Resultats de la cerca
Es mostren 5726 resultats
aigua d’hamamelis
Farmàcia
Química
Perfumeria
Aigua destil·lada aromàtica, obtinguda de l’escorça de l’hamamelis.
És utilitzada com a hemostàtic i astringent És anomenada també hacelina
aigua destil·lada
Farmàcia
Química
Aigua de puresa elevada, obtinguda a partir de l’aigua natural per destil·lació.
La destillació elimina la major part de les substàncies dissoltes o en suspensió, però, en les condicions ordinàries, no permet d’obtenir aigua totalment pura aigua bidestillada, aigua de conductivitat, car és difícil d’evitar del tot que després de la condensació l’aigua no capti novament una part dels productes volàtils eliminats especialment diòxid de carboni i també que els vapors no arrosseguin poc o molt diminutes gotetes de líquid D’altra banda, si els materials en contacte amb el condensat no són totalment inatacables per l’aigua pura, es produeix de seguida una recontaminació L’…
aigua de llorer-cirer
Farmàcia
Química
Perfumeria
Aigua aromàtica destil·lada obtinguda de les fulles fresques del llorer reial.
Els seus principis actius són l’àcid cianhídric i l’aldehid benzoic És metzinosa i sol ésser emprada a petites dosis com a calmant de la tos
aigua de lavanda
Farmàcia
Química
Perfumeria
Aigua d’olor a base d’espígol o lavanda ( Lavandula angustifolia
).
Primitivament era obtinguda destillant una barreja d’alcohol i de flors de lavanda Actualment és preparada per dissolució de l’essència A més de l’essència de lavanda, les aigües d’aquest nom contenen altres essències com, per exemple, bergamota, rosa, flor de taronger, mesc, algàlia, ambre gris, etc
aigua de la reina d’Hongria
Farmàcia
Química
Perfumeria
Alcoholat preparat amb flors, fulles i brots florits de romaní (recepta atribuïda a la reina Elisabet d’Hongria, segle XIII), o bé solució alcohòlica d’essència de romaní amb algunes altres essències vegetals.
aigua de cristal·lització
Farmàcia
Química
En un sentit més lat, la totalitat de l’aigua dels hidrats formats per evaporació o refredament de solucions aquoses, tant si és parcialment o totalment aigua de constitució
com si és pròpiament aigua de cristal·lització.
La pèrdua de l’aigua de cristallització per escalfament o per eflorescència és causa de la destrucció dels cristalls macroscòpics, però el producte anhidre obtingut també és, en general, cristallí, o sigui que hi ha només canvi d’estructura En termes generals, doncs, l’aigua no és indispensable a la cristallització de la substància
aigua de cristal·lització
Farmàcia
Química
En sentit estricte, aigua continguda en proporció fixa en els hidrats cristal·litzats, quan és unida només per atracció de dipols, però que contribueix tanmateix a l’estabilitat de l’edifici cristal·lí.
aigua de cop
Farmàcia
Química
Aigua amb subacetat de plom i tintura d’àrnica.
És aplicada a les contusions
aigua de constitució
Farmàcia
Química
Aigua que, en proporció fixa, va unida directament per enllaç de coordinació, en tant que lligant, a l’àtom central del catió, o bé unida per enllaç hidrogen a l’anió o a un coordinant de l’anió si aquest és complex.
L’espectre infraroig d’aquests hidrats complexos mostra, com el de tots els hidrats, la banda d’absorció característica de la molècula aigua L’aigua de constitució s’elimina amb major dificultat que l'aigua de cristallització Molts hidrats per exemple els alums poden contenir simultàniament aigua de constitució i aigua de cristallització en altres casos hi ha simultàniament aigua de constitució de tots dos tipus, lligada al catió i lligada a l’anió cas del CuSO 4 5H 2 O Cal no confondre amb aigua de constitució malgrat que a vegades sigui anomenada erròniament així l’aigua que desprenen en…
Heinrich Caro
Química
Químic alemany.
Estudià a Berlín i a Munic Fou director de la BASF en 1868-89 descobrí molts colorants sintètics i l’àcid peroxomonosulfúric H 2 SO 5 , anomenat àcid de Caro