Resultats de la cerca
Es mostren 118 resultats
tetracloroetilè
Química
Líquid incolor no inflamable, d’olor etèria, soluble en alcohol i èter i insoluble en aigua, que té una densitat d’1,6227, bull a 121°C i es congela a -22°C.
Hom l’obté per reaccions de cloració a partir de l’etilè Gaudeix d’una gran estabilitat química i és resistent a la hidròlisi àcida Presenta la més baixa toxicitat d’entre els solvents clorats i té una extensa aplicació com a dissolvent industrial A més, és emprat com a vermífug, nematicida i com a mitjà per a la transmissió de la calor També és anomenat percloroetilè
sulfanilamida
Farmàcia
Química
Amida de l’àcid sulfanílic.
És un sòlid cristallí incolor, poc soluble en aigua i soluble en els solvents orgànics, que es fon a 165°C Hom l’obté per condensació del clorur de N -acetilsulfanilil amb amoníac, seguida d’hidròlisi de l’amida protegida És emprada en la indústria farmacèutica en la preparació de les diverses sulfamides La sulfanilamida presenta activitat antistreptocòccica, i produeix uns efectes secundaris que la fan poc recomanable
àcid maleic
Química
Àcid dicarboxílic no saturat, que es presenta en forma de sòlid cristal·lí, de punt de fusió 130°C, soluble en aigua i en dissolvents orgànics.
Tant aquest àcid com el seu anhídrid són emprats com a dienòfils en la reacció de Diels-Alder Per calefacció en dissolució aquosa es transforma en l’isòmer trans- anomenat àcid fumàric, termodinàmicament més estable Hom l’obté, a escala industrial, per hidròlisi del seu anhídrid, el qual prové de l’oxidació catalítica del benzè a 400°C en presència de pentòxid de vanadi com a catalitzador
àcid fluorosilícic
Química
Substància que només és coneguda en dissolució, on es comporta com un electròlit fort.
Hom l’obté mitjançant la reacció 6HF + SiO 2 →H 2 SiF 6 + 2H 2 O o per hidròlisi aquosa del SiF 4 en fase de vapor es dissocia en els seus components H 2 SiF 6 ⇋HF 2 + SiF 4 Amb els metalls forma fluorosilicats, segons la reacció Zn + H 2 SiF 6 →ZnSiF 6 + H 2 ↑ És emprat com a agent esterilitzador
hidrolític | hidrolítica
aigua de clor
Farmàcia
Química
Solució de clor en aigua.
L’aigua dissol 4,61 volums de clor a 0°C i 2,26 a 20°C la solució té el color, el gust i l’olor del clor Refredada a 0°C diposita un hidrat, Cl 2 8H 2 O, que actualment es considera un clatrat L’aigua de clor es descompon a poc a poc per hidròlisi i a la llum dóna oxigen per descomposició de l’àcid hipoclorós format
glicerol
Química
El més senzill dels triols alifàtics i un dels components orgànics més importants, que es troba a la natura, en els olis i en forma de glicèrids en els greixos animals i vegetals.
Hom l’obté per hidròlisi d’olis i greixos, i industrialment com a subproducte de la fabricació de sabons i a partir del propè Es presenta en forma d’un líquid viscós, molt higroscòpic, miscible amb aigua i amb alcohol, en totes proporcions Bull a 290°C, amb formació d’acroleïna És emprat com a solvent, humectant, plastificant, en l’obtenció de nitroglicerina i, en farmàcia, com a emollient
lligant
Construcció i obres públiques
Química
Aglomerant utilitzat per a unir el material granular d’un conglomerat i convertir-lo, en endurir-se, en una massa sòlida de reologia pròpia.
Entre els lligants utilitzats en construcció i obres públiques, hi ha els lligants hidràulics , que actuen principalment per hidròlisi o per reaccions químiques ciment portland, calç, etc, els quals solen donar productes bastant rígids de ruptura fràgil, i els lligants bituminosos , en els quals l’enduriment és produït per reducció de temperatura, evaporació o trencament del solvent d’un producte bituminós, els quals solen donar materials compostos de relativa flexibilitat i ruptura plàstica
sulfat d’alumini
Química
Una de les sals d’alumini tècnicament més important, obtinguda dissolent bauxita o argiles molt pures en àcid sulfúric i, si cal major puresa, dissolent en l’àcid hidròxid alumínic obtingut com per a preparar alúmina.
Dóna un hidrat Al 2 SO 4 3 18H 2 O i les seves solucions són àcides per hidròlisi És molt emprat, entre altres usos, en la indústria paperera, en adoberia, per a la clarificació i la purificació de les aigües, en al indústria tèxtil com a mordent en el tint i com a impermeabilitzant i en la fabricació d’extintors d’incendis Dóna amb altres sulfats metàllics els sulfats dobles anomenats alums i pseudoalums
síntesi malònica
Química
Procediment sintètic basat en l’alquilació de grups metilè activats per substituents atraients d’electrons.
En concret, consisteix en l’alquilació del carbanió derivat dels diversos sistemes malònics malonat de dietil, cianoacetat d’etil, cianoacetamida, propandinitril o derivats monoalquilats d’aquests sistemes, seguida d’hidròlisi i descarboxilació del sistema malònic alquilat o dialquilat així obtingut En definitiva, la síntesi malònica permet la incorporació d’una resta d’àcid acètic en una cadena carbonada i és un dels procediments sintètics de formació d’enllaç carboni-carboni més habituals