Resultats de la cerca

Així, si una molècula conté dos centres d’asimetria, A i B , els quals poden adoptar independentment la configuració dextrogira + i la levogira -, pot presentar evidentment quatre formes enantiomèriques + A + B , + A - B , - A + B , i - A - B , de les quals tant la primera i la quarta com la segona i la tercera són parells enantiomèrics, mentre que ambdós parells no ho són entre ells hom diu aleshores que són formes diastereomèriques o simplement diastereòmers En general, una molècula amb n centres d’asimetria diferents dona lloc a 2 n estereoisòmers que formen 2 n…

Els centres quirals més comuns en química orgànica són constituïts per àtoms de carboni asimètric

Es contraposa al símbol R i tots dos són emprats per a indicar la configuració absoluta dels centres quirals

Es contraposa al símbol S i tots dos són emprats per a indicar la configuració absoluta dels centres quirals

Essencialment, i aplicat a l’àtom de carboni asimètric, consisteix a assignar als àtoms directament enllaçats al centre quiral una prioritat directament relacionada amb llur nombre atòmic i, observant el centre de tal manera que l’àtom de carboni amb menys prioritat resti al més lluny possible de l’observador, veure si els tres grups restants són correlacionables per ordre de prioritat descendent segons un gir en el sentit de les agulles del rellotge configuració absoluta R o en el sentit contrari configuració absoluta S

Professor a diverses escoles i centres francesos, descobrí el crom i els seus composts 1797, el berilli i els seus composts 1798, el primer aminoàcid —l’asparagina— 1806, l’àcid camfòric, etc

Hom el prepara en injectables És un excitant dels centres vasomotors, per la qual cosa ha estat emprat com a analèptic, però actualment és substituït per altres analèptics solubles en l’aigua i d’acció més ràpida

Actua com a antagonista dels receptors α-adrenèrgics dels centres vasomotors amb efectes sobre el sistema nerviós central La seva biodisponibilitat oral és d’un 65-95% i aconsegueix el màxim nivell plasmàtic entre dues i quatre hores És emprada en medicina com a antihipertensor

Fou descobert l’any 1967, a l’Institut Nuclear de Dubna i a la Universitat de Berkeley És un element sintètic que s’aconseguí mitjançant tècniques de bombardeig en reacció nuclear usant isòtops de californi 249 i nitrogen 14 El nom de l’element prové de Dubna, ciutat russa on es troba un dels centres de recerca d’elements pesants més destacats

Històricament, la quinina fou emprada a l’Amèrica del Sud per al tractament del paludisme Fou introduïda a Europa pels castellans al s XVII i des d’aleshores hom intentà l’aclimatació de l’arbust del qual hom l’obté Aquesta aclimatació no fou aconseguida al continent europeu, però sí a l’illa de Java, a la fi del s XIX, i així aquest territori es convertí en el principal productor de l’alcaloide La quinina fou aïllada en estat pur per Pelletier i Caventou l’any 1820, la seva estructura fou elucidada per Rabe el 1931 i la seva síntesi total fou feta per RBWoodward i WEvon Doering l’any 1944…