Resultats de la cerca
Es mostren 5726 resultats
pal·làdic | pal·làdica
òxid de pal·ladi (II)
Química
Pólvores negres verdoses, que es descomponen a 870°C.
Hom l’obté per fusió del diclorur de palladi amb el nitrat potàssic Es redueix fàcilment amb hidrogen i proporciona palladi amb activitat catalítica
diclorur de pal·ladi
Química
Sòlid pulverulent vermell fosc, deliqüescent, soluble en aigua, àcid clorhídric (amb formació de [PdCl 4
] 2 -
), alcohol i acetona, que es fon amb descomposició a 501°C.
Hom l’obté per reacció directa del palladi amb clor a temperatura elevada o, en forma cristallina PdCl 2 2H 2 O, per evaporació de les solucions d’àcid cloropallàdic És el compost de PdII més important, i és el producte de partida per a l’obtenció de molts altres composts i complexos del palladi En forma anhidra, té una estructura polimèrica plana
efecte peròxid
Química
Explicació que hom dóna al fet que en presència de peròxids o d’altres substàncies capaces d’originar radicals, les addicions d’halogenurs d’hidrogen, especialment el bromur d’hidrogen, a olefines, transcorren conduint a productes contraris als prevists per la regla de Markovnikov
.
En aquestes condicions, hom accepta que el mecanisme de l’addició és de tipus radicalari, segons l’esquema
permanganat
Química
Anió de fórmula MnO4 -, el qual presenta coloració violada tant en fase sòlida com en solució.
llei periòdica
Química
Principi establert empíricament al segle XIX per Chancourtois, Newlands, J.L. Meyer i Mendelejev, independentment, segons el qual les propietats dels elements varien periòdicament amb llur pes atòmic.
Modernament, a partir dels treballs de Moseley, la llei és enunciada establint que les propietats dels elements químics no són arbitràries, sinó que depenen de l’estructura de l’àtom i varien de manera sistemàtica amb el nombre atòmic D’acord amb el concepte actual de l’àtom consistent en un nucli carregat positivament envoltat per un núvol d’electrons distribuïts en capes quàntiques principals d’energia creixent, que s’omplen successivament en augmentar el nombre atòmic, el motiu últim de la periodicitat de propietats atòmiques està en la periodicitat en el procés d’ocupació…
període
Química
Cadascuna de les fileres horitzontals de la taula periòdica dels elements
.
Hom considera que un període comença amb l’element que incorpora el primer electró corresponent a una nova capa quàntica principal i s’acaba amb el que inclou l’electró que completa l’octet corresponent en aquesta capa, excepte en el cas del primer període, el qual, pel fet de contenir únicament un orbital s , és integrat per dos elements, l’hidrogen i l’heli Existeixen set períodes, els quals consten de 2, 8, 8, 18, 18, 32 i 32 elements, respectivament, tot i que del darrer període hom en coneixia el 1987 només 23
perforador
Química
Extractor líquid-líquid, especialment el de tipus discontinu (extracció).
Consta essencialment d’un muntatge de reflux en el qual hom ha intercalat una peça dissenyada convenientment perquè s’hi efectuï l’extracció d’un líquid per un solvent més lleuger o més pesant