Resultats de la cerca

És l’únic element de nombre atòmic parell amb un sol isòtop estable Fou descobert per Louis Nicolas Vauquelin, el 1798, en identificar l’òxid de berilli en una maragda, però no fou isolat per primer cop fins el 1828 per Friedrich Wöhler, i per Antoine Alexandre B Bussy independentment, en fer actuar potassi sobre el clorur de berilli De bon principi, pel sabor dolç dels seus composts, era conegut pel nom de glucini El berilli és un metall dur, brillant, de color gris clar, mitjanament escàs a l’escorça terrestre 0,001-0,0006% ocupa el lloc 32 en ordre d’abundància, i hom el troba molt…

Serveix com a ultrarefractari en gresols, tubs, àleps de turbina de gas, etc És molt emprat en plantes nuclears en lloc de berilli metàllic, més car i més fàcilment fusible A partir de l’òxid de berilli són obtinguts la majoria dels altres composts de berilli

Hom l’obté per l’acció de l’àcid nítric sobre l’òxid de berilli amb les subsegüents evaporació i cristallització Sovint és emprat com a enduridor en la composició de camises de becs d’incandescència i també com a reactiu químic

De l’hidròxid de berilli hom obté el berilli i l’òxid de berilli

Hom l’empra també en la preparació d’aliatges de berilli i en la fabricació de vidre

És obtingut en fer passar un corrent de clor per una mescla d’òxid de berilli i carbó És emprat en la preparació d’aliatges de berilli i com a catalitzador àcid en algunes reaccions orgàniques

Els aluminosilicats són sòlids, generalment d’origen natural i de constitució complexa Hom interpreta llur estructura, com la dels silicats en general, considerant la manera com estan units els grups tetraèdrics SiO 4 en l’edifici cristallí En alguns aluminosilicats, tals com el beril , aquests grups formen estructures cícliques, i en d’altres, com ara les miques , formen capes de dues dimensions El cas més corrent és, però, aquell en què formen estructures contínues de tres dimensions, amb substitució parcial, de manera regular i ordenada, del silici per alumini també…

Els silicats poden ésser obtinguts per fusió conjunta de la sílice SiO 2 amb carbonats de metalls alcalins, en forma de mescles complexes La solubilitat en l’aigua d’aquestes mescles varia proporcionalment a llur contingut en àlcali, i les espècies presents varien des d’anions discrets, com és ara SiO 2 OH 2 2 - , fins a espècies polimèriques D’altra banda, hi ha un gran nombre de silicats, d’ocurrència natural, l’estructura dels quals es basa en la del tetràedre de SiO 4 , i que gaudeixen d’una gran importància per llurs aplicacions Hom ha classificat estructuralment els silicats d’acord…