Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
temps de retenció
Química
En una anàlisi cromatogràfica, temps que empren les molècules de solut a recórrer la columna d’un extrem a l’altre.
Si t m és el temps mort , és a dir, el temps de retenció d’una substància insoluble en la fase estacionària, i t s és el temps durant el qual el compost roman en la fase estacionària, s’acompleix la relació t R = t m + t s = t m 1+ k´ , essent k´ el factor de capacitat de la columna, el qual és funció de les quantitats de fase mòbil i de fase estacionària i de la constant de partició El temps de retenció és un paràmetre molt emprat en la cromatografia de gas-líquid i en la de líquid-líquid
partició
Química
Fenomen que consisteix en la distribució d’un solut entre dues fases líquides immiscibles.
En el cas ideal, la relació de concentracions del solut en ambdues fases és, un cop aconseguit l’equilibri, una constant a una temperatura donada Aquesta constant, definida com K Y c 1 / c 2 , és anomenada coeficient de partició Aquesta constància s’acompleix únicament per a dissolucions molt diluïdes en fases essencialment immiscibles El fenomen de la partició pot ésser representat adequadament mitjançant les isotermes de partició , en les quals hom representa la concentració del solut en una fase, enfront de la concentració en l’altra fase, les quals mostren generalment…
mètode de compensació de Poggendorff
Química
Sistema més comunament emprat per a mesurar la força electromotriu de les piles electroquímiques.
Per portar-ho a terme, hom connecta una pila A, generalment un acumulador de força electromotriu constant i més gran que qualsevol de les que hom vulgui mesurar, a través d’un conductor uniforme BC, de gran resistència La pila X, la força electromotriu de la qual hom desitja mesurar, és connectada a B amb els pols ordenats en la mateixa direcció de la pila A i, a través d’un galvanòmetre G, a un contacte mòbil D, el qual és desplaçable al llarg de BC Hom regula la posició de D per tal que no passi corrent per G, en el qual cas la caiguda de potencial al llarg de BD serà exactament la força…
índex transport
Química
Variable que hom defineix, per a cada anió o catió d’una solució electrolítica per la qual hom fa circular un corrent elèctric, com la fracció del corrent total transportat per cadascun d’ells.
En un sistema que consta d’un anió i un catió, els índexs poden representar-se per t + i t - , i s’acompleix que t + + t - = 1 L’origen dels índexs de transport està en el fet que, en general, els ions no tenen la mateixa velocitat de migració cap a l’elèctrode i, així, els ions més ràpids transporten més quantitat de corrent per unitat de temps La mesura dels índexs de transport pot efectuar-se pel mètode de Hittorf, basat en les diferències de concentració en les proximitats dels elèctrodes com a conseqüència de les diferents velocitats dels ions, pel mètode de la superfície de…
regles de Woodward i Hoffmann
Química
Cos de teoria elaborat per R. B. Woodward i R. Hoffmann l’any 1965, per a predir la possibilitat de realització, tèrmicament o fotoquímicament, d’una reacció mitjançant un mecanisme concertat, atenent a la conservació de la simetria orbital tot al llarg del procés.
Parteix de la teoria simple d’orbitals moleculars, la qual té en compte únicament el signe de la fase dels orbitals moleculars Les reaccions concertades ocorren amb facilitat quan existeix congruència entre les característiques de simetria dels orbitals dels reactius i les dels productes En un sentit general, pel que fa a les reaccions pericícliques tèrmiques, les regles de Woodward i Hoffmann estableixen que aquestes reaccions són permeses per la simetria, en l’estat fonamental, quan el nombre total de components suprafacials en els quals els dos nous enllaços es formen al mateix costat d’un…
termoquímica
Química
Denominació clàssica de la part de la termodinàmica que tracta de la mesura i de la interpretació dels canvis calorífics que acompanyen canvis d’estat o reaccions químiques.
Essencialment, consisteix en l’aplicació als sistemes químics del principi de la conservació de l’energia primer principi de la termodinàmica Des del punt de vista termoquímic, una reacció és exotèrmica quan té lloc amb alliberament de calor, i endotèrmica quan cal fornir-li calor perquè evolucioni Atès que l’energia interna d’un sistema és una funció d’estat, la mesura de les calors de reacció serà, sempre que no s’exerceixi cap treball positiu o negatiu, una mesura de la variació energètica del procés considerat Aquesta condició s’acompleix en els processos desenvolupats a…
solució
Química
Mescla en la qual els components són distribuïts homogèniament en tota l’extensió del sistema.
En els sistemes binaris, hom acostuma a denominar solut el component minoritari, i dissolvent el majoritari, classificació que pot ésser estesa als sistemes de més components D’acord amb l’estat físic en què ocorren, hom sol distingir les solucions sòlides, les líquides i les gasoses Les solucions sòlides es formen mitjançant la interpenetració de les xarxes cristallines dels components, i llur formació exigeix no solament l’existència de forces atractives entre aquests, sinó també estructures cristallines idèntiques, cosa que ocorre principalment entre els sòlids que originen cristalls molt…