Resultats de la cerca

Doctorat a la Universitat de Giessen, fou professor a Bonn i a Londres Aïllà l’anilina del quitrà, determinà les substitucions sobre l’anell benzènic, investigà en el camp dels alcaloides i fixà l’estructura dels colorants del trifenilmetà

Professor de la Cornell University de Nova York, compartí el premi Nobel de química del 1981 amb K Fukui , pels seus treballs basats en la teoria de les pertorbacions als orbitals moleculars, i pel desenvolupament de l’anàlisi de la simetria dels orbitals moleculars que regulen el curs de les reaccions químiques regles de Woodward i Hoffmann

Li fou atorgat el premi Nobel de química del 1964 Per mitjà d’anàlisis cristallogràfiques amb raigs X determinà l’estructura de la vitamina B 1 2 , del iodur de colesterol i de la penicillina

Treballà en el camp de la cinètica de les reaccions químiques, per la qual cosa li fou atorgat, juntament amb Sem'onov, el premi Nobel de química del 1956 Són especialment rellevants els seus estudis de la cinètica química d’alguns enzims bacterians que han permès de caracteritzar com a adaptacions bacterianes determinats trets de la seva cinètica química

Estudià a Praga i a Londres, amb WRamsay En estudiar els dipòsits catòdics en l’electròlisi descobrí la polarografia , per la qual cosa li fou concedit el premi Nobel de química del 1959

Treballà en la separació d’isòtops i en la utilització d’aquests en la biologia El 1923 descobrí, amb DCoster, l’hafni, per la qual cosa li fou concedit el premi Nobel de química del 1943, any en què es naturalitzà suec

Fundador de la termoquímica, fou professor de química a la Universitat de Peterburg Treballà fonamentalment en la química dels gasos i enuncià la llei que duu el seu nom

Ha estudiat els fenòmens que intervenen en una reacció química i la dinàmica dels processos químics elementals Premi Nobel de química del 1986 compartit amb Yuan T Lee i John Ch Polanyi

Fou professor a les universitats de Durham 1920 i de Birmingham 1925 Determinà la constitució de la vitamina C i la sintetitzà per primer cop 1933, per la qual cosa compartí el premi Nobel de química del 1937 amb PKarrer

Es doctorà a la Universitat d’Erlangen i fou cap del departament de bioquímica de l’institut Lister i professor de bioquímica a la Universitat de Londres Demostrà que la zimasa es compon de dues fraccions, una de termolàbil, la proteïna, i una altrs de termoestable, el coenzim Conjuntament amb Euler-Chelpin, el 1929 li fou atorgat el premi Nobel de química pels seus estudis sobre la fermentació alcohòlica