Resultats de la cerca
Es mostren 105 resultats
electroanàlisi
Química
Conjunt dels mètodes elèctrics d’anàlisi química.
Aquests estan basats en la mesura del valor d’alguna o d’algunes de les magnituds elèctriques que caracteritzen un circuit electroquímic i que estan en relació amb la concentració de la substància problema, la qual és continguda generalment en l’electròlit d’una cella electroquímica Les magnituds elèctriques mesurades són, bàsicament, la diferència de potencial entre els elèctrodes, la resistivitat o la seva inversa, la conductivitat i la intensitat, que corresponen als mètodes electroanalítics més clàssics la potenciometria, la conductimetria i l'amperimetria, respectivament aquests mètodes…
anàlisi isotòpica
Química
Determinació de l’abundància relativa dels diversos isòtops d’un cert element en un producte donat.
L’anàlisi isotòpica utilitza, bé les propietats que depenen només de la diferència de massa entre els isòtops mesura de densitats, mesura de conductibilitat tèrmica de gasos, espectrometria de massa, mesura de les freqüències espectrals característiques en els espectres atòmics i moleculars, bé les propietats intrínsecament nuclears ressonància magnètica nuclear i, en el cas dels isòtops radioactius, detecció i mesura de la radiació emesa
adflex
Química
Nom comercial registrat del polipropilè tou, produït per la firma Montell, dels EUA.
Presenta com a característiques principals un mòdul elàstic particularment baix 80 Mpa i una duresa de 90 Shore A, cosa que en fa un material no excessivament tou És usat en tota mena d’objectes antilliscants que hagin d’ésser tous al tacte, com ara mànecs de ganivet, caixes d’eines, fundes d’ulleres, etc Mesclat sobretot amb altres resines de polipropilè, esdevé més dur i serveix aleshores per a fabricar carpetes, teles protectores, botes d’esquí, etc
borazina
©
Química
Compost de bor, nitrogen i hidrogen, cíclic, hexagonal, en què els àtoms de bor són alternats amb els de nitrogen.
És un híbrid de ressonància molt estable, isostèric i isoelectrònic del benzè, al qual s’acosta extraordinàriament en les seves característiques físiques i químiques Té el punt de fusió en -58ºC i el d’ebullició en 53ºC Com en el cas del benzè, hi ha derivats de la borazina amb hidrògens substituïts per halògens, radicals orgànics alquilborazina, arilborazina i altres grups Algunes borazines resulten prometedores com a combustible per a coets Hom la coneix també amb el nom de borazole
material intel·ligent
Química
Material capaç de reaccionar davant d’estímuls externs variant alguna de les seves propietats funcionals.
Són materials que es desenvolupen i es fabriquen un cop hom ha determinat quines són les característiques que necessiten tenir per a adaptar-se a l’entorn en el qual han de ser utilitzats Agents com la llum, el so, la temperatura o el camp elèctric són capaços d’afectar alguna o algunes de les propietats físiques, químiques o funcionals d’aquests materials Hi ha quatre grups principals de materials intelligents, els materials electroactius, o magnetoactius, els materials fotoactius, els materials cromoactius i els materials amb memòria de forma
carbè
Química
Fragment molecular orgànic que conté un àtom de carboni unit només a dos altres àtoms i caracteritzat pel fet de posseir dos electrons no compartits i una llacuna electrònica.
Aquestes característiques li confereixen una càrrega global nulla, però presenta adés propietats nucleòfiles a causa dels electrons no compartits i adés electròfiles a causa de la llacuna electrònica Els sis electrons externs que envolten l’àtom de carboni esmentat emplenen tres orbitals híbrids sp 2 resta, doncs, un orbital p buit Aquesta estructura electrònica explica satisfactòriament molts casos, però també ho fa la que considera que els parells d’electrons compromesos en els enllaços ocupen dos orbitals hídrids sp 1 , i el parell no compromès, dos orbitals p , donant al…
electrocromatografia
Química
Tècnica analítica de separació basada en l’electroforesi efectuada en un mitjà estabilitzador.
Els mitjans sòlids que hom utilitza són el paper, pólvores de cellulosa, gels de midó, resines de bescanvi iònic, etc Segons les característiques físiques del sòlid, les separacions són fetes sobre tires de paper, en columnes o en capes primes sostingudes per vidre o plàstic Aquesta tècnica és molt utilitzada en anàlisis clíniques i en bioquímica L’aplicació més important ha estat la separació de proteïnes i altres molècules contingudes al sèrum, a l’orina, al líquid cefalorraquidi, als sucs gàstrics i en altres fluids corporals També ha estat utilitzada per a separar antibiòtics…
aiguarràs
Química
Oli essencial volàtil, incolor, d’olor característica, poc tòxic, insoluble en aigua, miscible amb molts solvents orgànics.
Abans s’anomenava aiguarràs només l’essència de trementina actualment la denominació s’estén a productes molt semblants, però no idèntics, que són les essències de fusta de pi, de carbonització de fusta de pi i de fusta de pi de papereria L’essència de trementina s’obté modernament fluïdificant la trementina amb la pròpia essència a fi de separar l’aigua i les impureses i destillant-la després en aparells continus, amb injecció de vapor o al buit El residu de la destillació és la colofònia L’essència de fusta de pi s’obté destillant amb vapor les deixes de fustes resinoses o, més modernament…
teoria atòmica de Dalton
Física
Química
Teoria elaborada per John Dalton per tal de poder interpretar tot un seguit de fets experimentals, com és ara les relacions ponderals senzilles entre els composts químics.
Les principals proposicions de la teoria són que tots els elements químics són constituïts per partícules petitíssimes, anomenades àtoms , que resten indivisibles durant les reaccions químiques que l’àtom té un conjunt de propietats característiques, una de les quals és la massa atòmica, constant en cada element i distinta per a cadascun d’ells que quan dos o més elements es combinen, el compost resultant és format per àtoms dels elements reaccionants i que la quantitat mínima d’un cos compost és anomenada molècula i ha d’ésser constituïda almenys per un àtom de cadascun dels…
complexos de transferència de càrrega
Química
Denominació genèrica de diversos compostos moleculars, sovint intensament acolorits, formats per interacció d’hidrocarburs, amines i fenols aromàtics amb quinones, àcids carboxílics, composts nitroaromàtics, àcids sulfònics i halògens.
N'és un exemple característic la quinhidrona En molts casos poden ésser aïllats i hom en pot estudiar les propietats físiques i químiques La formació dels complexos de transferència de càrrega és caracteritzada per l’aparició d’una banda d’absorció ampla i intensa en la regió del visible o de l’ultraviolat D’acord amb aquest fet, RS Mulliken ha explicat la formació d’aquests complexos mitjançant la transferència d’un electró o d’una part de la densitat de càrrega associada amb aquest des d’un dels components del complex cap a l’altre, el qual fet sembla lògic ateses les característiques…