Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
arsenur
Química
Compost d’arsènic amb un metall de fórmula, p ex, M 3 I
As o M 3
As 2
.
Els arsenurs són obtinguts generalment escalfant una mescla de llurs constituents, i es descomponen per l’acció dels àcids diluïts alliberant arsina En el cas dels metalls alcalins i alcalinoterris l’aigua produeix ja la descomposició
arsenamina
Química
Hidrur d’arsènic.
S'obté per acció de l’aigua sobre l’arsenur càlcic
nitrur de gal·li
Química
Semiconductor emprat en transistors de microones.
Si bé també es basa en el galli, com els transistors d’arsenur de galli GaAs, els de GaN poden operar a potències i temperatures més altes, motiu pel qual proporcionen més linealitat i eficiència en amplificadors de potència de desenes a centenars de watts, amb densitats de potència a la ratlla de 0,5 W/mm a 5 W/mm sobre amples de banda elevats
gal·li
Química
Element metàl·lic pertanyent al grup IIIA de la taula periòdica, de valències 3, 2 i 1, de nombre atòmic 31 i de pes atòmic 69,735; es fon a 29,8°C, bull a 2.403°C i la seva estructura electrònica és [Ar]3d10 4s2 4p1; hom en coneix dos isòtops: 69Ga (61,5%) i 71Ga (38,5%).
Fou identificat el 1875 per Lecoq de Boisbaudran estudiant-ne l’espectre El galli es dona en forma de traces en minerals de ferro, alumini i manganès Hom l’obté com a subproducte de l’obtenció d’altres minerals, sobretot dels residus de la fusió del zinc, i del tractament de la bauxita, per a obtenir alumini El galli metàllic sòlid és de color gris blavós i cristallitza en el sistema ortoròmbic el galli líquid s’assembla al mercuri i presenta una superfície especular Químicament és molt semblant a l’alumini el seu ió és amfòter, però feblement més àcid que l’alumini A l’aire és estable a la…
arsènic
Química
Element amb propietats metàl·liques i no-metàl·liques, pertanyent al grup VA de la taula periòdica (quart període), de valències -3, +3 i +5, de símbol As.
Hom en coneix un sol isòtop natural, el 75 As, i nombrosos isòtops artificials, radioactius, de vida curta Els sulfurs d’arsènic naturals eren ja emprats a l’antiguitat clàssica com a pigments i medicaments, però la primera obtenció de l’element és atribuïda a Albert Magne cap al 1250 Els alquimistes consideraren l’arsènic com un principi actiu mascle i mostraren per ell i els seus composts un interès particular L’arsènic existeix en tres estats allotròpics cristallins l’ arsènic gris , dit també arsènic metàllic , que és l’únic estable l’ arsènic groc i l’ arsènic negre , sense comptar…