Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
teoria de Debye-Hückel
Química
Teoria que explica les propietats de les solucions aquoses d’electròlits forts tot admetent que són completament dissociats en ions i que les desviacions observades respecte al comportament previst per l’equació d'Arrhenius provenen de llurs interaccions electroestàtiques.
La teoria suposa cada ió envoltat d’una “atmosfera” iònica de signe contrari apantallament de Debye i obté, per al coeficient d’activitat mitjà de l’electròlit, una fórmula simple, funció de la força iònica I , que per a solucions molt diluïdes se simplifica encara en una expressió independent de tot paràmetre La fórmula més simple coeficient d'activitat dóna valors en bon acord amb els experimentals només per a I < 0,003 la més complicada, que conté un paràmetre no calculable a priori , és vàlida fins a I ≈0,1 Més enllà, l’acord desapareix a causa de les aproximacions…
model atòmic de Schrödinger
Física
Química
Model derivat de l’aplicació de l’equació de Schrödinger (Hψ = Eψ) per a l’estudi de l’estructura atòmica.
Per a un sistema determinat, les diferents funcions pròpies ψ, solucions de l’equació, són conegudes com a orbitals orbital , i són caracteritzades per uns valors propis que corresponen a l’energia dels esmentats orbitals El mòdul al quadrat de la funció ψ té el significat de la probabilitat de localització de l’electró que descriu l’esmentada funció en una regió determinada de l’espai, i la seva representació gràfica constitueix la imatge visual dels orbitals, habitualment emprada pels químics El coneixement exacte del hamiltonià H pot ésser únicament assolit en els sistemes…
acoblament de Russell-Saunders
Física
Química
Model proposat per H.N. Russell i F.A. Saunders l’any 1925 per a explicar l’existència dels termes multiplets dels espectres atòmics dels àtoms amb més d’un electró òptic (espectre de ratlles).
En aquest model, hom suposa que els moments angulars dels diferents electrons l 1 , l 2 s’acoblen, i en resulta un moment angular total definit pel nombre quàntic L , que ha d’ésser enter i igual a la suma vectorial dels distints l i , i que, igualment, els moments angulars de spin s i s’acoblen per a donar un moment de spin total, definit pel nombre quàntic S Anàlogament com en un electró pot definir-se un moment angular total j i = l i + s i , podrà definir-se per al total d’electrons òptics un nombre quàntic J = L + S , que podrà prendre els valors de les distintes…
estàtica química
Química
Part de la química que estudia els estats d’equilibri al qual tendeixen els sistemes que experimenten una reacció reversible.
Hom anomena reversibles les reaccions que poden progressar en un sentit o en el sentit invers, i arriben en ambdós casos a un mateix estat d'equilibri químic, que és caracteritzat pels valors de les concentracions dels productes de la reacció i de les substàncies reaccionants que encara hi resten presents, i és modificat conformement a les lleis de JW Gibbs i HL Le Chatelier quan hom altera diverses variables, com les concentracions inicials, les pressions parcials o totals i la temperatura L’estudi quantitatiu de l’estàtica química es desenvolupà a partir de la llei d’acció de…
radi de van der Waals
Química
Pel que fa als cristalls moleculars d’elements no metàl·lics o de llurs composts covalents, valor definit per a cada element com la meitat de la distància d’equilibri entre els dos àtoms més pròxims d’aquest no enllaçats entre ells.
Els radis de van der Waals són una conseqüència de les forces intermoleculars d’atracció i repulsió forces de van der Waals i hom els pot considerar com una mesura de la distància mínima a la qual poden apropar-se dos àtoms sense establir un enllaç covalent La determinació experimental d’aquests radis és realitzada mitjançant la difracció de raigs X, i llur valor presenta una oscillació de ±0,05 Å, segons el compost en el qual han estat determinats Els valors numèrics dels radis de van der Waals s’aproximen als dels corresponents radis iònics dels mateixos elements, atès que…
electroquímica
Física
Química
Part de la química física que estudia les relacions existents entre l’energia elèctrica i l’energia química.
Hom pot fixar l’origen de l’electroquímica en les experiències d’A Volta, seguides pels treballs de H Davy i M Faraday i la teoria de S Arrhenius sobre els electròlits El 1905 Tafel enuncià l’equació que relaciona la ddp entre dues fases amb la densitat del corrent mesurat El 1890, però, W Nernst ja havia establert l’equació que porta el seu nom i que relaciona la ddp mesurada i l'activitat de l’ió que és en dissolució Butler interpretà cinèticament els potencials de Nernst, Gurney introduí la mecànica quàntica per a explicar la transferència de càrrega i Frunkin estudià el fenomen de la…
adsorbent
Química
Substància sòlida utilitzada per a fixar-ne d’altres per adsorció
física o química.
Qualsevol sòlid o líquid pot actuar com a adsorbent, però perquè el fenomen assoleixi una magnitud que el faci susceptible d’aplicacions, cal que l’adsorbent tingui una gran superfície específica En conseqüència, els adsorbents són tots sòlids, naturals o sintètics, molt porosos o molt finament dividits La superfície d’un adsorbent és expressada en metres quadrats per gram i és determinada mitjançant mesures d’adsorció física d’un gas inert nitrogen sobretot, a baixa temperatura El mètode més usat és el de BET adsorció Els adsorbents industrials corrents carbons activats, alúmina o bauxita…
funció d’acidesa
Química
Funció de l’acidesa a H S +
de les solucions d’un àcid en el solvent S, que dóna, per a cada composició de la solució, la tendència a cedir protons a una base.
Aquesta funció, introduïda per Hammett, és definida, per a una base de Brønsted elèctricament neutra B, per l’expressió on a i és l’activitat i f i el coeficient d’activitat de i f i = a i /C i , essent C i la concentració de i i pot ésser calculada per la fórmula on tant K A , que és la constant d’acidesa en el solvent S de l’àcid HB + , conjugat de B, com C B , i C H B + , que són concentracions, són experimentalment accessibles Si hom pot admetre tal com féu Hammett, basant-se en fets experimentals, que f B / f H B + depèn només de la càrrega elèctrica de B però no de la seva natura…
resines acríliques
Química
Resines bàsicament formades pels polímers i copolímers dels èsters dels àcids acrílic i metacrílic, bé que els polímers i copolímers d’aquests àcids, juntament amb els de l’acrilamida i les seves amides substituïdes, presenten també certes propietats de caràcter de resina acrílica.
Els monòmers dels èsters acrílic acrilat i metacrílic metacrilat, malgrat ésser productes intermediaris, són destinats a la conversió de polímers i copolímers, que és llur reacció i aplicació més important La gran varietat d’alcohols que poden intervenir en el grup èster i la facilitat de copolimerització dels èsters acrílics amb ells mateixos o amb monòmers de tipus vinílic, ofereixen un assortiment de productes molt nombrós, variat i complex Aquests productes exhibeixen unes característiques de transparència, resistència química a la llum i a la intempèrie similars en tots ells Són…
equilibri químic
Química
Estat d’un sistema químic (d’una reacció química) en el qual la velocitat de la formació dels productes a partir dels elements reactants és igual a la velocitat de desaparició d’aquells productes per a formar novament els elements inicials de la reacció.
Així, malgrat l’aparent estabilitat del sistema deguda a la invariabilitat de la concentració dels productes presents en la reacció, l’equilibri químic és un equilibri dinàmic, puix que el pas dels reactants a productes resultants, i viceversa, és constant Hom relaciona les activitats activitat i les concentracions dels productes de la reacció amb les dels reactants per mitjà de la llei d’acció de massa acció, que defineix la constant d’equilibri del sistema per a unes determinades condicions de pressió i de temperatura, amb la qual hom determina la composició del sistema en equilibri La…