Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
concentració
Química
Quantitat d’una substància en una unitat de mescla, solució o mineral que la conté.
Correntment hom acostuma a expressar la concentració d’una manera general i, en el cas d’una solució, relacionant el solut en pes o en volum i cent parts en pes o en volum de la solució tant per cent en pes o en volum, relacionant el nombre de mols o el d’equivalents de solut i un litre de la solució molaritat i normalitat, respectivament, relacionant el nombre de mols de solut i un quilogram del solvent molalitat o bé relacionant el nombre de mols d’un component de la solució i el nombre total de mols dels components fracció molar
índex d’octà
Química
Nombre que indica la velocitat de detonació d’un combustible líquid en unes condicions d’anàlisi estàndard.
Arbitràriament hom assigna l’índex d’octà zero al n -heptà i l’índex cent a l’isooctà Un índex d’octà de 96 indica que la velocitat de detonació del combustible en l’anàlisi estàndard és igual a la d’una mescla de 96 parts d’isooctà i 4 parts de n -heptà
Eduard Vitòria i Miralles

Eduard Vitòria i Miralles
© Fototeca.cat
Química
Químic.
Ingressà en la Companyia de Jesús 1887, es llicencià en ciències físicoquímiques a València 1896 i es doctorà en química a Lovaina 1904 Fundà el Laboratori de l’Ebre, a Tortosa 1905, on investigà, dirigí tesis doctorals i feu publicacions importants, com un Manual de química moderna 1910, en castellà, que assolí catorze edicions, amb més de cent mil exemplars Fundà l’ Institut Químic de Sarrià 1916, que dirigí durant quaranta anys Fou president en dues ocasions de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona El 1921 inicià la publicació de la revista de química Afinidad
solubilitat
Química
Pel que fa a substàncies sòlides o líquides, pes de substància continguda en una solució en equilibri amb la substància pura no dissolta a una temperatura donada.
En aquestes condicions, hom diu que la solució és saturada Hom expressa normalment la solubilitat en grams de solut per cent grams de solvent La solubilitat de sòlids i líquids en un solvent determinat varia amb la temperatura — augmenta generalment amb aquesta— i depèn principalment de llurs respectives natures químiques dissolució Pel que fa a les substàncies gasoses, relació entre la concentració del gas en la solució i la concentració del gas sobre la superfície de la solució a una temperatura determinada llei de Henry Hom sol expressar-la en millilitres de gas per litre de solvent La…
Purificación Escribano López
Química
Química.
Doctora en ciències químiques per la Universitat de València i catedràtica de Química Inorgànica de la Universitat Jaume I de Castelló, participà en mig centenar de projectes i publicà més de cent articles sobre les seves matèries d’investigació A banda de la seva carrera com a investigadora i professora, dirigí el Centre Universitari de Castelló en 1987-89, i esdevingué una de les protagonistes en el procés de creació de la Universitat Jaume I de Castelló, el 1991 Fou vicerectora d’Investigació d’aquesta universitat entre el 1992 i el 1993 El 2002 optà al rectorat de la UJI en unes eleccions…
nanotub de carboni
Química
Nanoestructura tubular en què es presenta l’element carboni, els àtoms del qual estan units en hexàgons enllaçats en formes cilíndriques.
Els nanotubs presenten propietats molt variades en funció de la seva estructura El material resultant és cent vegades més fort que l’acer amb un pes específic sis vegades menor, té gran resistència mecànica, alta conductivitat elèctrica i baixa conductivitat tèrmica Aquestes propietats el fan potencialment apte com a conductor elèctric Pot tenir caràcter metàllic o semiconductor segons el diàmetre i l’ordenació dels anells de grafit de les parets Les parets poden ser monocapa o multicapa de grafit o fullerè, i s’investiga en nanotubs de carboni amb una monocapa cristallina a les parets per…
gas de síntesi
Química
Denominació genèrica de diverses mescles gasoses constituïdes per monòxid de carboni i hidrogen, en proporcions relatives variables, conjuntament amb un vint per cent de gas inert, generalment nitrogen.
Hi ha diversos procediments per a la seva preparació, els més importants dels quals són l’oxidació parcial del gas d’aigua o del gas natural i l’acció del vapor d’aigua, a temperatura elevada, sobre el carbó o el gas natural El gas de síntesi troba un gran nombre d’aplicacions industrials, entre les quals cal esmentar la preparació del metanol, la síntesi de gasolines de Fischer-Tropsch, la preparació de l’amoníac i el procés oxo
microscopi d’efecte túnel
Química
Microscopi electrònic que basa les seves observacions en l’efecte túnel.
És utilitzat per a mostres de materials conductors o semiconductors El seu funcionament es basa en la combinació d’un moviment d’una sonda en vertical sobre la mostra, i en un moviment en horitzontal de la mateixa mostra que permet l’escombratge de la superfície La sonda del microscopi de proximitat és una punta conductora que, idealment, estaria formada per un únic àtom, però en realitat és d’uns cent nanòmetres, que es pot acostar fins a un nanòmetre de distància de la superfície de la mostra El conjunt format per la sonda i la mostra formen part d’un circuit elèctric tancat al buit Els…
grafè
Química
Estructura laminar d’àtoms de carboni amb la mateixa estructura cristal·lina hexagonal que el grafit, però d’un sol àtom de gruix.
Té característiques de semiconductor i presenta un comportament poc usual, tant a nivell electrònic com a nivell mecànic, cosa que ha generat grans expectatives pel que fa al seu ús en diferents aplicacions, principalment en el camp de la nanotecnologia Des del punt de vista electrònic, el grafè permet el flux d’electrons a velocitats cent cops superiors a les del silici, considerat fins fa poc com el més versàtil dels superconductors això, juntament a la seva enorme resistència i flexibilitat, ha de permetre la fabricació de transistors capaços de funcionar a alta velocitat i de materials…
tal·li
Química
Element químic, de nombre atòmic 81, pertanyent al grup IIIA de la taula periòdica, descobert espectroscòpicament per W. Crookes l’any 1861.
La ratlla que constitueix el seu espectre és de color verd brillant És un element poc abundant, i constitueix un 10 - 4 per cent del pes de l’escorça terrestre El talli natural és constituït per una mescla de dos isòtops estables, amb masses 203 29,50% i 205 70,50%, que determinen un pes atòmic de 204,37 En són coneguts també 18 radioisòtops artificials, amb masses que van de 191 a 210 És present a la natura com a component minoritari de diversos minerals i és recuperat comercialment dels residus de la torrefacció de la galena i de l’esfalerita L’obtenció del metall pot ésser feta per…