Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
azo
Química
Nom genèric dels colorants que tenen el grup cromofòric azo.
En conjunt formen un grup molt ampli més de la meitat dels colorants emprats industrialment hi pertanyen N'hi ha de solubles en aigua i d’indissolubles Són obtinguts fonamentalment per diazotació o per copulació, i hom els classifica en diversos subgrups, els més usuals dels quals són els monoazo crisoïdina Y, sudan I, ataronjat de metil, ataronjat II, etc, diazo negre àcid o naftol, blau directe, etc i triazo verd directe, etc
colorant acridínic
Química
Colorant sintètic bàsic que té en la seva molècula el nucli de l’acridina.
Els colorants acridínics comprenen grocs, ataronjats i bruns i són utilitzats sobretot per a la tintura del cuir No són fabricats a partir de l’acridina, sinó per condensació d’aldehids o àcids amb diamines aromàtiques tals com, per exemple, la 2,4-toluendiamina Llur cromòfor és el cicle piridínic, i els auxocroms són els grups amina En tant que colorants, els més importants del grup són el groc d’acridina , l' ataronjat bàsic 15 i l' ataronjat d’acridina Alguns altres, com ara l' acriflavina , la tripaflavina , l' etacridina i la quinacrina tenen importants…
pelargonidina
Química
Antocianidina obtinguda per hidròlisi del clorur de pelargonina.
Es troba en les flors del gerani escarlata i en la dàlia de color vermell ataronjat És un sòlid cristallí, higroscòpic, de color vermell, que es fon per damunt de 350°C És soluble en l’aigua i en l’alcohol
dicromat
Química
Qualsevol sal resultant de la combinació de l’anió dicromat amb un metall.
L’anió dicromat en dissolució té un color ataronjat en medi àcid es comporta com un oxidant fort Per aquesta raó i pel fet d’ésser molt estable, les seves solucions són emprades com a solucions estàndard en les valoracions d’oxidoreducció Hom coneix dicromats estables dels metalls alcalins i d’amoni, però els metalls pesants formen preferentment cromats
indicador
Química
Compost químic emprat en anàlisi per a posar de manifest, generalment per un canvi de color, el punt d’equivalència de les volumetries.
Els indicadors de neutralització són àcids o bases febles, la forma ionitzada dels quals és de diferent color que la forma molecular El color resultant és així determinat pel valor del pH de la solució que hom valora Els més importants són el blau de timol, l’ataronjat de metil, el verd de bromocresol, la fenolftaleïna i la timolftaleïna Els indicadors mixts són mescles de dos indicadors o d’un indicador i un colorant, i fan més precisa la detecció del punt final Per a les volumetries de precipitació hom empra indicadors que donen lloc en el punt final a l’aparició o desaparició…
clorur de pelargonina
Química
Glucòsid que es troba en el gerani escarlata i en la dàlia de color vermell ataronjat.
És un sòlid cristallí, de color vermell escarlata, que es fon a 187°C És el 3,5-di-D-glucòsid de la pelargonidina, en la qual es converteix amb facilitat per hidròlisi amb àcid clorhídric