Resultats de la cerca
Es mostren 5726 resultats
flerovi
Química
Element químic de nombre atòmic 114 i nombre màssic 285.
Descrit al gener del 1998 per investigadors de l’Institut Nuclear de Dubna, se’n crearen tres àtoms mitjançant reaccions nuclears amb isòtops de plutoni 244 i calci 48 El flerovi es descompon en isòtops d’elements més lleugers per emissió de partícules alfa La vida mitjana de l’isòtop de flerovi 289 és de 30 segons, i la del flerovi 288, de 2 segons L’actual nom es posà en honor del físic Georgij Nikolajevic Fl’orov 1913-90, descobridor de la fissió espontània de l’urani
Kary B. Mullis
Química
Químic nord-americà.
Estudià a l’Institut de Tecnologia de Geòrgia i a la Universitat de Califòrnia a Berkeley, on es doctorà el 1972 Després de dur a terme recerca en diverses universitats, l’any 1979 s’incorporà a Cetus Corp, una empresa de biotecnologia on el 1983 desenvolupà la seva aportació principal, la reacció en cadena de la polimerasa PCR, descobriment que revolucionà la biologia molecular, la biomedicina i la biotecnologia, ja que permet fer un gran nombre de còpies de segments d’ADN de manera ràpida i notablement acurada Aquesta tècnica ha tingut aplicacions tan diverses com el diagnòstic de…
Richard F. Heck

Richard F. Heck
© University of Delaware
Química
Químic nord-americà.
Graduat 1952 i doctorat 1954 a la Universitat de Califòrnia, Los Angeles, feu un postdoctorat a l’Escola Superior Tècnica Confederal ETH de Zuric, on fou deixeble de Vladimir Prelog En tornar als Estats Units 1956, treballà a l’empresa química Hercules fins el 1971, que s’incorporà a la Universitat de Delaware, on romangué fins a la jubilació 1989 La seva aportació principal és la síntesi coneguda com reacció de Heck també anomenada reacció de Mizoroki-Heck, en la qual un halur insaturat que reacciona amb un alquè en presència d’un catalitzador de palladi resulta en un alquè substitutori S’…
Stanley Whittingham
Química
Químic anglès de nacionalitat britànica i nord-americana.
Estudià química a la Universitat d’Oxford, on es graduà el 1967 i es doctorà el 1968 Després d’un postdoctorat a la Universitat de Stanford Califòrnia, els anys 1972-84 treballà per a Exxon Research & Engineering Company, on fou director de l’equip de física química 1975-79, del laboratori de l’estat sòlid i catàlisi 1979-80 i de la divisió d’enginyeria química 1980-84 S’incorporà després a la divisió de física de la companyia de prospeccions petrolieres Schlumberger fins el 1988, que passà a dirigir l’Institut per a la Recerca de Materials de la Universitat de Birmingham Nova York La…
solució amortidora
Química
Solució el pH de la qual es modifica molt poc per dilució o per addició de quantitats moderades d’àcids o de bases, àdhuc forts.
Les solucions amortidores, dites també solucions tampó , deuen llurs propietats a la presència d’un sistema amortidor constituït, en general, per una mescla d’un àcid feble i una de les seves sals, o d’una base feble i una de les seves sals, o de dues sals estadis successius de la neutralització d’un poliàcid Escollint convenientment l’àcid o la base i les concentracions relatives, és possible d’obtenir solucions amortidores per a qualsevol valor del pH La magnitud de l’efecte amortidor és molt considerable L’addició de 10 ml de solució normal d’àcid fort a un litre d’aigua pura fa passar el…
aminoazoic | aminoazoica
Química
Dit d’un compost azoic que resulta de la copulació d’una sal de diazoni amb una amina aromàtica.
Els composts aminoazoics comprenen nombrosos colorants azoics importants i —els monoazoics— són emprats també com a intermediaris en la fabricació de colorants disazoics
bor
Química
Element no metàl·lic pertanyent al grup III A de la taula periòdica, de valència 3, i que només s’enllaça per covalència; hom en coneix dos isòtops naturals estables de nombre de massa 10 i 11.
Propietats del bor La impossibilitat inicial d’obtenir-lo pur feu que hom discrepés quant a les seves propietats físiques i àdhuc químiques Hom en coneix dues formes principals l’ amorfa , pólvores de color marró i de densitat variable, i la cristallina , de color marró grisenc, amb llustre metàllic Fou descobert per Gay-Lussac, Thenard i Davy el 1808 i, bé que H Moissan n’aïllà alguns composts, no fou fins el 1909 que el científic nord-americà E Weintraub l’obtingué pur, a partir d’una mescla de clorur de bor i hidrogen, sotmesa a l’alta temperatura aconseguida en un arc elèctric Hom calcula…
borà
Química
Cadascun dels hidrurs de bor que corresponen a la sèrie determinada per la fórmula BnHn+4 (n = 2,3,4,...).
D’aquesta sèrie són coneguts el terme més simple diborà i alguns altres més bor
calç morta
Química
Hidròxid de calci comercial obtingut amarant calcària cuita amb aigua en uns dispositius hidratadors que poden treballar d’una manera contínua o discontínua i donen un producte homogeni, sec, que després és polvoritzat.
Altres vegades, per a l’obtenció de petites quantitats per a ús immediat o a curt termini, hom prepara una pasta més o menys espessa, la lletada de calç , tractant la calcària calcinada amb aigua en petites basses o dipòsits adequats calciners Té diverses aplicacions en la indústria química, en la construcció, en l’agricultura com a fungicida i fertilitzant, en la indústria sucrera, etc És emprada també en quantitats importants com a reactiu bàsic en l’obtenció de pólvores de gas clorur de calç, òxid d’etilè, colorants azoics i calci metàllic És consumida també en els llocs on hom fa…
anel·lació
Química
Denominació genèrica de diverses reaccions emprades per a la construcció d’anells carbonats a partir d’un compost cíclic preexistent i d’un fragment de cadena oberta.
N’és un exemple molt conegut l’ anellació de Robinson