Resultats de la cerca

L’adsorció constitueix un fenomen de la més gran importància per la seva intervenció en els processos vitals, en les reaccions catalítiques i, àdhuc, en certes hipòtesis cosmogòniques, en la formació de l’univers Fou constatada experimentalment per Fontana 1777, i Kayser proposà el terme 1881 Segons les seves característiques energètiques i cinètiques són definits dos tipus d’adsorció l’adsorció física i l’adsorció química L' adsorció física presenta energies d’enllaç petites tipus forces de Van der Waals amb valors entre 2 i 6 kcal/mol És ràpida, i fàcilment reversible L’adsorció química…

Aquesta és deguda als efectes estèrics dels elements geomètrics de la molècula Així, els grups funcionals voluminosos poden dificultar l’apropament dels grups reactius, la qual cosa fa disminuir la velocitat de la reacció

Des d’un punt de vista físic, la solubilització ocorre mitjançant la disminució del coeficient d'activitat de la substància que hom vol dissoldre per l’acció de l’agent solubilitzant Històricament, el concepte de solubilització fou introduït per JWMcBain l’any 1929 per descriure la dissolució de substàncies altrament insolubles, per interacció amb micelles presents en el solvent La solubilització pot ocórrer per diversos tipus d’interacció entre l’agent solubilitzant i la substància a dissoldre, els més comuns dels quals són la coordinació, l’enllaç per ponts d’hidrogen, la interacció de…

Fou descobert per Lampadius 1796 és obtingut actualment per síntesi directa per acció del vapor de sofre sobre coc roig C + S 2 →CS 2 , Δ H = -50 kJ Bull a 46,5°C el seu punt d’inflamació és molt baix -30°C i forma amb l’aire mescles detonants, per la qual cosa el seu ús és perillós Forma un azeotrop amb l’aigua, i és miscible amb els dissolvents orgànics i els olis És emprat en la vulcanització del cautxú en fred, en la manufactura del raió, cellofana, tetraclorur de carboni, com a agent de flotació i també com a dissolvent de greixos, resines i gomes

Pot ésser considerada com un tipus de coprecipitació

Aquestes característiques li confereixen una càrrega global nulla, però presenta adés propietats nucleòfiles a causa dels electrons no compartits i adés electròfiles a causa de la llacuna electrònica Els sis electrons externs que envolten l’àtom de carboni esmentat emplenen tres orbitals híbrids sp 2 resta, doncs, un orbital p buit Aquesta estructura electrònica explica satisfactòriament molts casos, però també ho fa la que considera que els parells d’electrons compromesos en els enllaços ocupen dos orbitals hídrids sp 1 , i el parell no compromès, dos orbitals p , donant al carbè una…