Resultats de la cerca

Diverses substàncies inorgàniques actuen com a accelerants òxids de calci, de magnesi, de zinc, pentasulfur d’antimoni, però els accelerants més actius són els orgànics, els quals han esdevingut ingredients importants en quasi totes les formulacions, malgrat que siguin utilitzades en proporcions molt petites Les formulacions modernes en contenen sovint més d’un, per tal com molts d’ells actuen, sobretot, com a activadors de l’accelerant principal Químicament, els accelerants orgànics més correntment utilitzats són guanidines o tiazoles substituïts tals com la…

Els amicrons tenen dimensions inferiors a 10 -6 cm i actuen com a nucli per a la formació de submicrons

Actuen com a factor de creixement en animals i microorganismes, i hom els considera un factor vitamínic del grup B, amb activitat lipòtropa i hepatoprotectora

Els antraquinònics actuen estimulant el budell gros els més importants són l’emodina, l’àcid crisofàntic i la trimetilantroquinona Són els principis actius de diverses plantes com el senet, l’àloe, el ruibarbre, la fràngula, etc

Els agents d’acoblament tenen molècules reactives en més d’un punt i actuen formant enllaços químics amb el vidre i amb la resina alhora Els més freqüentment utilitzats són composts de fòsfor fosfits orgànics o de silici alquiltrialcoxisilans

Pel fet de tenir enllaços π molt febles, els composts insaturats actuen com a nucleòfils amb els àcids de Lewis i donen reaccions d’addició amb l’hidrogen i els halògens, a causa del trencament homolític de llurs enllaços

 Els tromboxans actuen com a senyalitzadors cellulars Entre llurs efectes està l’agregació plaquetària i la vasoconstricció permeten la formació dels trombes, d’ací llur nom El més abundant és el tromboxà A 2 el representat a la figura derivat de l’àcid araquidònic

Els antiozonants són emprats, sobretot, per a protegir el cautxú, natural o sintètic, i consisteixen en ceres de petroli microcristallines o amorfes, que actuen físicament interposant una pellícula protectora, en amines secundàries aromàtiques tals com la N, N 1 -difenil-ρ-fenilendiamina o la quinolina, i en derivats furànics

Tant aquest àcid com els seus derivats es descomponen a l’interior de l’organisme i alliberen àcid fluorhídric D’ací ve que tots siguin substàncies molt tòxiques, que actuen com a metzines retardades, d’acció convulsiva El fluoroacetat sòdic és emprat com a raticida, conegut com a “1 080”

Poden ésser classificats segons diversos criteris segons llur procedència naturals o sintètics segons el tipus d’organismes sobre els quals actuen home, animal, ecosistema, etc segons llurs propietats toxicitat, persistència, propietats biològiques, etc segons la facilitat amb que es poden eliminar del medi escomès i segons llur natura químic, orgànic, acústic, tèrmic, etc