Resultats de la cerca

Històricament, el desenvolupament industrial de les silicones començà als EUA en el decenni 1930-40, en què s’inicià llur ús com a aïllants elèctrics resistents a la calor La preparació de les silicones és feta per hidròlisi i posterior polimerització —catalitzada tant per àcids com per bases— d’alquilhalogenosilans Els alquilhalogenosilans són preparats en la pràctica per un procediment directe, catalitzat per coure, en el qual el silici reacciona amb l’halogenur d’alquil corresponent Aquest procés condueix a mescles de productes, la composició de les quals pot ésser modificada mitjançant un…

Taula periòdica dels elements Històricament, el primer intent en aquest sentit fou fet el 1817 per Johann Wolfgang Döbereiner, el qual classificà alguns elements calci-estronci-bari, clor-brom-iode, liti- sodi-potassi en tríades, l’element central de les quals presentava un pes de combinació que era la mitjana de pesos corresponents als dos extrems Aquestes tríades foren ampliades posteriorment amb la incorporació d’altres elements El 1862, Alexandre-Émile Béguyer de Chancourtois disposà els elements segons l’ordre de pes atòmic, seguint una corba helicoidal en l’espai, de manera que els…

Els monòmers dels èsters acrílic acrilat i metacrílic metacrilat, malgrat ésser productes intermediaris, són destinats a la conversió de polímers i copolímers, que és llur reacció i aplicació més important La gran varietat d’alcohols que poden intervenir en el grup èster i la facilitat de copolimerització dels èsters acrílics amb ells mateixos o amb monòmers de tipus vinílic, ofereixen un assortiment de productes molt nombrós, variat i complex Aquests productes exhibeixen unes característiques de transparència, resistència química a la llum i a la intempèrie similars en tots ells Són…

És també emprat, per analogia, en referència als spins nuclears parahidrogen

És un antibiòtic amb poca activitat, però en canvi és un potent inhibidor de les β-lactamases, enzims que, produïts per diferents microorganismes, destrueixen l’anell β-lactàmic de les penicillines i cefalosporines amb la consegüent pèrdua d’activitat És emprada en medicina en combinació amb altres antibiòtics com ara l’amoxicillina o l’ampicillina, en el tractament de malalties infeccioses, produïdes per gèrmens productors de β-lactamases

Els wolframats més ben coneguts són els de fórmula general M 1 ₃WO₄, que hom obté per dissolució del triòxid de tungstè WO₃ en solucions aquoses d’hidròxids alcalins i que, mitjançant reaccions metatètiques, permeten la preparació dels wolframats dels altres metalls En solució, existeixen com a ions discrets WO₄ 2- , tetraèdrics, i no gaudeixen de les propietats oxidants dels cromats D’altra banda, l’acidificació suau de solucions de wolframats condueix a la formació de polianions

En són coneguts una gran varietat, i s’originen pel tractament amb àlcalis aquosos de l’òxid de vanadi V, V₂O₅ L’estructura de les espècies presents en dissolució depèn marcadament del pH, i va des d’anions discrets, com VO₂OH₃ 2- , fins a polianions, com V₁₀O₂₈ 6-

Si l’abundància de cada isòtop és referida a la d’un de determinat, hom l’anomena abundància isotòpica relativa