Resultats de la cerca
Es mostren 5726 resultats
Clemens Alexander Winkler
Química
Químic alemany.
Féu recerques sobre l’anàlisi de gasos i desenvolupà nous mètodes d’anàlisi gravimètrica i el procés o mètode, dit de contacte , per a la producció d’àcid sulfúric 1878 El 1886 descobrí el germani
Richard Willstätter
Richard Willstätter
© Fototeca.cat
Química
Químic alemany.
Fou professor a Zuric, Berlín i Munic Estudià la constitució de diversos alcaloides com la cocaïna i de la clorofilla, que obtingué 1906 per primera vegada Féu recerques sobre els enzims, les antocianines i els carotenoides El 1915 li fou atorgat el premi Nobel de química pels seus estudis sobre els pigments vegetals
Alexander William Williamson
Química
Químic anglès.
Estudià amb Gmelin i Liebig, i fou professor a Londres Féu recerques en química orgànica esterificació, èters, alcohols, etc i classificà els composts orgànics segons llur estructura molecular Proposà el concepte d’equilibri dinàmic i la reacció de síntesi que duu el seu nom
Geoffrey Wilkinson
Química
Químic britànic.
Es doctorà el 1941 a l’Imperial College of Science and Tecnology de Londres, on fou professor de química inorgànica 1956-88 Investigà sobretot els composts organometàllics anomenats de sandvitx , per la qual cosa rebé el premi Nobel de química el 1973, juntament amb EOFischer Fou el descobridor del catalitzador de Wilkinson És autor, juntament amb FACotton, d' Advanced Inorganic Chemistry , un dels manuals fonamentals de química inorgànica El 1976 rebé, el títol de sir
Heinrich Otto Wieland
Química
Químic alemany.
Professor a Friburg i Munic, estudià la química orgànica i la bioquímica sals biliars, radicals, verins, tòxics, l’oxidació biològica etc, per la qual cosa rebé el premi Nobel de química l’any 1927 El seu fill, Otto Heinrich Wieland Munic 1920, ha continuat els treballs sobre bioquímica
George Willard Wheland
Química
Químic nord-americà.
Membre de diverses societats científiques, contribuí a l’estudi de la mecànica quàntica aplicada a la química orgànica i de la teoria de la ressonància
Alfred Werner

Alfred Werner
© Fototeca.cat
Química
Químic suís d’origen alsacià.
Doctorat en química orgànica 1889, fou professor a la Universitat de Zuric 1895-1915 Estudià els complexos inorgànics del crom, el cobalt, el platí i el ferro, i també les valències, l’estereoquímica, etc Reconegut com a autor de la teoria de la coordinació , rebé el premi Nobel de química el 1913 per proposar la configuració en octàedre dels complexos de transició metàllica És autor de Beiträge zur Theorie der Affinität und Valeur ‘Contribucions a la teoria de l’afinitat i el valor’, 1893, Lehrbuch der Stereochemie ‘Manual d’estereoquímica’, 1904 i Über die Konstitution und Konfiguration von…
olor
Biologia
Química
Partícules emanades d’un cos que afecten agradablement o desagradablement l’òrgan de l’olfacte.
olor
Biologia
Química
Impressió que certes emanacions volàtils produeixen en l’òrgan de l’olfacte.
Bé que hom creu que passen de 400 les olors diferents que l’home pot captar, és possible de reduir-les a 6 de fonamentals etèria fruita, fragant flors, resinosa, picant, pútrida fètida i de cremat Llurs interrelacions poden ésser sistematitzades en forma de prisma Un gran nombre de les substàncies més flairoses tenen molècules suficientment volàtils perquè siguin vehiculades pel moviment de l’aire Moltes de les que presenten una bona solubilitat a l’aigua i als greixos són bones oloroses i, per contra, moltes de les solubles només en aigua o només en greix no tenen olor Dels…
oligòmer
Química
Nom que hom dóna a composts de natura polimèrica formats per menys de deu molècules de monòmer.