Resultats de la cerca
Es mostren 102 resultats
espectròmetre de massa

Espectròmetre de massa i l’espectre de masses del neó
© fototeca.cat
Física
Química
Aparell destinat a separar els diferents isòtops d’un element.
Es fonamenta en l’acció dels camps elèctric i magnètic sobre les partícules amb càrrega elèctrica En tot espectròmetre hi ha dues parts un selector de les velocitats de les partícules, que només deixa passar partícules d’una velocitat determinada, i el separador de les partícules de massa diferent El primer espectròmetre de massa fou dissenyat per Thomson, el qual l’utilitzà el 1913 per a separar els dos isòtops principals del neó, i efectuà la primera separació d’isòtops no radioactius de la història aquest espectròmetre utilitzava només l’acció de camps elèctrics…
espectrògraf de massa
llei d’acció de massa
Química
Llei que estableix la influènica que sobre la composició d’una mescla en equilibri químic exerceixen les concentracions o masses actives de les substàncies que participen en la reacció.
Si la reacció bé representada per l’equació i les substàncies reaccionants B 1 ,,B i ,B' 1 ,,B' i tenen a l’equilibri les activitats a 1 ,,a i ,a' 1 ,,a' i , la llei d’acció s’expressa matemàticament per la relació on K, anomenada constant d’equilibri , és invariable a temperatura constant Quan es tracta de gasos a pressions moderades, que poden ésser assimilats a gasos perfectes , o de solucions diluïdes que obeeixen les lleis dels gasos perfectes, les activitats poden ésser substituïdes, amb aproximació suficient, per les fraccions molars , i aquestes a llur torn poden ésser substituïdes,…
refinadora
Química
Màquina emprada en les indústries de pintures que permet d’obtenir una massa molt fina i íntima.
La massa fabricada passa per un joc de corrons, dotats de moviment de rotació i cadascun d’una velocitat superior a l’anterior, i és treta de l’últim corró amb un llevador
deuteri
Química
Núclid d’hidrogen, de símbol D; és el segon, per ordre de massa creixent.
Fou descobert el 1932 pels nord-americans Edward Roger Washburn i Harold Clayton Urey, que l’extragueren de l’aigua pesant també és anomenat hidrogen pesant Sota la pressió normal bull a -249,5°C i es fon a -254,5°C És obtingut a 500°C reduint l’aigua pesant pel magnesi hom obté l’hidrogen mixt HD per descomposició de l’aigua pesant per hidrur de liti LiH + D 2 O →LiOD + HD té les mateixes propietats que l’hidrogen, però la seva gran massa alenteix les reaccions A més de l’aigua pesant és conegut un peròxid, D 2 O 2 , els àcids DF, DCl, DBr, DI i uns altres cossos en els quals…
filatura

Esquema simplificat de la filatura per fusió d'una fibra polimèrica termoplàstica
© Fototeca.cat
Química
Indústria tèxtil
Conjunt d’operacions que permeten d’obtenir un feix de filaments artificials o sintètics a partir de la matèria primera en forma de massa viscosa.
Aquest procediment consisteix bàsicament a sotmetre la massa fluida a una extrusió a través d’una filera , i varia solament, segons els materials, en la forma de solidificació del filament així obtingut En la filatura per fusió , aplicada a polímers termoplàstics, com el polipropilè, la poliamida, el polièster, etc, hom fa l’extrusió del polímer fos, i el filament se solidifica per refredament Hom fila el raió de viscosa i el raió cuproamoniacal pel sistema de filatura en moll , on el filament se solidifica en passar per un bany coagulant Finalment, en la filatura en sec aplicada al raió…
coagulació
Química
Procés pel qual és alterada la fase dispersa d’un sistema col·loidal o el sòlid dissolt d’un sistema líquid, tot ocasionant la separació del sistema en una fase líquida i una massa insoluble gelatinosa.
Generalment hom ho aconsegueix per escalfament la clara d’ou esdevé una massa dura quan hom l’escalfa, per addició de compostos químics l’àcid nítric és emprat per a detectar petites quantitats de proteïna, perquè les fa flocular, per addició d’enzims la rennina és emprada industrialment per a la fabricació de formatges, pel fet que fa quallar la llet Hom dóna el nom de coagulació a fenòmens biològics concrets, com la coagulació de la limfa, dels teixits biològics, etc
neu carbònica
Química
Massa de cristalls microscòpics de diòxid de carboni obtinguts en sotmetre aquest a una descompressió brusca, per exemple deixant-lo sortir lliurement dels tubs d’acer en què es troba comercialment, els quals el contenen en estat líquid a la pressió de 5-7 MPa.
La disminució sobtada de pressió produeix l’evaporació d’una part del líquid absorbint-se de la massa restant del líquid la calor latent de vaporització aquesta es refreda i es condensa en cristalls que se sublimen a -78,5°C És emprat com a refrigerant d’aliments i gelats És anomenat també glaç sec
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina