Resultats de la cerca

Hom l’empra solament quan les partícules sòlides són molt petites aproximadament d’1 μm o de menys

Conté, aproximadament, 60% d’1-pentanol, 35% de 2-metil-1-butanol i 5% de 3-metil-1-butanol És emprada com a dissolvent

Forma unes pólvores fines, de color groc i d’un sabor metàllic, fàcilment solubles en l’aigua Conté un 8% d’argent, aproximadament És un antisèptic emprat en solucions al 0,25-1% per a rentatges uretrals i vesicals Ha estat molt emprat com a preventiu contra malalties venèries

Es presenta en forma de pólvores cristallines de color blanc que es fonen amb descomposició aproximadament a 220°C Inhibeix la reabsorció dels electròlits pels túbuls renals, fet que augmenta l’eliminació del sodi, del clor i de l’aigua En medicina és emprada com a diürètic i en el tractament de la hipertensió

El més emprat és el tetraetilplom, producte que actua interrompent les cadenes de reacció Un antidetonant comercial eficaç consisteix en una barreja d’aproximadament 65% de tetraetilplom, 25% de dibromur d’etilè i 10% de diclorur d’etilè L’addició d’aquests dos hidrocarburs halogenats té per objecte d’evitar la deposició de plom i d’òxid de plom en el motor

Sorensen definí el pH d’una dissolució com el logaritme decimal canviat de signe de la concentració d’ions hidrogen pH = -log H + , i posà a punt un mètode electromètric per a determinar-lo Tot i que aquest mètode ha restat com a definitiu, el concepte primitiu de pH ha sofert diverses transformacions Actualment, el pH és definit d’una manera operativa, segons l’equació pH x - pH r = E x -E r / k , en la qual pH x és el pH de la dissolució desconeguda, pH r el de la dissolució de referència, E x la força electromotriu de la cella H 2 1 atm/dissolució x || elèctrode de referència, E r la…

És composta d’un copolímer d’acrilonitril 85% i d’acetat de vinil 15% S'estova aproximadament a 200ºC quan es fon i crema a uns 235ºC, forma una crosta dura i negra és sensible als àlcalis en general i resisteix els àcids minerals, l’acetona, l’àcid acètic glacial i l’àcid fòrmic al 88% Té aplicació en la fabricació de cordes, teles, vestits i roba interior, i també en camps tècnics

És un poligalactòsid lineal amb aproximadament un grup galactopiranosa de cada deu formant un monoster sulfúric l’altra acidesa de cada molècula de sulfúric es troba en forma de sal de calci, magnesi, potassi o sodi Es presenta en forma de tires seques que, dissoltes en aigua calenta, donen un gel que es qualla en fred Molt emprat en microbiologia per a preparar medis de cultiu sòlids La indústria en consumeix per a alimentació flams, paper, aprests, farmàcia laxants, etc Sovint és anomenat simplement agar

En incidir sobre ell la radiació, emet uns raigs lluminosos que es converteixen en pulsacions elèctriques, que hom pot ampliar i comptar comptador d’escintillacions El nombre de fotons produïts en cada raig és aproximadament proporcional a l’energia de la radiació incident És adequat, especialment, per a comptar emissors beta β febles, com el triti 3 H i el carboni 14, ja que, en ésser una substància líquida, presenta una autoabsorció de radiació menor que les substàncies sòlides que solen emprar-se com a detectors i comptadors

El nom estilbè deriva de la paraula grega stilbos , que significa “brillant’ L’E-estilbè té un punt de fusió d’aproximadament 125ºC, mentre que el punt de fusió del Z-estilbè és 6 ºC De l’E-estilbè deriven els estilbenoides, a vegades anomenats incorrectament estilbens Són derivats hidroxilats de l’E-estilbè que es formen en el metabolisme secundari de molts vegetals i comparteixen la major part de la ruta de biosíntesi amb les calcones Els estilbenoides actuen com a fitoalexines El producte més conegut és el 3,4,5-trihidroxi-trans-estilbè o resveratrol que es troba al raïm i al…