Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
propietats additives
Química
Propietats que en un sistema donat vénen representades per la suma de les propietats corresponents dels elements que el constitueixen.
L’única propietat absolutament additiva és la massa, però en el cas de les mescles n'hi ha moltes d’altres que ho són de manera força aproximada Quan el sistema considerat és una molècula, només poden ésser propietats realment additives les que no depenen, o depenen molt poc, dels enllaços químics i de la geometria molecular Si considerem, per simplificar, un compost binari A α B β , una propietat F serà additiva quan F A α B β = αF A + βF B , F A i F B essent constants atribuïbles als àtoms A i B Aquest tipus d’additivitat és observat en molt pocs casos, i encara amb no gaire bona…
dissociació iònica
Química
Reacció d’equilibri entre una substància en solució i els seus ions.
Segons Svante Arrhenius 1887, les propietats especials de les solucions de tots els electròlits són explicades acceptant que s’hi dóna una fracció de l’electròlit dissociada en ions en equilibri amb la forma molecular no dissociada, equilibri que compleix les lleis generals de les reaccions reversibles Així, hom pot definir una constant de dissociació, determinada a partir del grau de dissociació fracció dissociada, el qual depèn de la concentració i que hom pot avaluar experimentalment a partir de mesures de la conductivitat elèctrica o dels valors de les propietats colligatives La teoria d’…
prospecció
© Fototeca.cat
Tecnologia
Química
Conjunt de tècniques aplicades en la localització de jaciments, dipòsits d’aigua, etc.
L’estudi topogràfic i geològic d’un terreny indica la possibilitat de l’existència d’un jaciment, i l’estudi i la mesura de les anomalies detectades per mètodes geofísics prospecció geofísica permeten de conèixer la possible presència d’un mineral a la zona estudiada o permeten de descobrir les formacions geològiques característiques del terreny, generalment associades a la presència d’un mineral o d’hidrocarburs en descobrir la presència d’un anticlinal en terrenys sedimentaris primitivament coberts per l’aigua de la mar Els mètodes geofísics més emprats són gravimètrics, magnètics,…
urani
Química
Element químic, de nombre atòmic 92 i símbol U, pertanyent al grup III B de la taula periòdica.
Origen i propietats És un dels metalls de la família dels actínids i és l’element més pesant d’ocurrència natural Tot i haver estat emprat en l’antiguitat per a la preparació de vidre groc, NH Klaproth el descobrí com a element, i l’identificà com a component de la pechblenda uraninita l’any 1789 La seva preparació en forma pura fou feta per Peligot, que l’obtingué per reducció del clorur UCl 3 amb potassi l’any 1841 Té l’interès històric d’ésser l’element en el qual Becquerel descobrí la radioactivitat natural, l’any 1896 L’urani és àmpliament difós a la natura, i constitueix un 5 x 10 -3…
aigua
© Fototeca.cat
Química
Compost d’hidrogen i oxigen de fórmula H2O; atesos el seu paper a la natura i els seus innombrables usos, és la més important de totes les substàncies i fou considerada durant segles com un element.
Propietats fisicoquímiques de l’aigua Composició La seva composició fou establerta per síntesi per Cavendish el 1781 fent explotar una mescla d’hidrogen i oxigen 2H + O 2 → 2H 2 O L’anàlisi fou feta per Lavoisier i Meusnier, el 1783, descomponent el vapor amb ferro roent 4H 2 O + 3Fe → Fe 3 O 4 + 4H 2 La descomposició electrolítica H 2 O 2 + ½O 2 fou realitzada per primera vegada per Nicholson i Carlisle l’any 1800 La represa d’aquests experiments amb mètodes més precisos permeté de determinar exactament la composició ponderal, establir la fórmula definitiva i confirmar les lleis…