Resultats de la cerca
Es mostren 5726 resultats
tiocianat
Química
Anió de l’àcid tiociànic, de fórmula [(SCN) 1 -
].
Presenta un caràcter bidentat, i pot reaccionar tant per l’àtom de sofre com pel de nitrogen L’anió tiocianat presenta caràcter reductor i s’oxida amb facilitat a tiocianogen Actua com a lligand en nombrosos complexos i reacciona amb l’ió FeIII per a formar un complex característic, de color vermell intens aquesta reacció té aplicació en anàlisi química
blau de timol
Química
Colorant derivat del timol.
Es presenta en forma de cristalls vermells verdosos, solubles en alcohol i àlcalis diluïts i poc solubles en aigua, que es fonen a 224°C amb descomposició És emprat com a indicador àcid-base en anàlisi química, amb un interval de viratge entre pH 8,0 groc i pH 9,6 blau
terri
Química
Nom donat a cadascun dels elements metàl·lics que es troben en la natura com a òxids bàsics (denominats abans terres) o en altres formes convertibles fàcilment en aquests.
Hom usa encara la denominació metalls de les terres rares o escasses per a designar el grup constituït pels lantànids, l’escandi i l’itri
terres rares
Química
Denominació genèrica dels quinze elements de la família dels lantànids (taula periòdica) juntament amb l’escandi i l’itri.
Dins aquest context es classifica les terres rares en terres cèriques lantà , ceri , praseodimi , neodimi , prometi i samari , terres tèrbiques europi , gadolini , terbi i disprosi i terres ítriques holmi , erbi , tuli , iterbi i luteci el nom d’aquest darrer subgrup prové de la similitud de les propietats dels elements que el constitueixen amb les de l’itri Els metalls de les terres rares són malleables i dúctils, i, generalment, també són reactius quan se’ls sotmet a temperatures elevades o es divideixen finament Són algunes de les primeres matèries estratègiques en l’economia…
terres rares
Química
Denominació genèrica dels òxids dels metalls de la família dels lantànids d’ocurrència natural.
Són coneguts amb els noms específics de lantana La 2 O 3 , cèria CeO 2 , neodímia Nd 2 O 3 , praseodímia Pr 2 O 3 promètia Pm 2 O 3 , samària Sm 2 O 3 , euròpia Eu 2 O 3 , gadolínia Gd 2 O 3 , tèrbia Tb 2 O 3 , dispròsia Dy 2 O 3 , hòlmia Ho 2 O 3 , èrbia Er 2 O 3 , túlia Tm 2 O 3 , itèrbia Yb 2 O 3 i lutècia Lu 2 O 3
ternari | ternària
termoquímica
Química
Denominació clàssica de la part de la termodinàmica que tracta de la mesura i de la interpretació dels canvis calorífics que acompanyen canvis d’estat o reaccions químiques.
Essencialment, consisteix en l’aplicació als sistemes químics del principi de la conservació de l’energia primer principi de la termodinàmica Des del punt de vista termoquímic, una reacció és exotèrmica quan té lloc amb alliberament de calor, i endotèrmica quan cal fornir-li calor perquè evolucioni Atès que l’energia interna d’un sistema és una funció d’estat, la mesura de les calors de reacció serà, sempre que no s’exerceixi cap treball positiu o negatiu, una mesura de la variació energètica del procés considerat Aquesta condició s’acompleix en els processos desenvolupats a volum constant,…
termòmetre de Beckmann
Química
Termòmetre, dissenyat per E.Beckmann per tal d’efectuar-hi mesures de crioscòpia i ebullioscòpia, que conté un dipòsit en l’extrem superior, de manera que hom pot variar la quantitat de mercuri de la cubeta, cosa que permet emprar el termòmetre en un marge ampli de temperatures (de -39 a 250°C).
Malgrat que el termòmetre no pot mesurar temperatures reals, permet de mesurar diferències de temperatura amb una precisió de 0,001°C