Resultats de la cerca
Es mostren 5726 resultats
inhibidor
Química
Tecnologia
Substància que a una feble concentració té la propietat de deturar o retardar una reacció química.
Els principals tipus de reaccions que és possible de deturar per l’acció dels inhibidors són les polimeritzacions, les autooxidacions i la corrosió, sobretot en medi aquós Entre els inhibidors de corrosió hi ha el fosfat sòdic inhibidor anòdic, que amb el ferro forma una pellícula insoluble de fosfat fèrric, i el clorur magnèsic inhibidor catòdic, que forma un precipitat en la regió alcalina de la pila galvànica
hidrogen
Química
El més simple i el primer dels elements de la taula periòdica, amb un sol protó al nucli i un electró al nivell d’energia 1s (que no pot contenir-ne més de dos).
Això explica que els àtoms d’hidrogen pervinguin a un estat d’energia menys elevat i que s’aparellin per formar molècules d’hidrogen L’element natural és una mescla de tres núclids 1 o proti 99,98%, 2 o deuteri 0,02% i 3 o triti < 10 -7 % Al segle XV fou anomenat aire inflamable per Paracels, que l’obtingué atacant el ferro amb àcids fou aïllat i estudiat per Cavendish el 1766, el qual demostrà més tard, juntament amb Watt 1781, que la seva combustió produïa aigua L’hidrogen sembla ésser l’element més abundant de l’Univers l’anàlisi de la llum que emeten els estels indica que la majoria d…
hibridació

Representació esquemàtica de diferents tipus d’hibridació
© Fototeca.cat
Química
Fenomen que s’esdevé quan dos o més orbitals de nivells energètics pròxims i que tenen els mateixos elements de simetria es combinen per donar el mateix nombre d’orbitals híbrids, equivalents i de nivells energètics més baixos.
Els orbitals poden hibridar-se en diverses proporcions segons l’enllaç format, per a arribar a una configuració de menor energia, i la geometria d’una molècula és determinada per la hibridació dels enllaços que la formen Quan un àtom de carboni només té un dels seus orbitals p hibridat amb l’orbital s , hom diu que presenta hibridació sp té aleshores dos orbitals sp equivalents alineats i dos orbitals p en plans perpendiculars aquests àtoms de carboni sp es troben en derivats acetilènics, nitrils, allens, etc, és a dir, en composts amb triple enllaç, i amb dobles enllaços acumulats Quan un…
halogen
Química
Qualsevol dels elements químics del grup VII A de la taula periòdica: fluor (F), clor (Cl), brom (Br), iode (I) i àstat (At).
Són representats genèricament per X Hom pot observar una gradació de propietats del fluor al iode enfosquiment del color, creixement de la densitat, de les temperatures de fusió i d’ebullició, de les calors de fusió i de vaporització, dels radis atòmics i iònics, i una disminució del potencial electroquímic i de l’escala d’electronegativitats A l’estat elemental, els halògens tenen tots una molècula diatòmica, i en llurs composts actuen amb els estats d’oxidació —1, 0, +1, +3, +5, +7 i també amb el de +4, amb l’excepció del fluor, que és l’element més electronegatiu i actua amb +1 Els àtoms…
grup funcional
Química
Qualsevol dels àtoms o grups d’àtoms que hi ha a totes les molècules orgàniques que pertanyen a una mateixa funció química i donen lloc al conjunt de propietats particulars que la caracteritzen.
El concepte de grup funcional és fonamental en la sistemàtica orgànica i té un gran paper en la nomenclatura, però no hi ha acord general sobre el seu abast Actualment hom sol considerar com a grups funcionals els substituents constituïts per un heteroàtom per exemple, Cl o un radical inorgànic per exemple, OH, o bé per un heteroàtom unit a un radical orgànic per exemple, CR quan l’enllaç amb el compost fonamental es fa per l’heteroàtom Hom també considera com a grups funcionals els grups —C ≡N i &139sbC=X en aquest darrer cas X pot ésser O, S, Se, Te i NH substituït o no, i el C pot anar…
gelatina
Química
Mescla de proteïnes d’alt pes molecular solubles en aigua.
És un component important del collagen de la pell i dels ossos dels mamífers És coneguda, impròpiament, com a cola de peix Hom l’obté a partir d’ossos o de rebuigs de pells És molt emprada en la indústria alimentària per la seva capacitat de formar gels liòfils i com a estabilitzador d’emulsions És emprada també en la preparació de pellícules fotogràfiques, en la indústria farmacèutica, per a la fabricació de càpsules dures o elàstiques i per a recobrir píndoles o pastilles, i en bacteriologia, per a preparar brous de cultiu
gas

Fabricació de gas a partir de naftes de petroli
© Fototeca.cat
Química
Mescla combustible de gasos emprada per a la producció de calor, per a l’enllumenat, etc.
Composició del gas Els gasos combustibles emprats normalment no són, gairebé mai, espècies químiques úniques, sinó que són formats per mescles de diversos components Hom expressa la composició dels gasos per la proporció en què intervé cadascun dels components El coneixement de la composició del gas i de les propietats físiques dels components permet de determinar les propietats físiques del gas Hom classifica els gasos combustibles en tres famílies, segons llur poder calorífic i llur densitat relativa respecte a l’aire Els gasos d’una mateixa família són intercanviables, és a dir, hom els…
fugacitat
Física
Química
Funció termodinàmica que substitueix la pressió parcial en les equacions que tracten de descriure el comportament dels gasos reals.
Si G 1 i G 2 són les energies lliures normals d’un gas a dues pressions p 1 i p 2 , les fugacitats f 1 i f 2 del gas a aquestes pressions són definides de forma que es compleixi l’equació G 2 — G 1 = nRT ln f 2 / f 1 Comparant aquesta equació amb l’equació dels gasos ideals G 2 — G 1 = nRT ln p 2 / p 1 , hom veu que, per al comportament ideal, la fugacitat és proporcional a la pressió contràriament, per al comportament no ideal la fugacitat no coincideix amb la pressió corresponent La fugacitat pot ésser determinada per l’equació RT ln f/p = v — RT /p dp , on v = V/ n és el volum molar Com…
ftalocianina
Química
Qualsevol dels derivats metàl·lics de la ftalocianina (amb l’ió metàl·lic unit per enllaç electrovalent o per enllaços covalents amb els quatre àtoms de N pirròlic, formant complexos molt estables) o dels seus derivats substituïts en els anells benzènics.
Entre aquests derivats hi ha pigments i colorants excellents, d’extraordinària estabilitat tèrmica i química, de colors de gran vivor, intensitat i estabilitat La ftalocianina cúprica , la més important, és un pigment blau que es presenta en dues formes polimòrfiques, la forma alfa , de matís més rogent i de més vàlua, i la beta , més verdosa i més estable Els seus derivats halogenats són pigments verds, també molt importants Diversos àcids sulfònics, derivats d’aquestes ftalocianines, són colorants solubles, directes, de tina o reactius Unes altres ftalocianines tenen aplicacions menors, com…
radi iònic
Química
En una estructura iònica, radi de l’esfera, al centre de la qual és situat l’ió, que conté, en primera aproximació, la totalitat de la seva càrrega.
L’estimació de radis iònics és feta a partir de cristalls constituïts per ions isoelectrònics, coneixent la distància interiònica i aplicant una correcció a causa de la càrrega nuclear efectiva dels ions Els radis iònics presenten poca reproductibilitat en diferents composts, puix que depenen de l' índex de coordinació i de la grandària relativa dels ions, anomenada factor d’empaquetat