Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
hidròxid d’alumini
Química
Sòlid blanc, gelatinós, obtingut amb quantitats variables d’aigua per reacció d’una sal soluble d’alumini amb un hidròxid, carbonat o sulfur alcalí.
Existeix en dues formes cristallines polimorfes, amorf i colloidal gel d’alúmina Té propietats amfòteres, i la seva acidesa i la seva basicitat són pràcticament idèntiques pk a = 12,6, pk b = 12 Amb els àcids dóna sals d’Al 3 + amb els hidròxids alcalins, aluminats Quan és precipitat d’una solució que conté un colorant, adsorbeix el colorant tot formant una laca, d’on ve la seva utilització com a mordent en els tints
amoxicil·lina
![](/sites/default/files/media/FOTO/amoxicil·lina_1.jpg)
Amoxicil·lina
©
Farmàcia
Química
Penicil·lina semisintètica.
És un derivat hidroxilat de l’ampicillina i hom l’obté per acilació de l’àcid aminopenicillànic 6-APA amb D -tirosina Es presenta en forma de cristalls blancs poc solubles en aigua 0,4 g/100 ml No es descompon per l’acidesa gàstrica i és absorbida amb molta rapidesa per via oral hom n'aconsegueix els màxims nivells plasmàtics al cap de dues hores d’ésser administrada És un antibiòtic d’ampli espectre
agar-agar
Biologia
Química
Substància mucilaginosa extreta de membranes d’algues roges com Gracillaria lichenoides, Gelidium
, etc.
És un poligalactòsid lineal amb aproximadament un grup galactopiranosa de cada deu formant un monoster sulfúric l’altra acidesa de cada molècula de sulfúric es troba en forma de sal de calci, magnesi, potassi o sodi Es presenta en forma de tires seques que, dissoltes en aigua calenta, donen un gel que es qualla en fred Molt emprat en microbiologia per a preparar medis de cultiu sòlids La indústria en consumeix per a alimentació flams, paper, aprests, farmàcia laxants, etc Sovint és anomenat simplement agar
pK
Química
En els àcids i les bases, operador definit per l’expressió pK = -logK, essent K la constant d’equilibri de la reacció d’un àcid (pKa) o una base (pKb) amb un solvent amfipròtic.
El pK és una mesura de la força dels àcids i de les bases i és relacionat amb la variació d’energia lliure ∆G de la reacció amb el solvent, d’acord amb l’equació En medi aquós, hom pot relacionar el pK b d’una base amb el pK a del seu àcid conjugat mitjançant el valor del producte iònic de l’aigua K w , segons pK a + pK b = pK w , a qualsevol temperatura En aquestes condicions, un valor petit de pK a indica un àcid fort o una base feble acidesa
àcid bòric
Química
Àcid que es presenta en forma de cristalls transparents o pólvores blanques de tacte untuós que es fonen prop dels 160°C.
Per escalfament es deshidrata successivament i dóna, a 105°C, àcid metabòric HBO₂, i a 140-160°C àcid pirobòric H₂B₄O₇, que després passa a triòxid B₂O₃ Soluble en alcohol, glicerina i aigua, en solució actua com a àcid fluix, i dóna l’ió BOH₄ - És emprat en la fabricació de vidres resistents a la calor, d’esmalts per a porcellana, en composicions anticombustibles, en pintures, com a enduridor de l’acer i en la indústria dels cosmètics en medicina és emprat com a antisèptic suau i astringent L’àcid bòric forma part d’una diversitat de banys fotogràfics per tal d’augmentar-ne el grau d’…
bromometria
Química
Procediment volumètric d’anàlisi de substàncies reductores basat en l’ús d’una solució patró de brom elemental com a agent valorant, oxidant (potencial normal de reducció = +1,07 V).
Són emprades en l’anàlisi solucions de brom en àcid clorhídric concentrat 20-22%, en bromur de potassi 1 M o en àcid acètic glacial dissolvent, aquest, de preferència per a les bromometries de substàncies orgàniques, les quals, en general, hi són també solubles, més estables que les solucions en aigua, però d’estabilitat també reduïda, i això fa que la bromometria sols sigui emprada en forma limitada Això no obstant, té aplicacions diverses en medis d’acidesa feble o bàsics, en els quals el poder oxidant del brom supera el del bromat Les bromometries són dutes a terme per…
àcid carboxílic
![](/sites/default/files/media/FOTO/GEC_escanner013.jpg)
Punts de fusió i d’ebullició dels àcids carboxílics alifàtics saturats, de cadena no ramificada
Química
Qualsevol de les substàncies orgàniques de fórmula general R—COOH, que tenen en llur molècula un o diversos grups carboxil i que manifesten, per tant, les propietats àcides que aquest confereix.
El grup carboxil ocupa forçosament una posició terminal en l’esquelet dels carbonis, ja que només té un enllaç lliure Segons quina és la natura del grup R, els àcids carboxílics es classifiquen en alifàtics, alicíclics que poden ésser, uns i altres, saturats o insaturats, aromàtics i heterocíclics Si al grup R hi ha d’altres grups funcionals, és possible de distingir també entre un àcid alcohol, un àcid fenol, un àcid cetònic, un aminoàcid, etc D’acord amb les normes de la IUPAC, els àcids carboxílics són designats fent seguir la paraula àcid d’un adjectiu format afegint al nom de l’…
sulfonftaleïna
Química
Qualsevol dels colorants del trifenilmetà, alguns dels quals són emprats com a indicadors del grau d’acidesa (pH).
àcid sulfònic
Química
Qualsevol dels àcids de fórmula general R—SO2—OH, on R és un grup orgànic alquil o aril (amb un carboni enllaçat directament a l’àtom de sofre), o, per extensió, un halogen (àcid fluorosulfònic i àcid clorosulfònic).
Per designar els àcids sulfònics orgànics hom fa precedir el nom del compost RH del mot àcid i li afegeix el sufix- sulfònic , associat a un prefix enumeratiu si hi ha més d’un grup —SO 3 H 2 per exemple àcid toluè-2,4-disulfònic No obstant això, si la molècula conté un altre grup, prioritari en nomenclatura, el grup —SO 3 H és designat mitjançant el prefix sulfo - per exemple àcid p-sulfobenzoic Els àcids sulfònics són obtinguts per sulfonació del compost RH i, també, per oxidació nítrica dels tiolats metàllics Són tots àcids forts, solubles en aigua i també en dissolvents orgànics, i…
pH
Química
Concepte introduït el 1909 per S.P.L.Sorensen per donar una mesura quantitativa de l’acidesa o basicitat d’una dissolució.
Sorensen definí el pH d’una dissolució com el logaritme decimal canviat de signe de la concentració d’ions hidrogen pH = -log H + , i posà a punt un mètode electromètric per a determinar-lo Tot i que aquest mètode ha restat com a definitiu, el concepte primitiu de pH ha sofert diverses transformacions Actualment, el pH és definit d’una manera operativa, segons l’equació pH x - pH r = E x -E r / k , en la qual pH x és el pH de la dissolució desconeguda, pH r el de la dissolució de referència, E x la força electromotriu de la cella H 2 1 atm/dissolució x || elèctrode de referència, E r la…