Resultats de la cerca
Es mostren 5726 resultats
aerogel
Química
Dispersió d’un gas en un sòlid o en un líquid (sistema oposat a un aerosol).
Els plàstics d’aspecte esponjós, tant rígids com flexibles, en són un exemple
adsorció
Química
Procés d’equilibri consistent en l’adhesió dels àtoms o molècules d’un material ( adsorbat
) damunt la superfície d’un altre ( adsorbent
), és a dir, en llur concentració a la interfície a causa del camp de forces residuals existent a la superfície dels sòlids i dels líquids.
L’adsorció constitueix un fenomen de la més gran importància per la seva intervenció en els processos vitals, en les reaccions catalítiques i, àdhuc, en certes hipòtesis cosmogòniques, en la formació de l’univers Fou constatada experimentalment per Fontana 1777, i Kayser proposà el terme 1881 Segons les seves característiques energètiques i cinètiques són definits dos tipus d’adsorció l’adsorció física i l’adsorció química L' adsorció física presenta energies d’enllaç petites tipus forces de Van der Waals amb valors entre 2 i 6 kcal/mol És ràpida, i fàcilment reversible L’adsorció química…
adsorbent
Química
Substància sòlida utilitzada per a fixar-ne d’altres per adsorció
física o química.
Qualsevol sòlid o líquid pot actuar com a adsorbent, però perquè el fenomen assoleixi una magnitud que el faci susceptible d’aplicacions, cal que l’adsorbent tingui una gran superfície específica En conseqüència, els adsorbents són tots sòlids, naturals o sintètics, molt porosos o molt finament dividits La superfície d’un adsorbent és expressada en metres quadrats per gram i és determinada mitjançant mesures d’adsorció física d’un gas inert nitrogen sobretot, a baixa temperatura El mètode més usat és el de BET adsorció Els adsorbents industrials corrents carbons activats, alúmina o bauxita…
adiponitril
Química
Líquid que bull a 295°C i es congela a 1°C, preparat industrialment pels mètodes següents: coloració del butadiè
en fase vapor a 65-75°C, reacció de 1’1,4-dicloro-2-butè obtingut amb àcid cianhídric aquós a 80-95°C, amb clorur de coure (I) com a catalitzador i, finalment, hidrogenació catalítica:
reacció de l’àcid adípic amb amoníac per damunt de 300°C, amb fosfat de bor o àcid silicofosfòric com a catalitzador Un tercer mètode possible és la dimerització i reducció electrolítica de l’acrilonitril La fabricació a partir del furfural fou practicada industrialment, però sembla haver estat abandonada L’adiponitril és utilitzada per a preparar l’hexametilendiamina, primera matèria del niló 66 i del niló 610
adducte
Química
Dit de l’associació il·limitada de dues molècules en la qual una molècula d’un component és enterament o parcialment inclosa dintre d’una xarxa cristal·lina de l’altra.
Hi ha diverses classes de composts d’aquesta mena, els més coneguts són els anomenats clatrats
adamsita

Adamsita
©
Química
Agent agressiu químic.
És un sòlid de color groc canari, molt venenós, irritant de la pell i de les vies respiratòries, insoluble en aigua obtingut escalfant difenilamina amb triclorur d’arsènic Les forces de policia l’utilitzen en forma de fum i sovint barrejat amb gasos lacrimògens per a dispersar manifestacions Provoca secreció nasal, tos i esternuts, dolors, mareigs i vòmits, depressió i feblesa Els seus efectes persisteixen un cert temps, però normalment no tenen conseqüències posteriors El punt de fusió és a 195ºC, i el d’ebullició a 410ºC
adamantà

Adamantà
©
Química
Hidrocarbur policíclic saturat, interessant per la seva estructura rígida i molt simètrica, derivada de la fusió de quatre anells de ciclohexà en forma de sella, sense tensions ni angulars ni conformacionals.
Fa una olor agradable, i la forma esfèrica de la seva molècula fa que es fongui a alta temperatura 268°C però que sublimi fàcilment Es troba en el petroli, d’on pot isolar-se per mitjà d’un complex d’inclusió amb tiourea, i és preparat hidrogenant el diciclopentadiè en endo -trimetilenorbornà i isomeritzant aquest amb bromur d’hidrogen i trifluorur de bor Per atac directe en són obtinguts derivats halogenats i nitrats
energia d’activació
Química
En cinètica química, la quantitat E que apareix en l’equació empírica d’Arrhenius
.
L’equació dóna la variació de la constant de velocitat k d’una reacció en funció de la temperatura absoluta T L’energia d’activació E suposada independent de T és interpretada com l’energia que han d’assolir conjuntament les molècules dels reactants perquè la reacció tingui lloc, i el fenomen de la catàlisi és interpretat com un abaixament de l’energia d’activació a causa de la presència del catalitzador Independentment de tota hipòtesi, el valor d' E és calculable a partir de dades experimentals amb resultats prou coherents perquè l’equació d’Arrhenius tingui validesa pràctica En efecte,…