Resultats de la cerca

La cristallització dóna lloc, en general, a una segregació, almenys parcial, de les impureses, les quals es concentren en les aigües mares

Les aigües amoniacals contenen amoníac lliure i sals amòniques carbonat, sulfur, cianur, tiocianat, tiosulfat i clorur Llur recuperació es fa trasformant-les en sulfat amònic Durant molts anys fins al ple desenvolupament de la indústria de l’amoníac sintètic foren la principal font d’amoníac i dels seus derivats

La depuració pot ésser completa i seguida d’una etapa de potabilització, si l’aigua depurada ha d’ésser emprada novament en les poblacions, o bé pot reduir-se a una fase d’eliminació dels elements contaminants, si hom ha de retornar l’aigua al riu o a la mar Aquesta fase consisteix en una separació amb l’ajut de coagulants alum, sulfat o clorur fèrric, calç, etc, segons l’origen de les aigües i una filtració Per facilitar la sedimentació hom pot sotmetre la matèria orgànica a un procés d’oxidació bacteriana anomenat digestió , en el qual les molècules complexes es descomponen en unes altres…

És anomenada potabilització física, química o bacteriològica, segons la natura de les operacions i dels tractaments efectuats La potabilització física consisteix a sotmetre l’aigua a decantació, natural o accelerada amb agents de floculació, i posteriorment a filtració, a través de llits filtrants de sorra o de carbó Les aigües poc tèrboles poden ésser sotmeses directament a filtració, sense sotmetre-les a decantació La potabilització química , que té lloc per tal de millorar els caràcters químics de l’aigua, consisteix a efectuar la decantació amb una quantitat adient de calç,…

El funcionament pot ésser continu o intermitent Hom els classifica en mecànics i no mecànics Els decantadors no mecànics consisteixen en un tanc en forma de con invertit que porta en el fons una vàlvula per a descarregar els fangs Al centre hi ha un conducte de càrrega per on hom alimenta l’aparell Durant el trajecte del centre a la vora, el líquid abandona les partícules sòlides, que cauen i tendeixen a concentrar-se en el fons El líquid ja clar sobreïx per les vores Els decantadors mecànics disposen d’un tanc cilíndric i poc profund Mitjançant l’acció d’uns rascles que giren molt lentament…

Són anomenades també aigües aromàtiques les solucions similars preparades sense destillar, dissolent en aigua olis essencials deterpenats suficientment solubles, o àdhuc productes sintètics odorants Quan es preparen olis essencials per arrossegament al vapor, s’obtenen aigües aromàtiques destillades en tots aquells casos en què alguns components de l’essència tenen solubilitat aquosa suficient Llur importància havia estat gran en perfumeria i farmàcia, però actualment han caigut totalment en desús, amb algunes poques excepcions aigua-ros i aiguafort, principalment

Els antiincrustants poden ésser constituïts per un segrestant, que impedeix la precipitació de les sals càlciques o magnèsiques, o bé per substàncies de natura colloidal com ara tanins o lignosulfonats, que hom empra en general acompanyats de carbonat o fosfats sòdics, les quals s’adsorbeixen sobre les sals precipitades, les mantenen en suspensió i eviten que formin dipòsits adherents En el cas de les calderes de vapor, el tractament amb antiincrustants, dit tractament intern, és aplicable només a calderes de baixa pressió i ha d’anar obligatòriament acompanyat de purgues periòdiques

A causa de la contínua proliferació, hom n'extreu periòdicament una certa quantitat, el 90% de la qual es destrueix i el 10% restant és retornat al tanc d’aireig

S'esdevé en canviar l’organisme en un medi de diferent concentració cas d’organismes dulciaqüícoles en aigües salades o marins en aigües dolces o bé en afegir dissolvent o solut en el medi cas de cultius cellulars, en què hom pot fer esclatar les membranes cellulars o bé provocar l’encongiment de les cèllules

Propietats fisicoquímiques de l’aigua Composició La seva composició fou establerta per síntesi per Cavendish el 1781 fent explotar una mescla d’hidrogen i oxigen 2H + O 2  → 2H 2 O L’anàlisi fou feta per Lavoisier i Meusnier, el 1783, descomponent el vapor amb ferro roent 4H 2 O + 3Fe → Fe 3 O 4 + 4H 2 La descomposició electrolítica H 2 O 2 + ½O 2 fou realitzada per primera vegada per Nicholson i Carlisle l’any 1800 La represa d’aquests experiments amb mètodes més precisos permeté de determinar exactament la composició ponderal, establir la fórmula definitiva i confirmar les lleis…