Resultats de la cerca

És obtingut mitjançant la reacció CHCl 3 + HF →CHF 3 + 3HCl És emprat com a refrigerant per a baixes temperatures, irrita l’aparell respiratori i a altes concentracions actua com a narcòtic

La digestió és el procés emprat, per exemple, en la depuració d’aigües residuals digestió amb fongs activats a fi d’oxidar-ne les substàncies orgàniques contingudes, en la fabricació del paper separació de la lignina i la cellulosa, o en el tractament i la depuració de la biomassa En aquest darrer cas, cal distingir entre l’aeròbica, que dóna un producte inodor, biològicament estable i de notable valor fertilitzant compost , i l’anaeròbica, caracteritzada per la producció d’una barreja de gasos combustible o biogàs, com també d’un efluent altament destoxificat i més ric en nitrogen que el…

Industrialment tenen interès la destillació seca de l’hulla o coquització i la destillació seca de la fusta Aquesta darrera consisteix en un procés de carbonització en el qual hom aprofita els gasos i vapors despresos La composició d’aquests productes depèn bàsicament de la classe de fusta que hom destilla Els productes gasosos monòxid i diòxid de carboni, hidrogen, metà i altres hidrocarburs més pesants són emprats com a combustible per a iniciar la reacció, la qual s’automanté en arribar a una certa temperatura Dels condensats obtinguts hom separa l’àcid pirolignós mescla d’…

Es presenta en forma de líquid incolor que bull a 39,75°C És emprat com a dissolvent de l’acetat de cellulosa, i en medicina, com a anestèsic

L' o - anisidina és un líquid groguenc que embruneix a l’aire i bull a 225°C, la m - anisidina , un líquid groguenc que bull a 251°C i la p - anisidina , un sòlid que es fon a 57°C Totes tres metoxianilines isòmeres són molt poc solubles en els àcids i en els solvents orgànics Són obtingudes per metilació dels aminofenols corresponents i també —els isòmers o i p — per reducció dels nitroanisols Són absorbibles per l’epidermis i donen lloc a irritacions i sensibilitzacions Tots tres són emprats en la fabricació de colorants azoics l’isòmer o és també emprat en la síntesi del guaiacol

El principi de les piles de combustible fou descobert per Grove i Bossel el 1839, però no fou fins al final de la dècada del 1950 que es començà a desenvolupar tecnològicament Actualment hi ha almenys sis models diferents de piles de combustible que varien en funció del tipus d’electròlit utilitzat i del rang de temperatura de treball de membrana d’intercanvi de protons 30-90ºC, alcalina 50-90ºC, d’àcid fosfòric 150-200ºC, de carbonat fos 650ºC, d’òxid sòlid 800-1000ºC i, finalment, de metanol directa Totes les piles de combustible estan compostes d’un ànode i un càtode, separats per un…

A causa de llur fàcil liquació han bandejat en les indústries frigorífiques, l’amoníac, el gas sulfurós i el clorur de metil Hom els empra també en astronàutica per a la regulació de la velocitat d’ejecció dels gasos en els coets de propergol

La nitració de composts aromàtics té lloc mitjançant l’acció de l’àcid nítric en el si d’un solvent determinat Les nitracions aromàtiques són reaccions de substitució electròfila i resten sotmeses als efectes orientadors i activadors o desactivadors dels substituents Així, el grup -NO 2 és un substituent desactivant, que orienta en posició meta , mentre que l’hidroxil d’un fenol és un substituent activant i orienta en les posicions orto i para , El mecanisme normal de nitració implica la producció, a partir de l’àcid nítric, de l’ió NO 2 + i l’ulterior atac per part d’aquest ió del compost…

Les característiques essencials d’un compost aromàtic són l’estabilitat de l’esquelet de carbonis del nucli benzènic, la deslocalització dels seus enllaços dobles i el predomini de les reaccions de substitució Les substitucions en els composts aromàtics poden ésser homolítiques arilació o heterolítiques nucleofíliques o electrofíliques Les nucleofíliques, a partir d’halurs d’aril o d’arilsulfonats, són emprades per a obtenir fenols però requereixen, en general, condicions dràstiques La reactivitat augmenta considerablement en presència de substituents acceptants d’electrons tals com els grups…

Els àtoms que constitueixen la molècula que defineix un compost presenten una ordenació determinada i no són disposats d’una manera caòtica A través de l’anàlisi elemental quantitativa i de la determinació del pes molecular hom pot establir la fórmula molecular d’un compost el problema que es planteja aleshores és el coneixement de la seva estructura, puix que hi ha la possibilitat de composts diferents amb la mateixa fórmula molecular, els quals difereixen en l’ordenació dels seus àtoms isomeria estructural Això és el fonament de la teoria estructural de Kekulé Hi ha composts diferents tot i…