Resultats de la cerca

L’amoníac té una olor pungent característica i irrita els ulls i les vies respiratòries El llindar de percepció se situa a 0,04 g/m 3 53 ppm i la màxima concentració tolerable és de 0,3%o en volum a 4-5%₀ esdevé mortal En la natura, l’amoníac es forma en la descomposició de la matèria orgànica nitrogenada i hom el troba, en petita quantitat, a l’atmosfera i en moltes aigües naturals La solució aquosa d’amoníac era ja coneguda dels alquimistes al segle XV Priestley l’aïllà a l’estat gasós el 1774 i Berthollet establí la seva composició el 1785 La molècula d’amoníac és piramidal, amb el…

És obtingut a partir d’amoníac i sulfur de carboni o de cianur d’amoni i sofre o polisulfurs És emprat en la indústria tèxtil, en la síntesi de la tiourea, com a reactiu analític, etc

És obtingut en fred bé fent passar H 2 S en amoníac concentrat, bé fent reaccionar volums adequats de H 2 S i NH 3 a -18°C És emprat per a patinar bronze, en la indústria tèxtil i en fotografia

Comercialment és la sal amònica més important i és obtingut en grans quantitats, bé absorbint en àcid sulfúric diluït els vapors amoniacals provinents de la destillació del carbó, bé a partir d’amoníac sintètic fent-lo reaccionar amb àcid sulfúric, o —més econòmicament— amb sulfat càlcic i CO 2 La seva principal aplicació és com a adob Deixa en el sòl un residu àcid

És obtingut per reacció de l’àcid nítric amb amoníac gasós i es descompon a 210°C donant òxid nitrós i en presència de substàncies oxidants donant nitrogen Bé que de detonació difícil, és capaç d’esclatar i ha donat lloc a explosions catastròfiques És emprat com a adob, en la fabricació d’explosius, en pirotècnia, en propergols sòlids, etc

En l’ió amoni els quatre hidrògens es troben als vèrtexs d’un tetràedre regular i les valències són dirigides exactament com en l’àtom de carboni Analíticament l’ió amoni es caracteritza per la despresa d’amoníac per acció de les bases fortes i per la coloració o precipitat que hom obté amb el reactiu de Nessler

Molt soluble en aigua, dóna solucions incolores que s’engrogueixen ràpidament És obtingut combinant directament NH 3 i H 2 S gasosos a 0°C i és emprat com a reactiu analític Les seves solucions dissolen sofre i donen solucions de polisulfurs d’amoni —NH 4 2 S x —, de color vermellós

És obtingut a partir d’amoníac i àcid fosfòric i és emprat com a adob en la ignifugació de fusta, paper i matèries tèxtils, en la fabricació de llumins, en soldadura, com a aliment de llevats, en dentifricis, etc El dihidrogenofosfat d’amoni NH 4 H 2 PO 4 té aplicacions similars

Els seus vapors són gairebé totalment dissociats en NH 3 i HCl El clorur d’amoni, dit també sal amoníaca, és emprat, per exemple, en la tintura i estampat, com a electròlit en la pila Leclanché i en piles seques, com a desoxidant en la soldadura fa passar els òxids a clorurs fusibles i volàtils i com a enduridor en els adhesius a base de resines amíniques Excita les secrecions de les mucoses i la suor i és emprat en medicina com a expectorant i diürètic

A l’aire es descompon amb pèrdua de NH 3 i CO 2 i deixa un residu de bicarbonat Es volatilitza als voltants de 60°C i es descompon en aigua calenta És emprat, per exemple, en tintura, en el rentat de la llana, en la fabricació d’articles de goma, en els llevats químics, en extintors d’incendis, en les sals d’olorar i en medicina com a expectorant i carminatiu El veritable carbonat amònic NH 4 2 CO 3 existeix només en solució