Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
hidrur
Química
Combinació de l’hidrogen amb un element, gairebé sempre metàl·lic.
Els hidrurs iònics foren preparats per H Moissan i els seus collaboradors per unió directa dels components llur examen als raigs X ha permès de determinar la distribució dels ions presents Els hidrurs alcalins tenen una estructura cristallina de cares centrades, mentre que els alcalinoterris tenen una estructura cúbica de cares centrades Els hidrurs moleculars són substàncies d’enllaç covalent del tipus B 2 H 6 , PH 3 , AsH 3 , obtingudes fent reaccionar l’hidrogen atòmic sobre el metall Els hidrurs són emprats com a agents reductors, com a carburants molt energètics i com a intermediaris de…
polièster
Química
Cadascun dels composts de natura polimèrica que contenen agrupaments (—CO—O—) repetits al llarg de la cadena principal.
Des d’un punt de vista industrial els tipus més importants de polièsters són els lineals saturats, els lineals insaturats, els ramificats tridimensionals resina alquídica i els policarbonats policarbonat Entre els lineals saturats hom pot distingir els de pes molecular baix < 10 000 preparats per condensació de diols i àcids dicarboxílics, en presència d’una petita quantitat d’alcohol monohidroxílic per a limitar la longitud de les cadenes, i que són emprats com a plastificants, i els de pes molecular elevat, el més important dels quals és el politereftalat d’etilè, emprat en la…
metilació
Química
Tipus de reacció mitjançant la qual s’introdueixen en una molècula radicals -CH3, els quals poden substituir l’àtom d’hidrogen dels agrupaments -OH, -NH o -SH.
La metilació pot ésser feta amb sulfat de metil en solució d’hidròxid sòdic Uns altres agents metilants són el iodur de metil i el diazometà Els composts que tenen un àtom de nitrogen bàsic poden ésser degradats a olefines a base de repetides metilacions metilació exhaustiva de Hofmann i successives eliminacions o degradacions de Hofmann degradació de Hofmann La metilació d’Eschweiler- Clarke és emprada en les amines primàries i secundàries i consisteix en una calefacció amb formaldehid i un excés d’àcid fòrmic a 100°C
radical
Química
Concepte desenvolupat per J.Liebig i F.Wöhler, l’any 1832, per a descriure agrupaments atòmics que resten inalterats al llarg de transformacions químiques diverses, per contraposició a grup funcional
.
Durant el s XIX existí la tendència a considerar les molècules com a compostes de radicals i grups funcionals, la qual cosa donà origen a la nomenclatura radicofuncional En l’actualitat i a efectes de nomenclatura, la noció de radical gaudeix encara d’importància, i hom considera com a tal un grup d’àtoms derivat formalment d’un hidrocarbur o d’un heterocicle per pèrdua d’un o més àtoms d’hidrogen, i que es troba com a substituent d’un grup funcional o de la cadena principal d’una molècula En són exemples els radicals etil i metil dels següents composts L’existència dels radicals lliures fou…
sulfà
Química
Denominació genèrica dels composts derivats formalment dels sulfans per substitució d’un àtom d’hidrogen, o de tots dos, per restes hidrocarbonades o agrupaments funcionals (-OH, -OR, -NR2, -COOH, -SO3H, etc).
Els elements més senzills de la sèrie R-S-S-R són els més ben coneguts i deriven dels tiols per dimerització oxidativa