Hom en coneix un sol núclid natural de massa atòmica 45, i nou núclids artificials 41, 43, 44, 44 m , 46, 46 m , 47, 48 i 49 Hom el troba cristallitzat en el sistema hexagonal compacte, tot i que n'ha estat identificada una varietat cúbica Fou predita la seva existència per DIMendelejev el 1871, i vuit anys després fou aïllat per Nilson i Cleve de la gadolinita mineral trobada a Ytterby Suècia El principal mineral del qual hom l’extreu és la thortveitita Sc,YSiO 2 , que és a Noruega i Madagascar Hom obté el metall per acció simultània del clor i del carboni a 800°C sobre el mineral, i…
radioquímica
Química
Part de la química que comprèn l’estudi de les propietats químiques dels materials radioactius (radioactivitat) i, en particular, l’ús de materials radioactius en problemes químics (marcatge, tritiació, traçador).
triti
Química
Isòtop radioactiu de l’hidrogen el nucli del qual consisteix en un protó i dos neutrons.
Hom el sol designar mitjançant el símbol T, tot i que sistemàticament se l’ha de simbolitzar com a 3 H Fou descobert l’any 1934 per Rutherford, Oliphant i Harteck en l’estudi del bombardeig del deuteri amb deuterons, on es forma d’acord amb l’esquema El triti ocorre a l’atmosfera en proporció d’un àtom per cada 10 1 7 d’hidrogen, i es forma con- tínuament a l’atmosfera superior en reaccions nuclears induïdes per raigs còsmics Hom l’obté industrialment per bombardeig de liti amb neutrons de baixa energia mitjançant la reacció Presenta una vida mitjana de 12,4 anys i emet radiació…
aroma
![](/sites/default/files/media/FOTO/aroma.jpg)
Cromatografia de gas dels volàtils que determinen l'aroma d’un vinagre: 1,acetaldehid; 2, formiat de metil; 3, acetona; 4, formiat d’etil; 5, acetat d’etil; 6, diacetil; 7, alcohol etílic; 8, acetat de butil secundari; 9, acetat d’isobutil; 10, alcohol butílic secundari; 11, alcohol propílic; 12, alcohol isobutílic; 13, acetat isoamílic; 14, alcohol n-butílic; 15, alcohol amílic
© Fototeca.cat
Alimentació
Química
Conjunt de composts químics volàtils característics d’una substància que té la propietat de produir l’olor (aroma) que li és pròpia.
L’estudi de l’aroma, fins fa pocs anys, era limitat fonamentalment a l’experiència sensorial, però actualment la recerca científica segueix bàsicament els camins següents en primer lloc, la cromatografia gasosa per tal de separar els components volàtils que es troben en molt petites concentracions en els productes naturals en segon lloc, l’obtenció de l’aroma natural completa per destillació al buit de la substància aromàtica i condensació dels volàtils a molt baixa temperatura, generalment obtinguda amb nitrogen líquid -196°C en tercer lloc, l’obtenció dels…
solució
Química
Mescla en la qual els components són distribuïts homogèniament en tota l’extensió del sistema.
En els sistemes binaris, hom acostuma a denominar solut el component minoritari, i dissolvent el majoritari, classificació que pot ésser estesa als sistemes de més components D’acord amb l’estat físic en què ocorren, hom sol distingir les solucions sòlides, les líquides i les gasoses Les solucions sòlides es formen mitjançant la interpenetració de les xarxes cristallines dels components, i llur formació exigeix no solament l’existència de forces atractives entre aquests, sinó també estructures cristallines idèntiques, cosa que ocorre principalment entre els sòlids que originen cristalls molt…
fotoquímica
Química
Part de la química que té per objecte l’estudi de la interacció entre un fotó ( quàntum
de llum) i una molècula, amb els canvis físics i químics que en resulten.
A diferència de les reaccions tèrmiques que transcorren entre molècules en llurs estats electrònics fonamentals tot i que llurs energies de vibració, de rotació i de translació són en els marges alts d’una distribució de Maxwell-Boltzman, les reaccions fotoquímiques tenen lloc en molècules en llurs estats electrònics excitats, que són obtinguts per absorció d’un fotó En fotoquímica interessen els fotons de longitud d’ona λ entre 200 i 800 nm, per dues raons en primer lloc, perquè el contingut energètic d’aquests fotons equival a la diferència d’energies que hi ha entre l’últim orbital ocupat…
microscopi d’efecte túnel
Química
Microscopi electrònic que basa les seves observacions en l’efecte túnel.
És utilitzat per a mostres de materials conductors o semiconductors El seu funcionament es basa en la combinació d’un moviment d’una sonda en vertical sobre la mostra, i en un moviment en horitzontal de la mateixa mostra que permet l’escombratge de la superfície La sonda del microscopi de proximitat és una punta conductora que, idealment, estaria formada per un únic àtom, però en realitat és d’uns cent nanòmetres, que es pot acostar fins a un nanòmetre de distància de la superfície de la mostra El conjunt format per la sonda i la mostra formen part d’un circuit elèctric tancat al buit Els…
xenó
Química
Element químic de nombre atòmic 54 i símbol Xe, pertanyent al grup 0 de la taula periòdica.
És un dels gasos nobles, component minoritari de l’aire Fou descobert l’any 1898 per WRamsay i MWTravers El xenó natural és constituït per nou isòtops naturals, estables, amb masses que van des de 124 fins a 136 i que determinen un pes atòmic de 131,30 En són coneguts, a més, quinze radioisòtops artificials El xenó té un punt de fusió de -111,8°C, i un punt d’ebullició de -108,12°C, amb una densitat de 5,89 g/l Hom l’obté, en petites quantitats, mitjançant destillació fraccionada de l’aire líquid Malgrat presentar una configuració electrònica de capes tancades i un primer potencial d’…
protoactini
Química
Element radioactiu de la família dels actínids, de nombre atòmic 91.
En són coneguts quinze isòtops, dels quals únicament dos 231 Pa i 234 Pa són naturals El 2 3 1 Pa té una vida mitjana de 3,25 X 10⁴ anys, és el precursor de l'actini en la sèrie 4n+3 i és el més important des del punt de vista químic El primer isòtop conegut fou el 2 3 ⁴Pa Fajans i Göhring, 1913, i el 2 3 1 Pa fou aïllat de la pechblenda l’any 1918 per Hahn-Meitner i Soddy-Crauston independentment El 2 3 1 Pa es troba en els minerals d’urani en equilibri radioactiu, i n'hi ha 340 mg per tona d’urani Pot ésser també obtingut per bombardeig amb neutrons del 2 3 °Th Hom l’obté industrialment…