Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
col·loide
Física
Química
Substància dispersa en un medi, que es difon molt lentament i que no pot travessar les membranes dialítiques com les solucions veritables.
Les propietats fonamentals dels colloides no són degudes a llur constitució química, sinó a l’estat físic de dispersió Les partícules dels colloides reben el nom de micelles colloidals i poden ésser distingides a l’ultramicroscopi, puix que tenen unes dimensions considerades com a partícules esfèriques de 0,1 a 0,001 μm de diàmetre, o sia que, dit més correctament, tenen de 10 3 a 10 9 àtoms per partícula Els colloides no poden ésser observats al microscopi, raó per la qual també hom els coneix com a submicrons Segons quina sigui llur constitució, hom pot considerar-ne tres tipus fonamentals…
argent col·loidal
Química
Denominació genèrica de les solucions col·loidals d’argent (o dels sòlids que donen tals solucions) que hom obté, per reducció en condicions apropiades de sals solubles d’argent (col·largol), bé per polvorització elèctrica (electrargol).
De color intens, solen ésser neutres i contenen colloides protectors, en general de natura proteica Han estat emprades en medicina com a bactericides
suspensió
Química
Dispersió estable d’un sòlid (fase dispersa) en un líquid (fase dispersant) d’una manera pràcticament uniforme.
Les suspensions de partícules de dimensions prou petites per a travessar els filtres ordinaris 0,1 μ i que no precipiten en ésser deixades en repòs són anomenades colloides sol
Theodor Svedberg
Química
Químic suec.
Fou professor a Uppsala 1912 i a Wisconsin 1923 Pel seus treballs sobre els colloides, les solucions i la separació de partícules per ultracentrifugació li fou concedit el premi Nobel de química el 1926
Richard Adolf Zsigmondy
Richard Adolf Zsigmondy
© Fototeca.cat
Química
Químic austríac.
Treballà amb Kundt Investigà els colloides i feu recerques mitjançant membranes poroses i ultrafiltres Després estudià les solucions colloidals amb un ultramicroscopi que inventà, juntament amb H Siedentopf El 1925 li fou atorgat el premi Nobel de química
Georg Bredig
Química
Químic alemany, professor de química física i electroquímica a Karlsruhe (1911).
Fou el primer a treballar sobre el pes atòmic anòmal del plom Investigà també sobre l’acció catalítica dels metalls en estat colloidal, i d’ell és el concepte d’"emmetzinament” dels catalitzadors Ideà el mètode d’electrodispersió per a la preparació de colloides fent saltar una guspira elèctrica al si d’un líquid
carboximetilcel·lulosa
Química
Cel·lulosa sintètica presentada comercialment en la seva forma de sal sòdica i coneguda habitualment per CMC, que conté de 0,4 a 1,5 grups (-CH2COONa) per unitat de glucosa de la cel·lulosa.
L’addició d’aquests grups és produïda per la reacció d’eterificació entre l’alcalicellulosa i el cloroacetat de sodi, segons l’equació R c ONa + ClCH 2 COONa →R c OCH 2 COONa + NaCl R c essent el radical cellulòsic El seu pes molecular oscilla entre 21 000 i 500 000 segons quin sigui el seu grau de polimerització Es presenta en forma de pólvores higroscòpiques, incolores, inodores i no tòxiques, fàcilment dispersables tant en aigua calenta com en freda, i que formen dispersions colloidals amb distint grau de viscositat segons quin sigui el nombre de radicals hidroxil eterificats En solució…
peptització
Química
Procés que consisteix en la redispersió de substàncies recentment precipitades, per tal de formar col·loides.
Sol ésser promoguda per agents iònics que tenen un ió en comú amb els constituents de la substància que hom peptitza Així, per exemple, l’hidròxid de ferroIII precipitat per l’acció del carbonat amònic sobre el clorur de ferroIII pot ésser peptitzat per un excés de clorur de ferroIII La peptització és, sovint, causa d’errors en anàlisi gravimètrica, i existeixen diverses tècniques per a evitar-la
dialitzat
Química
Solució col·loidal que ha estat sotmesa a un procés de diàlisi per tal de separar els col·loides de les substàncies que no ho són.
Més específicament hom anomena així aquella part de la solució que resta després d’haver-ne eliminat els components de natura no colloidal
sedimentació
Física
Química
Propietat dels col·loides segons la qual les partícules de substància insoluble se separen lentament per gravetat del medi líquid i es dipositen al fons del recipient que els conté.