Resultats de la cerca

Hom l’anomena més correntment element primari o pila

El principi de les piles de combustible fou descobert per Grove i Bossel el 1839, però no fou fins al final de la dècada del 1950 que es començà a desenvolupar tecnològicament Actualment hi ha almenys sis models diferents de piles de combustible que varien en funció del tipus d’electròlit utilitzat i del rang de temperatura de treball de membrana d’intercanvi de protons 30-90ºC, alcalina 50-90ºC, d’àcid fosfòric 150-200ºC, de carbonat fos 650ºC, d’òxid sòlid 800-1000ºC i, finalment, de metanol directa Totes les piles de combustible estan compostes d’un ànode i un càtode, separats per un…

Hom acostuma a prendre com a potencial zero el d’un elèctrode d’hidrogen, a la pressió atmosfèrica, en una solució d’ions hidrogen d’activitat unitat És emprat com a elèctrode de referència

Aquest comportament selectiu és degut a la distinta afinitat superficial dels materials envers l’aigua o l’aire Hom accentua aquesta afinitat mitjançant substàncies que recobreixen les partícules d’un dels components o que modifiquen llur superfície, per tal de millorar el rendiment de l’operació Hom empra la flotació per a concentrar el mineral extret de les mines, del qual elimina una part de la ganga, i disminueix així el volum de mineral que hom haurà de sotmetre a tractaments posteriors, gairebé sempre més costosos

En l’organisme es transforma en un fals nucleòtid No és activa per via oral Actua en la síntesi de l’ADN en la fase S del cicle de la cèllula, inhibint l’enzim ADN polimerasa La seva administració per via intravenosa se sol fer en perfusió En medicina és emprada com a antineoplàstic i antivíric, sobretot en el cas de l’herpes generalitzat

Els agents d’acetilació més importants són a la cèllula viva, l' acetilcoenzim A al laboratori i a la indústria, el clorur d’acetil, l’anhídrid acètic i, en menor proporció, l' àcid acètic L’acetilació és utilitzada sobretot amb finalitats preparatives, però també analíticament per a determinar grups hidroxil índex d' acetil dels greixos i per a obtenir, a partir d’amines i alcohols, derivats cristallitzables de fàcil purificació i identificació

L’efecte anòdic és causat per la formació, entre l’ànode i l’electròlit fos, d’una pellícula gasosa contínua que actua com a aïllant En la fabricació de l’alumini hom observa l’efecte anòdic quan l’electròlit s’empobreix en alúmina La tensió passa de 5-6 volts a 20 volts o més el corrent s’estableix per formació d’un arc que trenca la capa de gas tot produint un so característic, i la cèllula s’escalfa en excés Per a cessar el fenomen cal afegir alúmina i remenar per accelerar-ne la dissolució per a prevenir-lo hom limita les dimensions dels ànodes per tal de facilitar el despreniment gasós

L’una, d’estructura cristallina cúbica, del tot comparable a la del diamant borazó L’altra, molt semblant al grafit, anomenada simplement nitrur de bor , bé que també hom li dóna el nom de grafit inorgànic , la cellula elemental de la qual és una unitat hexagonal formada per àtoms de bor i nitrogen alternats B 3 N 3 amb les longituds d’enllaç B-N molt iguals a les de C-C Els anells hexagonals es troben ordenats uns sobre els altres intercanviant les posicions dels bors i els nitrògens en cada capa, bó i formant una estructura macromolecular en capes És emprat en la fabricació d’aliatges, de…

Aquesta és aspirada pel corrent gasós i és introduïda com a aerosol a la flama La radiació emesa és dirigida a una cèllula fotoelèctrica a través de filtres òptics que n'eliminen els components deguts a altres elements En les flames ordinàries de gas de ciutat o d’acetilè hom assoleix temperatures 1 700-3 000°C que permeten d’analitzar només els elements químics més fàcilment excitables, com els alcalins i els alcalinoterris en flames més calentes, com la de cianogen en oxigen, el camp d’aplicació és més extens Aquest mètode és subjecte a moltes influències poca estabilitat de la flama,…

De fet, amb el nom genèric de midó hom indica un grup de substàncies que tenen les característiques següents són insolubles en aigua freda, llurs grànuls s’inflen i es trenquen en aigua a 60-75°C, formen sucres per hidròlisi àcida o enzimàtica i, en presència de iode, donen una coloració blava En la fórmula general, n= 1 000 defineix aproximadament l’estructura veritable del midó, que és constituït per un polímer lineal, l' amilosa , i un altre de ramificat, l’ amilopectina Les quantitats d’aquests dos polímers varien en els diversos tipus de midó El midó és el component principal de les…