Resultats de la cerca
Es mostren 5726 resultats
diclorur de sofre
Química
Líquid vermell, amb l’olor del clor, que es congela a -78°C i bull, amb descomposició, a 59°C.
Es descompon per l’acció de l’aigua i els solvents hidroxilats i és soluble en els medis apolars Hom l’obté per cloració directa del sofre a partir del diclorur de disobre S 2 Cl 2 És altament corrosiu i tèrmicament inestable És emprat com a agent clorant en síntesi orgànica, en metallúrgia, en la vulcanització del cautxú i com a solvent per al sofre
sobretensió
Química
Diferència entre el potencial Ei que adquireix un elèctrode pel qual circula un corrent elèctric i el potencial d’equilibri Eo que adquireix l’elèctrode en contacte amb la solució quan no passa corrent a través d’ell, definida per η = Ei — Eo
.
El concepte de sobretensió és relacionat amb el de polarització , de manera que, quan hi ha una sola reacció d’elèctrode, ambdós conceptes són sinònims El signe de la sobretensió és el mateix que el de la densitat de corrent L’existència de la sobretensió pot anar associada a qualsevol de les etapes d’una reacció d’elèctrode, de manera que la sobretensió total η, única mesurable experimentalment, pot descompondre's formalment en una sobretensió de difusió η d , originada pel transport dels reactants, una sobretensió de transferència de càrrega η t i una sobretensió de cristallització η c ,…
solució sobresaturada
Química
Solució que, a una temperatura determinada, conté una quantitat de solut superior a la que pot estar en equilibri amb el solut no dissolt (solubilitat, producte de solubilitat).
Les solucions sobresaturades es troben en equilibri inestable, però hi ha diverses tècniques per a provocar la precipitació o cristallització parcial fins a assolir un estat d’equilibri Atesa l’existència de factors dissolvent, pH, etc que permeten el manteniment de solucions sobresaturades o que provoquen, convenientment manipulades, llur precipitació, l’estudi de les dissolucions sobresaturades troba una gran aplicació en anàlisi química, tant gravimètrica com volumètrica coprecipitació, oclusió, precipitació, i en processos de cristallització, puix que la velocitat d’aquesta determina…
sobresaturar
Química
Fer que (una solució) contingui una quantitat del solut superior a la necessària per a saturar-la.
copernici
Química
Element químic de nombre atòmic 112, nombre màssic 277.
Fou obtingut al laboratori de la Societat per la Investigació en Ions Pesants GSI de Darmstadt Alemanya el 9 de febrer de 1996 irradiant plom 208 amb zinc 70 i es descompongué en pocs microsegons en isòtops d’elements més lleugers per emissió de partícules alfa És un element radioactiu que no es troba a la natura A causa de la seva posició en la taula periòdica hom creu que ha d’ésser un líquid metàllic a temperatura ambient, amb propietats similars a les del mercuri Es coneixen quatre radioisòtops del copernici, el més estable dels quals té 285 de masa atòmica i una vida mitjana de 0,24…
trihalometà
Química
Qualsevol dels composts carbonats amb substituents halogenats.
S'originen en el curs dels tractaments de desinfecció de l’aigua per reaccions d’oxidació dels halògens sobre els composts orgànics Els trihalometans més freqüents en aigües potables són el cloroform, diclorobromometà, dibromoclorometà i bromoform, que en concentracions elevades poden ser tòxics
resina amídica
Química
Cada una de les resines obtingudes per reacció del formaldehid amb amines.
S'utilitzen principalment en adhesius, recobriments i peces modelades per les seves propietats d’insolubilitat i gran resistència tèrmica i química Les més importants són les resines melanina-formaldehid i urea-formaldehid
resina acetàlica
Química
Cada un dels polímers en els quals un àtom de la seva unitat estructural és un carboni acetàlic.
Són materials rígids, tenaços i elàstics durant períodes prolongats, amb resistències que s’aproximen a les dels metalls no ferris S'utilitzen principalment com a substituts dels metalls en peces de l’automòbil i maquinària
propionat de cel·lulosa
Química
Èster termoplàstic.
S'obté per l’acció en calent de l’anhídrid propiònic sobre la cellulosa, en presència d’anhídrid monocloroacètic, utilitzant xilè com a diluent És autoplastificant pels radicals propionil de la seva cadena Ofereix major resistència a l’impacte i a la calor que l’acetat de cellulosa, el qual substitueix amb avantatge en moltes aplicacions És esterilitzable pel fet d’ésser insensible a l’aigua en ebullició