Resultats de la cerca
Es mostren 5726 resultats
níquel Raney
Química
Forma altament esponjosa o finament dividida de níquel que hom obté per tractament de l’aliatge de 50% d’alumini i 50% de níquel, amb hidròxid sòdic aquós al 25%.
És pirofòric i hom l’emmagatzema submergit en aigua És molt emprat en síntesi orgànica com a catalitzador d’hidrogenació
efecte Raman
Física
Química
Fenomen descobert per Raman el 1928.
Consistent en l’aparició, en la llum dispersada per un fluid, d’unes freqüències ν 1 , ν 2 , una d’elles més gran i l’altra més petita que la de la radiació incident, amb una intensitat molt més petita que la de la llum dispersada de freqüència igual a la incident ν 0 La relació entre les freqüències és ν 1 , 2 = ν 0 ± ν´, on ν´ només depèn de les molècules del fluid responsable de la dispersió
teoria de Prout
Química
Teoria enunciada per William Prout el 1815, segons la qual els àtoms dels elements químics havien d’ésser formats per un nombre enter d’àtoms d’hidrogen.
llei de Proust
Química
Llei de les proporcions definides (lleis ponderals de la química).
crom

Propietats físiques del crom
Química
Element de transició metàl·lic situat entre els elements dels blocs s i p de la taula periòdica.
Normalment actua amb les valències +2 i +3 El nombre considerable de graus d’oxidació del crom s’explica per l’energia similar que posseeixen els electrons dels orbitals 3 d i 4 s , i per la mobilitat dels cinc electrons desaparellats de l’orbital incomplet 3 d , aptes per a participar, juntament amb l’únic que ocupa el nivell 4 s , en enllaços covalents Els orbitals buits dels nivells 3 i 4, que fan possibles els salts d’electrons de l’un a l’altre, i viceversa, quan hom els sotmet a una radiació de llum blanca, expliquen també la viva coloració de les sals de crom En l’escorça terrestre n’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 565
- 566
- 567
- 568
- 569
- 570
- 571
- 572
- 573