Resultats de la cerca

Les primeres matèries utilitzades són, d’una banda, l’isobutà i l’isopentà emprats en excés, i de l’altra, el propè, els butens i l’isobutè o llurs mescles, i, menys correntment, l’etilè i les olefines en C 5 Els catalitzadors són l’àcid sulfúric concentrat amb el qual cal refredar o el fluorur d’hidrogen anhidre amb el qual hom treballa cap a 40°C i a pressió La reacció és complexa, i la mescla d’hidrocarburs separada per decantació és fraccionada per a aïllar l’alquilat dels productes volàtils Els catalitzadors són recuperats i regenerats

Per extensió especialment en oposició a aril, qualsevol dels grups que resulten de l’eliminació d’un hidrogen en un hidrocarbur no aromàtic Els alquils se simbolitzen en les fórmules mitjançant la lletra R Quan l’hidrogen eliminat prové d’un carboni terminal, els alquils s’anomenen substituint, en el nom de l’alcà corresponent, el sufix - à pel sufix - il Exemple hexil CH 3 CH 2 4 CH 2 — Si l’hidrogen no prové d’un carboni terminal, els alquils s’anomenen, en la nomenclatura sistemàtica, mitjançant prefixos afegits al nom de l’alquil corresponent a la cadena no ramificada més llarga Exemple…

Les resines alquídiques es preparen escalfant la mescla dels ingredients en atmosfera inerta, amb solvents o sense, fins a aconseguir —essencialment per esterificació i eventualment transesterificació— un pes molecular elevat i una baixa acidesa, però sense arribar, tanmateix, a la gelificació El detall dels mètodes varia segons els ingredients utilitzats i les propietats desitjades La presència de reactants de funcionalitat superior a dos permet d’obtenir estructures ramificades tridimensionals, d’una complexitat molt més gran que la dels polímers corrents Segons quina és la insaturació dels…

Llurs propietats són les generals dels composts de la sèrie acetilènica Els alquins, de fórmula general C n H 2 n - 2 , s’anomenen substituint en el nom de l'alcà corresponent el sufix - à pel sufix - í i indicant, si cal, per un nombre —el més petit possible— la posició del triple enllaç Per excepció, el més simple dels alquins és anomenat acetilè

Llur nomenclatura sistemàtica segueix les regles de la dels grups alquil, però en el nom de l’alquè corresponent el sufix - è és substituït pel sufix - enil , i la posició del doble enllaç és indicada mitjançant un nombre Exemple but-2-enil CH 3 CH=CHCH 2 — Per excepció són admesos els noms trivials vinil, allil i isopropenil

Llurs propietats són les generals dels composts de la sèrie olefínica olefina Els alquens, de fórmula general C n H 2 n , s’anomenen substituint en el nom de l'alcà corresponent el sufix - à pel sufix - è i indicant, si cal, per un nombre —el més petit possible— la posició del doble enllaç Per excepció, el més simple dels alquens és anomenat etilè

Laxant més suau que el sèver, té, a més, efectes colagogs i estomacals

És utilitzat com a laxant

S'envermelleix a l’aire, dóna un dihidrat i es descompon a 253-255°C Poc soluble, dóna solucions aquoses àcides Provoca diabetis per destrucció selectiva de les cèllules β dels illots de Langerhans, per alteració de la permeabilitat de la membrana cellular

Forma un tetrahidrat i un monohidrat anhidre, esdevé rosa a 230 °C i es fon a 256 °C És soluble en aigua, alcohol i acetona les solucions aquoses són àcides al tornassol, donen a la pell una coloració vermella i fan una olor desagradable És obtinguda per oxidació de l’àcid úric i és utilitzada en síntesi orgànica i en la investigació bioquímica, per a produir diabetis en animals experimentals