Resultats de la cerca
Es mostren 120 resultats
gas lacrimogen
Soldats afectats per gasos lacrimògens, durant la l Guerra Mundial (1915), en l’anomenada segona batalla de Ieper (Ypres)
Química
Gas que, actuant selectivament sobre les terminacions nervioses de la còrnia i de les conjuntives, provoca una sensació de dolor i una abundosa secreció de llàgrimes, acompanyada de parpelleig, que priva de la visió.
Els més coneguts són els halogenurs de benzil i els derivats halogenats de l’acetofenona
hidrogensulfur
Química
Qualsevol de les sals monosubstituïdes del sulfur d’hidrogen, abans anomenada sulfhidrat
.
hidrogenftalat
Química
Qualsevol de les sals monosubstituïdes de l’àcid ftàlic, abans anomenada ftalat àcid
.
hidrogensulfat
Química
Qualsevol de les sals monosubstituïdes de l’àcid sulfúric, abans anomenada sulfat àcid o bisulfat
.
pentà
Química
Alcà que es troba en el petroli, a la fracció anomenada èter de petroli o ligroïna
.
Presenta tres possibles isòmers de cadena n- pentà, isopentà i neopentà El n- pentà és un líquid incolor, inflamable, d’olor agradable, que es congela a -130°C i bull a 36°C És emprat com a anestèsic, en la manufactura del glaç i com a dissolvent
hexà
Química
Alcà que es troba en el petroli, a la fracció anomenada èter de petroli o ligroïna.
El n -hexà es fon a 95°C i bull a 69°C i és emprat com a dissolvent
disprosi
Química
Element metàl·lic i nombre atòmic 66, pertanyent a la sèrie dels lantànids, també anomenada de les terres rares.
El nom prové del grec δψσπρόσιτος ‘difícil d’atènyer’ L’element natural, de massa atòmica 162,5, és una barreja de set núclids 156 0,05%, 158 0,09%, 160 2,29%, 161 18,88%, 162 25,53%, 163 24,97% i 164 28,18% Hom en coneix vuit isòtops artificials 150, 151, 153, 157, 159, 165, 165m i 166 És un metall blanquinós, que es fon entre 1475°C i 1500°C, d’un pes específic de 8,45 g/cm 3 , d’un grau d’oxidació +3, i amb el color de l’ió Dy + + + groc pàllid verdós El disprosi, molt rar a l’escorça terrestre, és extret dels minerals de ceri per mitjà de mètodes d’una gran complexitat, el més corrent…
ciclització
Química
Formació d’un compost cíclic, orgànic o inorgànic, a partir d’una o més cadenes d’àtoms, per creació d’un o més enllaços nous.
Com que la formació d’enllaços és, en general, successiva, la ciclització pròpiament dita és sempre intramolecular, i la ciclització intermolecular és més correntment anomenada condensació La formació d’un complex metàllic cíclic amb un lligand bidentat o polidentat és anomenada quelació En química orgànica, la formació de composts carbocíclics pot resultar de reaccions molt variades reaccions de Thorpe i de Dieckmann, acilació intramolecular, destillació seca de sals de calci o de tori d’àcids dicarboxílics, etc La facilitat de formació dels anells carbocíclics…
solubilització
Química
Augment de la solubilitat d’una substància, a causa de la presència d’una altra substància anomenada agent solubilitzant
.
Des d’un punt de vista físic, la solubilització ocorre mitjançant la disminució del coeficient d'activitat de la substància que hom vol dissoldre per l’acció de l’agent solubilitzant Històricament, el concepte de solubilització fou introduït per JWMcBain l’any 1929 per descriure la dissolució de substàncies altrament insolubles, per interacció amb micelles presents en el solvent La solubilització pot ocórrer per diversos tipus d’interacció entre l’agent solubilitzant i la substància a dissoldre, els més comuns dels quals són la coordinació, l’enllaç per ponts d’hidrogen, la interacció de…
lleixiu d’hipoclorit
Química
Dissolució aquosa d’hipoclorit potàssic, en un excés d’hidròxid potàssic.
És anomenada també aigua de Javelle