Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
carbonat de bari
Química
Sòlid blanc, insoluble, que es descompon a 1 450°C.
Bé que es troba natiu witherita és obtingut correntment com a precipitat blanc en afegir carbonat sòdic o diòxid de carboni en una dissolució de sals de bari Emprat com a raticida, en vidres i esmalts ceràmics i per a corregir la mollesa de l’aigua industrial
xoc osmòtic
Biologia
Química
Canvi sobtat en la pressió osmòtica que afecta un sistema o organisme viu.
S'esdevé en canviar l’organisme en un medi de diferent concentració cas d’organismes dulciaqüícoles en aigües salades o marins en aigües dolces o bé en afegir dissolvent o solut en el medi cas de cultius cellulars, en què hom pot fer esclatar les membranes cellulars o bé provocar l’encongiment de les cèllules
nombre d’alcohol
Química
En una solució aquosa col·loidal, nombre que indica la quantitat d’alcohol que cal afegir per a provocar la floculació.
humectant
Alimentació
Química
Substància higroscòpica que hom addiciona a certs productes alimentaris.
La finalitat és retenir-ne l’aigua, retardar-ne l’assecament i mantenir-ne la textura inicial, o també protegir els congelats de l’agressió que patirien pels cristalls de gel També s’utilitzen molt com a edulcorants de volum En són exemples el xarop de glucosa, el sucre invertit, la mel, el sèrum de formatge en pols, el glicerol i el sorbitol Tots aquests permeten afegir-hi sucre sense haver d’augmentar la quantitat d’aigua, amb la qual cosa es pot prevenir el creixement de fongs
efecte anòdic
Química
En l’electròlisi ígnia, increment important i sobtat del voltatge, que es produeix quan la densitat de corrent anòdic depassa un cert valor crític, més alt com més elevada és la temperatura.
L’efecte anòdic és causat per la formació, entre l’ànode i l’electròlit fos, d’una pellícula gasosa contínua que actua com a aïllant En la fabricació de l’alumini hom observa l’efecte anòdic quan l’electròlit s’empobreix en alúmina La tensió passa de 5-6 volts a 20 volts o més el corrent s’estableix per formació d’un arc que trenca la capa de gas tot produint un so característic, i la cèllula s’escalfa en excés Per a cessar el fenomen cal afegir alúmina i remenar per accelerar-ne la dissolució per a prevenir-lo hom limita les dimensions dels ànodes per tal de facilitar el…
procediment Fischer-Tropsch
Química
Procés mitjançant el qual hom obté un combustible sintètic per hidrogenació del gas d’aigua, mescla de monòxid de carboni i d’hidrogen.
Resulta de tractar el carbó de coc amb vapor d’aigua a temperatures elevades Cal afegir hidrogen al gas d’aigua i tractar la mescla amb catalitzadors d’òxid de ferro i de cobalt o de níquel i a temperatures d’uns 200°C Per aquest procediment, 1 m 3 de gas produeix 130-140 g de barreja d’hidrocarburs La primera fracció necessita, perquè hom la pugui fer servir, un procés de reformació i l’addició d’antidetonants La fracció d’un punt d’ebullició més alt és molt apropiada per als motors dièsel A més, hi ha una petita fracció rica en composts oxigenats, és a dir, alcohols, aldehids i…
nitrat de bari
Química
Cristalls blancs, solubles en aigua, que es formen en afegir una solució de nitrat sòdic a una de clorur o sulfur de bari.
És emprat en pirotècnia, així com en la fabricació de vidres i esmalts ceràmics
sacarímetre
Química
Medicina
Aparell emprat per a determinar la quantitat de sucre d’una solució.
En sacarimetria hom utilitza una variant de polarímetre, basada en l’ús d’un sistema compensador, constituït per un prisma de quars, el qual pot girar, i que es troba situat entre l’analitzador i el polaritzador, els quals resten fixos En l’anàlisi, hom fa girar el cristall de quars un cert angle fins a arribar a una total compensació de la rotació de la llum polaritzada provocada per la solució de sucre Com que el quars presenta un poder dispersador de la llum molt semblant al dels sucres, hom pot fer servir llum policromada Per a determinar la quantitat de sucre en l’orina, ultra el…
vernís
Química
Dissolució d’una o més resines en un oli o líquid volàtil que, estesa sobre la superfície d’un objecte, s’asseca i forma una capa que li confereix brillantor, resistència a l’aire i a la humitat, aïllament elèctric, etc.
El vernís es diferencia de la pintura pel fet d’ésser transparent i donar, en assecar-se, una pellícula molt més brillant, dura i resistent Els vernissos, que no contenen mai pigments opacs, poden ésser de diferents colors, en contenir colorants solubles, i hom pot afegir al solvent substàncies plastificants, les quals eviten que, en evaporar-se el solvent, la resina, que constitueix la pellícula de vernís, esdevingui excessivament trencadissa Els vernissos són classificats industrialment en vernissos a l’alcohol o vernissos alcohòlics dissolucions de goma laca, sandàraca i…
potenciometria

Potenciometria
© Fototeca.cat
Química
Procediment analític utilitzat per a determinar el punt final de les volumetries, basat en la variació del potencial d’un elèctrode en funció de la variació de la concentració dels ions de l’element que el constitueix en la dissolució problema, d’acord amb l’equació (o llei) de Nernst, al llarg de l’addició d’un reactiu valorant.
Aquesta tècnica troba aplicació en volumetries àcid-base, atesa la dependència del potencial d’un elèctrode, com el d’hidrogen, emprat comunament com a referència, amb la concentració dels seus ions en el si de la dissolució a valorar, i el punt final es caracteritza per una sobtada variació del potencial en afegir una petita quantitat del reactiu valorant també troba aplicació en les volumetries de precipitació, amb un fonament anàleg al de les àcid-base, i és de gran valor per a la determinació d’halogenurs i de cianur amb l’ió argent, Ag + Amb tot, l’aplicació fonamental del…