Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
absorbent
Química
Substància capaç d’absorbir, especialment la que és capaç d’absorbir gasos.
amino-2-etil-1,3-propandiol ,
2
-
Química
Massa cristal·lina que es fon a 38,5°C, miscible amb l’aigua soluble en alcohols.
Té aplicacions com a absorbent de gasos àcids, en síntesi orgànica, en la indústria de pintures i, sobretot, en forma de sabó, com a emulsionant d’olis minerals, greixos i ceres
samària
Química
Una de les terres rares.
Es presenta en forma de pólvores de color beix, insolubles en l’aigua i solubles en els àcids, que absorbeixen aigua i diòxid de carboni amb facilitat Troba aplicació en la fabricació de vidres especials i com a absorbent de neutrons en reactors nuclears
2-amino-2-metil-1-propanol
Química
Líquid incolor que bull a 165°C, o sòlid cristal·lí que es fon a 31°C, anomenat també isobutanolamina.
És miscible amb aigua i soluble en alcohols i és obtingut reduint el compost nitrat corresponent És emprat com a absorbent de gasos àcids, en síntesi orgànica i, en forma de sabó, com a emulsionant d’olis minerals, greixos i ceres, en productes cosmètics, poliments, taladrines, productes per a les indústries tèxtil i del cuir, etc
absorció
Química
Penetració d’una substància en el si d’una altra al nivell molecular, amb formació d’una solució, d’un complex d’inclusió o d’una veritable combinació química.
El cas més freqüent és el de l’absorció d’un gas o vapor per un líquid per exemple, de l’amoníac per l’aigua La substància absorbida es distribueix homogèniament, per difusió, en tota la massa de l’absorbent, i això distingeix l’absorció de l’adsorció i de l’oclusió Amb tot, hom sol anomenar també absorció l’oclusió dels gasos pels sòlids
subnitrat de bismut
Química
Pólvores blanques, formades per cristalls molt petits, inodores, quasi insípides, insolubles en aigua i en alcohol.
La seva fórmula varia segons el procediment emprat per a obtenir-lo L’oficinal ha de contenir el 78% de Bi 2 O 3 És anomenat també nitrat bàsic de bismut Com tots els composts de bismut, té acció antiàcida, absorbent, protectora de les mucoses i cicatritzant de les úlceres de l’aparell digestiu Hom n'ha abandonat l’ús en radiologia a causa de les intoxicacions que es produïen a vegades en ésser descompost pels àcids gàstrics És emprat en la composició de medicaments, en la preparació d’altres sals de bismut, en perfumeria, cosmètica, esmalts ceràmics, etc
òxid de bismut
Química
Triòxid de bismut que es troba a la natura com a mineral anomenat bismita i que és preparat per descomposició tèrmica del carbonat o del nitrat de bismut.
És un sòlid groc, cristallí, pesant, soluble en àcid diluït És consumit en l’obtenció de derivats medicamentosos, per acolorir esmalts i en substitució de l’òxid de plom en vidres refringents 6 subcarbonat de bismut Carbonat bàsic de bismut La seva composició varia segons el procediment emprat per a obtenir-lo ordinàriament respon a la fórmula BiO 2 CO 3 + 1 / 2 H 2 0 Pólvores blanques amorfes, insolubles en aigua i en alcohol És usat com a astringent, antiàcid i absorbent, quasi sempre en forma de suspensió aquosa anomenada llet o lletada de bismut, i la seva opacitat és…
samari
Química
Element químic, de nombre atòmic 62, descobert per Lecoq de Boisbaudran l’any 1879.
Pertany al grup IIIB de la taula periòdica i és un dels metalls de la sèrie dels lantànids Ocorre a la natura, conjuntament amb els altres lantànids, en la monazita, constituint-ne un 3% en pes La seva separació és efectuada per tècniques de bescanvi iònic i extracció amb dissolvents El samari natural té un pes atòmic de 150,35 i és una mescla de 7 núclids, tres dels quals 1 4 7 Sm, 1 4 8 Sm i 1 4 9 Sm són radioactius, amb vides mitjanes molt llargues Són també coneguts nou radioisòtops artificials de l’element El metall pot ésser obtingut per reducció de l’òxid Sm 2 O 3 amb bari Té un…
midó

El midó és constituït per moltes unitats de glucosa que formen una llarga cadena
© fototeca.cat
Química
Polisacàrid de fórmula general (C6H10O5)n, amb un alt grau de polimerització i constituït per molècules de glucosa en llur forma pirànica, unides per enllaços α-glucòsics.
De fet, amb el nom genèric de midó hom indica un grup de substàncies que tenen les característiques següents són insolubles en aigua freda, llurs grànuls s’inflen i es trenquen en aigua a 60-75°C, formen sucres per hidròlisi àcida o enzimàtica i, en presència de iode, donen una coloració blava En la fórmula general, n= 1 000 defineix aproximadament l’estructura veritable del midó, que és constituït per un polímer lineal, l' amilosa , i un altre de ramificat, l’ amilopectina Les quantitats d’aquests dos polímers varien en els diversos tipus de midó El midó és el component principal de les…
absorciometria
Química
Mesurament de l’absorció de l’energia radiant per la matèria.
Hom fa passar la radiació emesa per un focus a través d’un gruix donat de la mostra de matèria per exemple, en forma de solució i la intensitat de la radiació emergent és mesurada per un detector adequat Aquesta mesura és comparada amb l’obtinguda en idèntiques condicions després que la radiació ha travessat el mateix gruix d’una substància suposada no absorbent per exemple, el dissolvent d’aquella solució La fracció de la radiació absorbida pel solut és donada per la raó entre les dues mesures, perquè, fent el mesurament d’aquesta manera comparativa, són eliminats els efectes de…