Resultats de la cerca
Es mostren 66 resultats
samària
Química
Una de les terres rares.
Es presenta en forma de pólvores de color beix, insolubles en l’aigua i solubles en els àcids, que absorbeixen aigua i diòxid de carboni amb facilitat Troba aplicació en la fabricació de vidres especials i com a absorbent de neutrons en reactors nuclears
indi
Química
Metall del bloc p, grup III, de la taula periòdica; descobert per F.Reich i J.B.Richter el 1863 en una blenda de Freiberg (Alemanya); té els nombres d’oxidació 1, 2, 3.
Les dues ratlles principals del seu espectre se situen en la zona del blau d’indi, d’on li ve el nom L’element natural és una mescla dels núclids 113 4,2% i 115 95,8% hom en coneix divuit núclids artificials 107, 108, 109, 110 i 110 m, 111, 112 i 112 m, 113 m, 114 i 114m, 115m, 116 i 116m, 117 i 11 m, 118 i 119 Hom el troba en els minerals de zinc, de plom i d’estany, en un percentatge inferior al 0,1% D’aspecte semblant al del zinc, és un metall molt malleable, no tan dur com el plom i bastant dúctil Estable a l’aire lliure a la temperatura ordinària, l’indi crema en calent dins l’oxigen no…
urani
![](/sites/default/files/media/FOTO2/urani1.jpg)
Urani natural
Química
Element químic, de nombre atòmic 92 i símbol U, pertanyent al grup III B de la taula periòdica.
Origen i propietats És un dels metalls de la família dels actínids i és l’element més pesant d’ocurrència natural Tot i haver estat emprat en l’antiguitat per a la preparació de vidre groc, NH Klaproth el descobrí com a element, i l’identificà com a component de la pechblenda uraninita l’any 1789 La seva preparació en forma pura fou feta per Peligot, que l’obtingué per reducció del clorur UCl 3 amb potassi l’any 1841 Té l’interès històric d’ésser l’element en el qual Becquerel descobrí la radioactivitat natural, l’any 1896 L’urani és àmpliament difós a la natura, i constitueix un 5 x 10 -3…
itri
Química
Element pertanyent al subgrup III A de la taula periòdica.
De pes atòmic 88,905 i nombre atòmic 39, és d’un color blanc d’argent, s’inflama a l’aire per dessota de 400°C i dóna l’òxid Y 2 O 3 Es fon a 1 523°C i bull a 3 337° Té una densitat de 4,457 g/cm 3 a 25°C, i és paramagnètic i trivalent Fou descobert el 1794 per JGadolin, i el 1843 GMosander l’obtingué en forma pura Hom n'ha obtingut 27 isòtops radioactius, amb nombres de massa que van del 82 al 97 És tres vegades més abundant que el ceri n'hi ha a la gadolinita, a la monazita 3% i a la samarskita, i és relativament abundant a les roques lunars Actualment és aïllat mitjançant resines…
àcid ferricianhídric
Química
Àcid que deriva formalment de l’anió hexacianoferrat (III) [Fe(CN)6-3] (ferricianur).
bromós | bromosa
cròmic | cròmica
vermell de tioindi
Química
Colorant de tina que hom obté per oxidació del tioindoxil amb hexacianoferrat III de potassi.
A diferència del que passa amb l’indi, les dues formes isomèriques possibles del tioindi existeixen en equilibri en dissolució És emprat en la tinció del cotó
ferricianur
Química
Nom genèric de les sals que deriven de l’anió hexacianoferrat (III) [Fe(CN)6]3 -
.
Hom obté els ferricianurs tractant una sal de ferroIII amb un excés de cianur alcalí, segons la reacció Fe 2 SO 4 3 + 12KCN →3K 2 SO 4 + 2K 3 FeCN 6 Tractant un ferricianur soluble amb Fe 2 + hom obté el ferricianur ferrós, o blau de Turnbull, segons la reacció 3Fe 3 + + 2FeCN 6 3 - → Fe 3 FeCN 6 2 ↓
vermell d’alitzarina
Química
Colorant vermell al mordent obtingut per sulfonació de l’alitzarina.
És emprat per a tenyir la llana, a la qual confereix un color escarlata si és mordentada amb alumini III, i un color bordeus si ho és amb crom III